Què implicaria l'oficialitat del català a la Unió Europea?

En les negociacions per investir Francina Armengol com a presidenta del Congrés, el PSOE ha promès a Junts que demanaria formalment que el català, l'eusquera i el gallec siguin llengües cooficials de la Unió Europea, una de les peticions de la formació per desencallar la votació.

I així ha estat. Ho ha fet a través de José Manuel Albares, ministre d'Afers Estrangers espanyol, que ha enviat una petició a la secretària general del Consell de la UE, Thérèse Blanchet, per demanar-ho. La mesura podria aprovar-se el 19 de setembre durant la pròxima reunió del Consell, que presidirà Pedro Sánchez a Brussel·les.

Però, què implica aquesta oficialitat, que ha estat una reivindicació històrica de partits i entitats per la llengua?

A partir d'aquest moment ja es podrà fer servir la llengua en totes les institucions europees, com ara al Parlament i en la justícia. 

Els efectes en la ciutadania

Però més enllà de l'àmbit institucional, la inclusió del català al reglament lingüístic de la Unió Europea tindrà efectes sobre el dia a dia de la ciutadania. Per exemple, en l'etiquetatge de productes de consum.

Òscar Escuder, president de Plataforma per la Llengua, explica que "hi ha molta legislació europea que exigeix que determinades actuacions es facin en llengües oficials de la Unió, com ara l'etiquetatge de productes alimentaris o la informació de productes sanitaris".

Amb l'oficialitat, qualsevol ciutadà o institució es podran dirigir en català a Europa. Per exemple, el govern de la Generalitat.
Però no només tindrà efectes sobre els catalanoparlants de l'estat espanyol, també sobre ciutadans d'altres estats, com de la Catalunya Nord o de l'Alguer, que es vulguin expressar en català.

Actualment, la Unió Europea reconeix 24 llengües oficials. Per introduir una altra llengua, cal una reforma del reglament amb la unanimitat dels 27 estats membres. L'última d'incorporar-se va ser la llengua irlandesa, quinze anys després que el govern de Dublín ho va sol·licitar.