Què implica un avís per "temps violent" o "temps extrem" i per què cada cop són més freqüents?

Els meteoròlegs cada vegada poden predir millor els episodis de temps violent --un concepte que fa referència a esclafits, calamarsades o ventades-- o els episodis de temps extrem, com pluges intenses o onades de calor.

Però, malgrat tot, continua havent-hi marges d'error més o menys grans que cal tenir en compte, perquè la complexitat de l'atmosfera fa que sempre hi hagi molta incertesa.

Segons el cap de predicció del Servei Meteorològic de Catalunya, Santi Segalà, a causa del canvi climàtic els meteoròlegs cada vegada han d'avisar més sovint d'aquests episodis.

Segalà ha explicat a 3CatInfo com funciona el sistema que porta a generar aquests avisos, i quina relació tenen amb les alertes que Protecció Civil fa arribar a la població.

Com es generen els avisos per episodis extrems o violents?

Els avisos els decideix l'equip de predicció i vigilància del Servei Meteorològic de Catalunya, el Meteocat, que treballa 24 hores al dia i 7 dies a la setmana pendents de les dades que recullen els observatoris meteorològics i les prediccions que en fan els models meteorològics automatitzats:

"Els avisos neixen a la sala de predicció i vigilància del Meteocat, on un equip d'experts, amb el seu coneixement científic i la seva experiència, acaben decidint emetre els avisos meteorològics."

Quina és la diferència entre un avís i una alerta?

Segalà ha explicat que els avisos són el fruit de les prediccions dels meteoròlegs, i que després és Protecció Civil qui "els creua amb la vulnerabilitat i acaba de calcular-ne els riscos" per, si cal, emetre alertes:

"Els avisos els fem els meteoròlegs del Meteocat i es poden consultar a la nostra web, i les alertes són el conjunt de mecanismes i de recomanacions que fa Protecció Civil de cara a la població."

Són avisos automàtics, o depenen del criteri dels meteoròlegs?

El cap de predicció del Meteocat ha dit que els models meteorològics automàtics fan prediccions que poden ser molt àmplies, i que els meteoròlegs els han d'interpretar per precisar-les:

"El coneixement científic i l'experiència dels meteoròlegs són els que acaben aportant un plus per intentar acotar al màxim aquestes prediccions, tant territorialment com temporalment."

Quins marges d'error tenen els avisos?

Segalà ha dit que la precisió depèn del tipus d'episodi, amb la pluja com el més complicat a causa de l'orografia accidentada del país, però que en altres, com el vent i la calor, poden encertar més:

"La temperatura o el vent són variables que tenen un grau d'encert per sobre del 80%, però, en canvi, en altres variables com les precipitacions, aquest percentatge baixa."

Ha afegit que en el cas de les ventades, a Catalunya hi ha un règim de vents molt conegut i estudiat i que "els models meteorològics són prou precisos per fins i tot acotar grups o petits grups de comarques" on n'hi haurà.

Per què cada vegada hi ha més avisos d'aquest tipus?

Segalà ha afirmat que l'augment dels avisos no és perquè canviïn els criteris, sinó que és "una de les conseqüències del canvi climàtic, que fa que cada cop aquests fenòmens siguin més freqüents":

"En el cas de la calor, cada any fem més avisos per onades de calor perquè fa més calor. Precisament acabem de tancar-ne una recentment."

En canvi, cada vegada hi ha menys avisos per neu o per fred, perquè cada vegada hi ha menys fenòmens extrems o violents relacionats amb aquestes variables.