Què hi ha rere l'interès de Trump per Groenlàndia? Geoestratègia, minerals i rutes comercials
Mentre encara és recent l'operació militar a Veneçuela per segrestar Nicolás Maduro, els Estats Units, encapçalats per Donald Trump, han posat la mirada de manera intensa sobre Groenlàndia.
En el primer mandat, el 2019, ja va mostrar interès a comprar aquest territori autònom de Dinamarca, i abans d'assumir el segon, fa un any, va dir que posseir-lo i controlar-lo era "una necessitat absoluta".
Des de llavors hi ha hagut més declaracions i també visites d'un fill seu i del vicepresident J.D. Vance, però fa 3 setmanes va nomenar el governador de Louisiana "enviat especial per convertir Groenlàndia en part dels EUA".
Aquest diumenge el mateix Trump ha dit als periodistes: "Ens ocuparem de Groenlàndia d'aquí a uns dos mesos." I aquest dimarts la Casa Blanca afirmava que "la utilització de l'exèrcit sempre és una opció".
Tot i això, aquest dimecres Marco Rubio, secretari d'Estat, ha assegurat --sense descartar altres opcions-- que la diplomàcia és la primera opció sobre la taula i que ell vol arribar a algun acord amb l'illa. Rubio, a més, ha anunciat una reunió la setmana vinent amb les autoritats daneses.
Possible estratègia per desviar l'atenció
Però quines intencions reals té Donald Trump respecte a Groenlàndia? Segons Pablo Pareja, professor de Relacions Internacionals de la Universitat Pompeu Fabra, l'escalada de declaracions dels últims dies pot ser una estratègia per desviar l'atenció de la intervenció a Veneçuela:
No sabem encara si aquestes amenaces que ha fet a altres països com Colòmbia o en aquest cas a Groenlàndia es materialitzaran.
Tot plegat forma part de la manera de fer política de Trump, amb constants declaracions sarcàstiques, provocatives, insultants o extravagants que li permeten mantenir l'opinió pública mundial en tensió permanent.
L'atac a Veneçuela ho ha canviat tot
Però la intervenció a Veneçuela ha estat una acció militar real, cosa que ha convertit les habituals declaracions retòriques en més creïbles, i Dinamarca i la Unió Europea s'han sentit molt amenaçades.
Per això han reaccionat amb alarma, el govern danès insistint que Groenlàndia no està en venda i 7 països europeus emetent un comunicat conjunt per afirmar que "Groenlàndia pertany a la seva gent".
Amb l'atac militar a Veneçuela, Trump ha vulnerat lleis internacionals, però fer el mateix a Groenlàndia per prendre'n el control vulneraria el tractat de l'OTAN, un organisme liderat pels mateixos Estats Units.
Interès històric dels EUA en Groenlàndia
En tot cas, Pablo Pareja ha recordat que l'interès de la primera potència mundial per Groenlàndia no és precisament nou: en els últims dos segles ha intentat comprar aquest territori fins a 5 vegades.
Entrevistat pel canal de televisió 3CatInfo, Pareja ha explicat que els motius d'aquest interès han anat variant al llarg dels anys, i que ara és sobretot geoestratègic:
Groenlàndia té una posició privilegiada en l'entorn de l'Àrtic i això la fa una peça molt valuosa davant de possibles atacs que podrien provenir de Rússia, de la Xina o d'altres països.
Recursos naturals i noves vies de navegació
Segons Pareja, al geoestratègic s'hi suma l'interès pels recursos naturals abundants, principalment petroli, gas natural, urani, níquel, coure i or, entre d'altres, a més de les anomenades terres rares.
I amb el desgel previst per l'escalfament planetari, a més, controlar Groenlàndia significarà controlar les noves vies de navegació que es preveu que s'obrin i s'intensifiquin a l'oceà Àrtic.
Pareja hi afegeix un quart interès, aquest de tipus simbòlic: amb el territori d'aquesta enorme illa els Estats Units es convertirien en el segon país més gran del món en extensió, només darrere de Rússia.
La Unió Europea, completament superada
Aquesta nova ofensiva de Trump és un pas més en la demolició dels equilibris forjats des de la Segona Guerra Mundial, i afecta directament la Unió Europea, els dirigents de la qual estan descol·locats.
Pareja remarca que els canvis que està provocant Trump són tan ràpids i de tanta magnitud que els protocols d'acció habituals de la UE no els permeten decidir amb la mateixa rapidesa.
Així, no saben com respondre-hi, si han d'optar per continuar posicionant-se al costat de l'aliat estratègic tradicional, o si "han de començar a jugar de manera diferent":
Allò que fins fa poc funcionava sembla que ja no funciona, però encara no se sap ben bé quina és la realitat que substituirà aquell vell ordre.
Una incertesa que els genera neguit, i s'expressa en actituds moderades, porugues i tèbies, cosa que empitjora encara més el perfil baix d'una Europa amb cada vegada menys pes internacional.
En aquest sentit, un grup de països aliats de l'OTAN han començat a preparar un pla per respondre a les amenaces de Trump. Aquest dimecres s'han reunit a París els caps de la diplomàcia de França, Alemanya i Polònia. En una roda de premsa conjunta, els països de l'anomenat triangle de Weimar han reiterat el seu suport a Dinamarca.
Ocupada militarment pels EUA des del 1941
El cert és que Groenlàndia ja va ser ocupada i controlada pels Estats Units durant la Segona Guerra Mundial, en un moment en què el règim nazi havia envaït i ocupat Dinamarca.
Just acabada aquella guerra va haver-hi un intent de compra: el president de llavors, Harry Truman, va oferir 100 milions de dòlars per l'illa, una oferta que va ser rebutjada.
L'ocupació militar nord-americana, però, va continuar i el 1951 es va consolidar, amb un acord en el marc de l'OTAN que ha arribat fins al dia d'avui, en què es manté la base militar de Pituffik o Thule.
Territori enorme, poquíssima població
Amb més de 2 milions de quilòmetres quadrats, quatre vegades la superfície d'Espanya, Groenlàndia està coberta per enormes glaceres en més del 80% de la seva extensió.
La població és d'unes 57.000 persones, menor que la de Cerdanyola del Vallès, unes 20.000 de les quals viuen a la capital, Nuuk, i la resta estan repartides per poblacions de la costa oest, principalment.
Són majoritàriament persones d'ètnia inuit, coneguda anteriorment com a esquimal, i amb una minoria de població d'origen danès, mentre que a Dinamarca hi viuen gairebé 20.000 persones d'origen groenlandès.
És un territori autònom des del 1979 i, després del referèndum del 2008, que va reconèixer el dret d'autodeterminació, té un govern que ho gestiona tot tret de la política exterior i la defensa.
De tota manera, gairebé la meitat dels recursos econòmics els aporta la metròpoli, Dinamarca, mentre que el 90% dels ingressos locals surten de la pesca.
Els recursos minerals que hi ha en aquest territori de moment estan poc explotats a causa de les dificultats per localitzar-los i extreure'ls, per les dures condicions climàtiques, l'espessa capa de gel que els cobreix i la legislació ambiental vigent.
El programa "30 minuts" de TV3 va emetre fa dos mesos el reportatge "Groenlàndia no es ven", que exposa amb detall els motius dels Estats Units per quedar-se-la. Podeu veure'l aquí a sota:
