Qui és Jimmy Lai, icona de la llibertat perduda a Hong Kong, condemnat per conspirar contra la Xina

Qui és Jimmy Lai, el magnat hongkonguès empresonat des de fa cinc anys, considerat ara culpable de sedició i conspiració contra la Xina, i per al que Donald Trump demana el perdó a Xi Jinping? És l'encarnació d'un Hong Kong que ha passat a la història, esclafat per l'ascens del poder xinès.

La dona i el fill de Jimmy Lai han acompanyat el magnat empresonat en les compareixences davant del tribunal, inclosa la del veredicte. També hi era present un vell aliat, el cardenal Joseph Zen Ze-kiun, exbisbe de Hong Kong. No gaire més companys de files en el camp demòcrata han pogut ser presents a la sala perquè la majoria dels més destacats són a la presó o l'exili.

La família insisteix en la necessitat que Jimmy Lai, de 78 anys, sigui posat en llibertat perquè pateix diabetis i hipertensió. Els serveis penitenciaris responen que rep el tractament adequat.

Lai va ser detingut el 2020 al diari que havia fundat ell mateix, el ja extint Apple Daily, i ara l'han declarat culpable. La pena, que es coneixerà més endavant, pot arribar a cadena perpètua per publicar contingut sediciós i per dos càrrecs més de col·laboració amb forces estrangeres.

L'antic magnat del tèxtil i de la premsa ha negat en el judici tota col·laboració amb governs estrangers per conspirar contra la Xina. També ha negat sempre defensar la independència de Hong Kong.

No obstant això, els mitjans de l'aparell de propaganda del règim xinès, Diari del Poble, Televisió Central Xinesa entre d'altres, encapçalen la notícia sobre la sentència de Jimmy Lai amb un "la figura pro independència i activista antixinès..."

De polissó a magnat

A Jimmy Lai ser ric li podria venir de família. Però l'entorn benestant en el qual podia haver crescut a la ciutat xinesa de Canton, on va néixer el 1947, es va esvair amb l'arribada de Mao Tse-tung al poder el 1949.

Als 12 anys, Lai Chee-ying, més tard conegut com a Jimmy Lai, va marxar de la Xina comunista com a polissó en un vaixell que el va dur a Hong Kong. De Canton (Guangzhou), la capital de la província xinesa de Guangdong, a l'aleshores colònia britànica de Hong Kong no hi ha una gran distància, uns 130 quilòmetres.

Distància geogràfica relativa, però que duia els xinesos que fugien de la Xina de Mao a tot un altre món. Eren els temps de la Guerra Freda. No passaven de la pobresa a la riquesa, però sí que els permetia deixar enrere la fam del Gran Salt Endavant maoista.

De les privacions a l'explotació laboral infantil: Jimmy Lai va entrar de seguida a treballar en una empresa tèxtil de Hong Kong i amb els anys va ascendir. Finalment, el 1975 va crear la seva pròpia companyia en el sector.

Eren els anys del miracle econòmic de la colònia britànica, fabricar barat per a la resta del món, el made in Hong Kong que dues dècades després emularia la República Popular amb el made in China.

Però no ens avancem en l'aventura vital de Jimmy Lai. La culminació del pas de polissó a magnat és a principis dels anys 80 del segle passat, quan crea la marca de roba prêt-à-porter Giordano. Va arribar a tenir 2.400 botigues en 30 països, inclosa la resta de la Xina.

Però la matança de Tiananmen a Pequín el 1989 va convertir Lai en una veu crítica amb el Partit Comunista i a mesura que s'acostava la retrocessió de Hong Kong a la Xina, pactada per Londres i Pequín per a l'1 de juliol de 1997, Lai es va vendre Giordano i va girar cap als mitjans de comunicació.

Va crear un tabloide popular i sensacionalista, Apple Daily, que va publicar també escàndols dels polítics locals i es va anar configurant com el diari crític amb el govern autònom de Hong Kong i el govern central xinès.

Heroi per al camp demòcrata, enemic públic número 1 per a Pequín

Jimmy Lai va donar suport a les manifestacions contra el primer cap de l'executiu de Hong Kong, Tung Chee-hwa, ja a princips dels 2000. Més tard, a la Revolució dels Paraigües, el moviment popular que va paralitzar la ciutat el 2014 en demanda de millores socials i el progrés en la democratització del territori sota la fórmula "un país, dos sistemes". Lai va ser entre els acampats.

La defensa de la democràcia des de les pàgines d'Apple Daily i les altres publicacions del grup el van anar convertint en un heroi per a bona part de la ciutadania de Hong Kong i alhora en el diable per al govern de Pequín. L'enfrontament va arribar al paroxisme amb les protestes prodemocràtiques del 2019.

Tot va començar a canviar definitivament a Hong Kong amb la imposició per part de Pequín de la Llei de Seguretat Nacional el 2020. El règim comunista xinès diu que era una legislació necessària per posar fi als disturbis i tornar l'estabilitat a la Regió Administrativa Especial de Hong Kong, nom oficial de l'antiga colònia britànica dins de la República Popular.

Però per al camp demòcrata, la llei ha servit per sufocar i enterrar qualsevol possibilitat d'expressar una opinió discordant de la veritat oficial xinesa. Qualsevol post crític a les xarxes socials, qualsevol contacte amb una persona de fora de Hong Kong o de la Xina vista com a enemiga per Pequín pot dur qualsevol ciutadà de l'antiga colònia a ser jutjat sota la Llei de Seguretat Nacional, endurida el 2024.

Ser declarat culpable sota aquesta legislació pot suposar cadena perpètua; com li pot passar a Jimmy Lai, presó de per vida per haver publicat articles que expressaven opinions divergents a les del règim, que reclamaven democràcia.

Lai té passaport britànic. El veredicte de culpabilitat ha generat nombroses condemnes per part de les ONG de defensa de la llibertat de premsa i de mandataris de diversos països.

Donald Trump s'han interessat per la sort de Jimmy Lai. El president nord-americà fins i tot va demanar a Xi Jinping la posada en llibertat de Lai quan es van reunir a la ciutat sud-coreana de Busan aquesta tardor coincidint amb una cimera de l'APEC, els països del Pacífic.

Pequín, implacable

La reacció de Pequín és implacable. Davant les crítiques de la comunitat internacional i les ONG pel veredicte de culpabilitat, el portaveu del ministeri d'Afers Estrangers xinès Guo Jiakun es remetia al mantra habitual:

Just la vigília de la sentència a Jimmy Lai, el Partit Democràtic de Hong Kong, la principal formació del camp opositor a les forces pro Pequín, anunciava la seva dissolució.

En una conferència de premsa, els pocs dirigents que no són a la presó o a l'estranger denunciaven haver rebut amenaces d'acabar entre reixes si continuaven amb la seva activitat política.

A més, els canvis electorals introduïts després de les protestes, estableixen un filtre previ per als candidats que dur a terme Pequín. D'aquesta manera, el govern central s'assegura que no hi haurà diputats crítics a Hong Kong, ja que ni tan sols s'hauran pogut presentar als comicis.

És el que es coneix com el Hong Kong governat per patriotes, garantia amb la llei de seguretat nacional que el règim xinès ho té tot lligat i ben lligat.

La por a l'arbitrarietat, a la impossibilitat de recórrer a una justícia que inevitablement pot ser interferida pel poder polític central xinès, envaeix tots els àmbits.

El tímid qüestionament del govern local per possibles negligències en el recent incendi de vuit gratacels al nord del territori de Hong Kong han portat alguns ciutadans a ser detinguts.

Un altre Hong Kong

Del Hong Kong al que va arribar sense res Jimmy Lai no en queden més que fotografies en blanc i negre. Tampoc en queda gran cosa del dinamisme que el va fer ric, l'esforç de la generació del made in HK.

I també s'ha dissipat completament aquella fórmula d'un país, dos sistemes, en la qual els demòcrates com Lai van veure una porta a contagiar la Xina amb el gen de les llibertats.

Al contrari, la llei de seguretat nacional imposada per Pequín ha inoculat el virus de la por que permet al règim comunista controlar la societat, tal com ho fa a la resta de la Xina.

Les conviccions democràtiques de bona part de la societat, la justícia independent heretada de l'administració colonial, la solidaritat amb les víctimes de la matança de Tiananmen, tot ha quedat en el record i en l'àmbit privat, congelat sota el model autoritari i totalitari que garanteix l'absència d'oposició. Una estabilitat forçada sobre la qual la Xina basteix el seu ascens a l'hegemonia mundial.