Què volen en realitat cadascuna de les parts del "Pla de Pau" a Gaza?

Aquest dilluns comencen a Egipte les negociacions indirectes entre Hamas i Israel per implementar el pla de pau a Gaza impulsat per Donald Trump.

Però què s'hi juguen les parts implicades? Quins són els principals objectius i esculls?

Trump vol (el Nobel de) la pau

El president dels Estats Units, Donald Trump, repeteix convençut que posarà fi a la guerra amb el seu pla de 20 punts. Però no només això: per xarxes socials treu pit que "no es tracta només de Gaza, sinó de la pau tan buscada a l'Orient Mitjà".

En tot cas, no podem oblidar que aquest acord segueix els intents anteriors d'alto el foc --un, poc després que comencés la guerra el 2023, i un altre a principis d'aquest any-- que van durar només unes setmanes abans que el conflicte esclatés altre cop.

I aquesta vegada també hi ha molts obstacles per salvar. Per part de Hamas, l'organització islamista deixa qüestions clau sense abordar. Per exemple, el seu desarmament, demanda clau de Trump i una de les prioritats declarades d'Israel. 

Per part de Netanyahu, el primer ministre aprovava inicialment tot el full de ruta, incloent-hi la possibilitat d'una via cap a un futur estat palestí, però només hores després va comparèixer davant dels mitjans i va dir sense embuts que no ho permetria mai.

Són exemples de possibles entrebancs als quals se sumen la retirada militar israeliana, la formació de la futura governança o logístiques que poden resultar problemàtiques per la devastació de Gaza, començant pel rescat dels ostatges. 

De moment, doncs, Trump pot presumir d'haver aconseguit que totes les parts --fins ara molt distanciades-- s'asseguin a una mateixa taula per debatre el pla. Però això és tot just el començament del procés i en cap cas el seu final. 

Malgrat tanta complexitat, els de Trump s'esforcen a subratllar que el tancament de l'acord és només una qüestió de dies. Unes presses que li permetrien vendre un pacte abans de divendres, quan s'anunciarà el Premi Nobel de la Pau. La seva obsessió.

Potser no són casuals algunes imatges en què el president nord-americà sembla voler avergonyir Netanyahu, com en les fotografies on es veu el primer ministre trucant a Qatar per disculpar-se de l'atac. Trump vol evidenciar que és ell qui mana.

Netanyahu vol acontentar Trump

El primer ministre israelià necessita el president nord-americà per resistir. També per evitar veure's forçat a unes eleccions o un judici per corrupció que podria perdre. A banda, Israel ho tindria més difícil per garantir la seva seguretat sense el paraigua dels Estats Units. Per tant, ha de seguir les seves ordres.

Però si bé el líder israelià no té més remei que demostrar al seu homòleg nord-americà que està disposat a arribar a una treva, Benjamin Netanyahu podria intentar aturar l'acord. I, de fet, el pla té algunes llacunes que el poden ajudar a boicotejar-lo. 

No ho tindrà fàcil perquè ara mateix Netanyahu està enmig de pressions contràries. La de les famílies dels ostatges, que reclamen l'alto el foc i l'insten a acceptar l'acord, i la pressió dels seus socis de coalició que li exigeixen que la guerra continuï mentre clamen venjança pels 1.200 israelians morts a mans de Hamas el 7 d'octubre del 2023.

La influència dels partits ultranacionalistes, encapçalats pel ministre de Finances Bezalel Smotrich i el titular de Seguretat Nacional Itamar Ben-Gvir, és clau. Perquè l'amenaçarien de fer caure el govern si es retira abans de la "victòria total" a Gaza.

Això fa que alguns experts s'aventurin a pronosticar que Netanyahu podria haver promès a aquestes formacions d'extrema dreta que, un cop els captius hagin tornat a casa, trencaria els acords pactats i reprendrien la guerra. 

Una altra manera que Israel tindria de dificultar el procés seria activar les milícies armades i bandes que -amb el seu suport - han pres el control d'algunes parts de Gaza i han agreujat fins ara la crisi humanitària. És una altra amenaça al pla de Trump. 

Hamas guanya temps per suavitzar un pla de rendició

La milícia arriba a les negociacions molt debilitada en l'aspecte militar, d'efectius i lideratge després de dos anys de guerra. També amb una creixent desafecció interna d'uns gazians víctimes d'un genocidi, com afirmen moltes organitzacions com l'ONU.

Per això Hamas ha respost al pla de Trump amb un "sí, però..." que li ha permès, almenys, xutar la pilota endavant i no ser acusat d'impedir la pau. A més, ho ha fet amb el vistiplau del grup Gihad Islàmica Palestina, també clau en l'alliberament d'ostatges. 

Sobre aquest punt, l'organització islamista va dir que alliberaria els captius israelians, tant vius com morts, segons la fórmula d'intercanvi del pla. Però es va referir a "les condicions de camp necessàries per implementar l'intercanvi" sense especificar-les.

Passa el mateix amb la retirada israeliana. Hamas parla de "retirada completa" d'Israel, mentre el pla deia que les forces israelianes es replegaran a la línia acordada per preparar l'alliberament d'ostatges i parlava de retirada esglaonada.

El "sí, però..." es manté també en el punt de la governança futura. Hamas, que ha liderat Gaza des del 2007, va dir que lliuraria l'administració a una autoritat tecnocràtica palestina amb suport palestí, àrab i islàmic. En canvi, el full de ruta de Trump preveu la supervisió d'un organisme de transició internacional.

Els palestins volen un pla de pau de veritat

Malgrat els interessos, egos i fins i tot premis Nobel de la Pau, els gazians només esperen que aquest cop sí que es doni al pla una oportunitat real. Però no poden permetre's ni ser optimistes. 

De fet, ni tan sols amb l'ordre inicial que Trump va donar a Netanyahu d'aturar els bombardejos sobre la Franja -ordre després matisada- l'exèrcit israelià ha aturat la matança diària de ciutadans aquest cap de setmana.

Volen un pla de pau, però de veritat. I aquest ha nascut coix: no compleix ni les mínimes condicions. No s'ha dissenyat amb totes les parts implicades: només hi han participat Trump i Netanyahu. Tampoc disposa de mediació imparcial: Qatar que sempre juga a dues aigües, però és vist clarament com un actor proisraelià. Ni ofereix garanties de compliment, cap rendició de comptes. Com es farà justícia als més de 67.000 gazians morts per Israel?