Què reclamen els moviments feministes aquest 8M

Per segon any consecutiu pel Dia Internacional de les Dones hi haurà dues manifestacions feministes amb recorreguts diferents. La mobilització majoritària denunciarà l'avenç de l'extrema dreta, el racisme, els discursos d'odi, l'antifeminisme i la LGTBIQA+fòbia. Mentre que una convocatòria alternativa situarà al centre l'abolició de la prostitució.

Aquest desacord, juntament amb el debat sobre la llei trans, és un dels principals punts de fricció dins del moviment feminista.

El feminisme majoritari del 8M vol "abraçar totes les lluites"

El moviment feminista més ampli posa enguany el focus en un context global, que considera cada vegada més violent i desigual.

Segons explica Daniela Figueroa, activista del col·lectiu "Regularització ja", la mobilització d'aquest any vol denunciar una ofensiva global contra la vida i els drets: "Hi ha una ofensiva arreu del món: el genocidi de Gaza, l'Irán i les altres guerres, violència, fronteres i les persones que moren al Mediterrani".

Explica que afecta a tothom i que les aterreix el futur violent que veuen venir.

Per a Figueroa, el feminisme que representa l'assemblea del 8M busca "abraçar tot allò que el sistema deixa als marges i que està silenciat": persones migrants, dones empresonades o persones que viuen al carrer.

Es tracta, diu, d'un transfeminisme que amplia el focus. Segons l'activista, continuen defensant reivindicacions històriques com la igualtat laboral o els drets de les dones, però considera que els conflictes globals actuals exigeixen eixamplar la mirada.

Figueroa explica que no poden mirar només cap a les dones, en aquests moments en què hi ha tanta gent patint perquè el què ara hi ha és un problema de deshumanització. Adverteix d'un "retrocés en drets i en convivència" i denuncia que el discurs polític actual sovint alimenta la confrontació i la violència.

El moviment defensa no només la regularització administrativa, sinó també drets socials bàsics com l'habitatge, la salut o l'educació, així com el final de les polítiques migratòries restrictives.

Transfeminista i anticolonial

Figueroa es defineix com a feminista anticolonial i defensa un moviment inclusiu amb les identitats trans. Segons explica, el feminisme que defensa busca una mirada més horitzontal i plural, capaç d'incloure diferents experiències i lluites. I que "una dona trans o una persona no binària sempre serà benvinguda".

A banda, una de les reivindicacions centrals del col·lectiu "Regularització ja", que participa en el moviment del 8M, és la regularització de les persones migrants.

Figueroa recorda que moltes persones migrades viuen a Europa des de fa anys sense drets bàsics.

Discrepàncies al 8M

Aquest any, com ja ha passat en altres ciutats, també hi haurà dues manifestacions feministes per discrepàncies ideològiques. Un dels desacords principals és la prostitució.

La convocatòria majoritària és partidària de regular-la i d'escoltar les treballadores sexuals, mentre que la Coordinadora Feminista 8M i Feministes de Catalunya demana abolir-la.

Segons l'activista, el moviment vol diferenciar entre tràfic i explotació, que condemna, i les decisions individuals de les persones que exerceixen el treball sexual. "Si una dona diu que és el seu treball, qui soc jo per dir-li que no? El que volem és millorar les seves condicions, no parlar per elles".

Figueroa sosté que el fet de silenciar a les treballadores sexuals, infantilitzar-les i dir-los què és el què han de fer és justament el què fa el patriarcat.

L'activista explica la dificultat de trobar espais de diàleg dins dels moviments socials; una impossibilitat, aquesta de trobar punts de connexió, que recorda al que també passa als partits polítics d'esquerres.

El feminisme que situa la prostitució al centre

Una manifestació alternativa feminista, organitzada per La Coordinadora 8M - Moviment Feminista, tindrà el lema de "Dones, en lluita! Prou violència i explotació!". Sortirà al carrer amb una reivindicació clara: l'abolició de la prostitució.

Així ho explica Sílvia Carrasco, presidenta de Feministes de Catalunya i portaveu de la Coordinadora 8M – Moviment Feminista de Barcelona, que agrupa 22 organitzacions.

"La prostitució és violència sexual contra les dones més pobres i vulnerables", recorda.

Carrasco denuncia que Catalunya i Barcelona són el bordell de l'estat espanyol. I lamenta que cada any, pel Mobile World Congress augmentin l'activitat i l'afluència de clients als prostíbuls: "Durant aquests congressos es mobilitzen milers de dones explotades sexualment".

El moviment feminista ja va redactar una proposta de llei el 2020. I el què demanen aquestes organitzacions és que el govern se la prengui seriosament i l'apliqui.

El què proposa aquest sector del feminisme s'inspira en l'anomenat model nòrdic, aplicat a Suècia des dels anys noranta. Allà, pagar per sexe és un delicte i els clients s'enfronten a multes econòmiques. I, en cas que reincideixen, poden ser condemnats a penes de presó d'entre dues setmanes i un any.

Segons Carrasco, aquest sistema té tres pilars: protegir les dones en situació de prostitució, perseguir els proxenetes i sancionar els clients.

"Es tracta de canviar la mentalitat social. La vergonya ha de recaure en els homes que paguen per sexe, no en les dones que es troben en situació de prostitució", explica.

L'objectiu, diu, és reduir la demanda i combatre el tràfic de dones amb finalitats d'explotació sexual. Carrasco remarca que la prostitució està estretament vinculada a l'explotació sexual i al tràfic de persones.

Igualtat salarial i violència masclista

Més enllà de la prostitució, la manifestació també reivindicarà altres demandes històriques del moviment feminista. El sindicat de tècnics del Ministeri d'Hisenda, Gestha, alerta que la bretxa salarial entre homes i dones és de 5.156 euros anuals.

Segons els seus càlculs, les dones haurien de cobrar un 23,2% més per igualar el salari dels homes. Així ho recull el X Informe sobre bretxa salarial, terra enganxós i sostre de vidre, publicat el 6 de març. L'estudi també mostra que la diferència salarial augmenta amb l'edat: va dels 818 euros entre les treballadores menors de 18 anys fins als 10.017 euros entre les dones de més de 65 anys.

Carrasco també denuncia que la violència masclista continua augmentant i critica el funcionament del sistema judicial i dels mecanismes de protecció a les víctimes. "S'anima les dones a denunciar, però després no reben la protecció ni el seguiment adequats".

I també lamenta que alguns agressors sexuals puguin evitar la presó "amb cursets, dient que se'n penedeixen o bé perquè es desconfia del relat de la víctima". I assegura que tot plegat és fruit de la injustícia patriarcal.