Llum verda a l'acord UE-Mercosur: què implica, qui hi guanya i qui hi perd
Després de 25 anys de negociacions, l'acord comercial entre la Unió Europea i el Mercosur --el mercat que integren el Brasil, l'Argentina, l'Uruguai i el Paraguai-- ha estat aprovat, malgrat la indignació dels agricultors i ramaders arreu d'Europa.
Aquest divendres els ambaixadors comunitaris hi han donat suport en una votació que ja és vinculant. Espanya hi ha votat a favor, mentre que França, Polònia i Hongria ja havien anunciat que hi eren contraris. Itàlia és el país que més dubtes havia exposat les últimes setmanes.
El paper dels de Meloni era clau, ja que calia una aprovació amb majoria qualificada: a favor el 55% dels 27 països de la UE i que junts representin el 65% de la població.
Segons fonts diplomàtiques, els països tenen fins a les 5 de la tarda d'aquest divendres per confirmar els seus vots per escrit. Amb aquesta llum verda, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ja podria viatjar dilluns al Paraguai per firmar el tractat amb els socis de l'Amèrica Llatina.
Com és el comerç entre aquests dos mercats?
Es crearia l'àrea de lliure comerç més gran del món, amb un mercat de 720 milions de persones i una producció de més del 20% del PIB global. Per a Europa, seria un guany potencial de 280 milions de consumidors sud-americans.
Actualment, l'intercanvi comercial entre la UE i el Mercosur és favorable per als primers. Amb dades del 2023, els països comunitaris exporten uns 85.000 milions d'euros anuals en béns i serveis, mentre que n'importen prop de 14.000 milions.
Per a Catalunya, aquest mercat americà també és molt important. El 2024 va exportar als països del Mercosur productes pel valor de 1.418 milions d'euros, segons dades d'ACCIÓ. Principalment, exporta al Brasil i hi ven perfumeria i cosmètica, maquinària i medicaments.
Què canviaria aquest acord?
El tractat eliminaria el 91% dels aranzels als productes que les dues comunitats intercanvien. Es calcula que això suposaria un estalvi de 4.000 milions d'euros anuals en aranzels per a les 60.000 empreses, moltes de petites i mitjanes a Europa, que exporten al Mercosur.
L'acord preveu anar reduint els que suporten productes que s'exporten a l'Amèrica Llatina, com els cotxes, que tenen aranzels del 35%, els de la maquinària, que poden arribar al 20%, i els dels medicaments, un 14%. D'altres productes beneficiats seran el vi i els licors, que tenen taxes de fins al 35%, i l'oli d'oliva, que té una barrera del 10%.
Per a Alemanya, per exemple, l'acord amb el Mercosur pot salvar-li bona part de la seva indústria automobilística si pot exportar vehicles sense aranzels cap a l'Amèrica del Sud.
Qui hi està en contra?
Els qui creuen que estarien més perjudicats per l'obertura comercial són els pagesos i ramaders, que han protagonitzat protestes aquest dijous a Catalunya i altres llocs d'Europa. El que més importa la UE del Mercosur són productes agrícoles, així com minerals i pasta de paper.
Des del sector es queixen que els agricultors i ramaders del Mercosur no estaran sotmesos als estàndards mediambientals i laborals que imposa la UE al sector primari i temen la competència deslleial. La Comissió Europea, però, ha garantit que hauran de complir els mateixos requisits sanitaris i fitosanitaris que els comunitaris.
"Que es puguin entrar productes produïts amb condicions diferenciades és inacceptable", ha dit el president de la Comissió d'Economia Agroalimentària del Col·legi d'Economistes, Francesc Reguant. Així i tot, ha afegit que es tracta de "perjudicis molt localitzats i, per tant, molt abordables". Per l'economista, els pagesos haurien d'entrar "a fons a negociar els problemes, que són importants, però es poden resoldre".
Penso que hi ha beneficis per a l'agricultura claríssims.
L'expert es refereix a les exportacions d'oli, vi, fruites i hortalisses, i també a la reducció de costos de productes que s'utilitzen molt en aquest sector, com els cereals i la soja. Admet, però, que sectors com el boví estarien clarament perjudicats. "Però ho podem resoldre donant-li un impuls, per l'important paper que fa per sostenir el territori", pensa Reguant.
Per vèncer les reticències dels pagesos i dels països que s'oposen a l'acord, la Comissió Europea ha ofert atenuar les retallades que havia anunciat en la política agrària comuna (PAC) a partir de l'any 2028. Ahir mateix la presidenta de la Comissió Europea també va proposar avançar 45.000 milions d'euros del fons de la PAC dels pròxims anys.
A més, s'han negociat mesures complementàries, com limitar l'arribada de carn de vedella sud-americana o d'aviram. I també es proposa suspendre l'aranzel als fertilitzants perquè siguin més barats.
Un acord geoestratègic?
Quan Trump va anunciar els aranzels a la Unió Europea, els comunitaris van veure en el Mercosur un mercat alternatiu on les empreses europees poguessin seguir exportant i van accelerar les negociacions.
Però la firma del tractat no és només una qüestió econòmica, sinó també geopolítica, en un moment en què els Estats Units volen controlar Sud-amèrica i la Xina també vol ser un actor important a la regió. Europa veu amb recels les grans inversions que hi ha anat fent el gegant asiàtic i creu que amb l'acord podrà reequilibrar aquesta influència econòmica.
Per experts com l'economista Francesc Reguant, aquest acord és clau:
Anem cap a una confrontació política amb grans unitats, com els EUA. Per això, Europa ha de ser més gran. Pensem en el valor geoestratègic d'aquest tractat.
"Som tecnològicament avançats, competitius, haurem d'entrar en aquesta competència perquè la combinació d'una gran unitat comercial Amèrica-Europa és estratègicament molt important", afegeix.
