Qui era William Willett, considerat el pare del canvi d'hora

Cada vegada que toca canviar l'hora, ens queixem i ens tornem a preguntar per què encara ho fem si molt pocs hi veuen el sentit. Qui en té la culpa? Si anem més d'un segle enrere, William Willett es considera el responsable de canviar els rellotges per adaptar-se a la llum del dia.

Nascut el 1856 a Farnham, al comtat anglès de Surrey, aquest respectat constructor va escriure un pamflet titulat "El malbaratament de la llum del dia", on argumentava que avançar l'hora de sortida del sol seria beneficiós per a tothom. 

El 1908, després de fer-ne campanya, va aconseguir el suport d'un membre del Parlament, Robert Pearce, que va intentar sense èxit que el projecte de Willet es convertís en llei. Entre els defensors, hi havia també un jove Winston Churchill i Arthur Conan Doyle, autor de les novel·les de Sherlock Holmes, però Willett va morir als 58 anys sense veure el seu somni fet realitat.

Posats a citar famosos, als fans de Coldplay els agradarà saber que Willett és un rebesavi de Chris Martin.

Podria ser pitjor

S'explica que William Willett va sortir a muntar a cavall un matí d'estiu a primera hora a Petts Wood, al sud-est de Londres, i se li va acudir canviar l'horari d'estiu quan va observar que moltes cases tenien les finestres tapades perquè no hi entrés la llum del sol. A Petts Wood, hi ha un monòlit en memòria seva, en una clariana del bosc, amb un rellotge de sol i una inscripció que es pot traduir com "Només dic les hores d'estiu". Es va inaugurar el 1927, quan es va aprovar la llei que va fer que l'horari d'estiu fos permanent al Regne Unit.

La idea de Willett, recollida al seu pamflet, era més complicada que l'actual. Proposava avançar els rellotges 80 minuts a partir de l'abril i fer-ho en quatre fases, a raó de 20 minuts cada vegada els diumenges d'abril a les dues de la matinada. El procés s'invertiria al setembre, amb el mateix mètode.

D'aquesta manera, els vespres es mantindrien clars durant més temps, i augmentaria el temps d'esbarjo diürn. L'estalvi energètic no era el primer objectiu, un argument que es va afegir més tard, per intentar aconseguir que es convertís en llei.

Comença a la Primera Guerra Mundial

El primer canvi horari es va aplicar amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial, amb l'objectiu d'estalviar carbó. Alemanya va ser el primer a introduir-ho i la Gran Bretanya s'hi va afegir el 1916. 

L'estratègia d'allargar el dia tocant el rellotge s'ha practicat des de llavors a molts països. Es va fer majoritàriament durant les guerres mundials i es va reiniciar durant la crisi del petroli de la dècada del 1970. 

A Espanya es va fer del 1917 al 1919, del 1924 al 1929, del 1937 al 1946 i des del 1974 ja ininterrompudament fins ara.

Si anem molt més enrere, les civilitzacions antigues ja escurçaven i allargaven els dies segons l'estació: una hora romana, per exemple, podia durar 45 minuts a l'hivern, però fins al doble a l'estiu. El dia sempre tenia 12 hores de llum. Només als equinoccis de primavera i tardor les hores romanes duraven 60 minuts com les nostres.