Qui és qui en el tribunal que ha condemnat el fiscal general de l'Estat

El tribunal que ha jutjat --i condemnat-- el fiscal general de l'Estat era de majoria conservadora. La decisió de la sala segona del Suprem, però, no ha estat per unanimitat: cinc vots a favor i dos en contra.

Hi ha dos vots particulars, de les dues magistrades progressistes, Ana Ferrer i Susana Polo. La resta dels magistrats han votat a favor de la condemna.

Inicialment, Polo era l'encarregada de redactar la sentència, però la discrepància ha fet que el ponent hagi acabat sent Andrés Martínez Arrieta, president de la sala penal.

Aquests són els magistrats que han jutjat Álvaro García Ortiz:

Andrés Martínez Arrieta

El president de la sala penal del Suprem és el magistrat amb més antiguitat de la sala. Hi va entrar el 1998 amb 43 anys.

Jutge des de l'any 1979, va exercir a Azpeitia, Lerma i Móstoles, al jutjat número 11 de Madrid i a l'Audiència Provincial abans d'entrar al Suprem.

L'any 1980, amb només 25 anys, va ser vocal del CGPJ en representació dels jutges de primera instància i instrucció.

Va ser un dels fundadors de l'Associació Judicial Francisco de Vitoria, de tarannà moderat. Ubicat en el sector conservador, se'l considera més progressista que Marchena. Va ser un dels jutges del judici del procés l'any 2019.

Manuel Marchena

Possiblement, el jutge més mediàtic del tribunal, molt conegut per haver presidit la sala que va condemnar a presó Oriol Junqueras, Jordi Turull, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Raül Romeva, Josep Rull i Joaquim Forn.

L'any 2018, PP i PSOE van pactar que fos el president del Suprem, però va acabar renunciant-hi arran d'uns missatges en què el portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó, es vantava de controlar "per darrere" la sala segona del tribunal.

De tarannà conservador, l'any passat va deixar la presidència de la sala segona després de dos mandats, però va continuar com a membre de la sala.

Fiscal de carrera, és autor de diversos llibres. L'últim, "La justícia amenaçada", en què critica l'acord d'investidura entre el PSOE i Junts, els aforaments o el paper de partits polítics, sindicats i altres organitzacions com a acusacions populars.

Juan Ramón Berdugo

Magistrat del Suprem des del 2004, és membre de la conservadora Associació Professional de la Magistradura (APM).

Va entrar a l'alt tribunal per cobrir la plaça de Cándido Conde-Pumpido quan aquest va ser nomenat fiscal general de l'Estat.

Anteriorment, havia desenvolupat la major part de la carrera a Còrdova, on va ser jutge de primera instància i també magistrat de l'Audiència Provincial. També va treballar en jutjats de Vitòria i Ciudad Real.

L'any 2019 va ser un dels jutges del tribunal que va jutjar els líders independentistes.

Carmen Lamela

Especialista en dret penal, és membre del Suprem des del juliol de 2018. De posicions conservadores, va començar la carrera judicial com a jutgessa d'instrucció a Oriola, Manzanares i Badalona.

També va ser magistrada de l'Audiència Provincial de Barcelona abans de traslladar-se a Madrid l'any 1993. Entre el 2009 i el 2011, amb Francisco Caamaño com a ministre, va formar part de l'Administració de Justícia.

Abans d'incorporar-se al Suprem va ser jutge de l'Audiència Nacional i va decretar la presó preventiva per a Sánchez i Cuixart i nou consellers del govern Puigdemont la tardor del 2017.

A l'Audiència també va portar altres casos mediàtics, com el d'Altsasu i les causes contra Josep Lluís Trapero i Sandro Rosell. 

Antonio del Moral

Ubicat en el sector conservador, és magistrat del Suprem des de l'any 2012. Abans va ser fiscal del mateix tribunal des del 1997.

Anteriorment, va formar part del gabinet tècnic de la Fiscalia General de l'Estat. També ha estat professor de Dret Processal a la Universitat Complutense i ha fet classes a l'Institut d'Empresa.

Fa sis anys va formar part del tribunal del judici del procés, però la seva intervenció més coneguda és quan va fer una interpretació penal del conte de la Blancaneu, l'any 2018, en una jornada sobre delictes econòmics i responsabilitat penal.

Ana Ferrer

Va ser la primera dona magistrada de la sala segona del Suprem, d'on és jutge des del 2014. Considerada progressista, és membre de Jutges i Jutgesses per a la Democràcia.

Va començar la carrera judicial l'any 1984 i les primeres destinacions que va tenir van ser Linares, Aranjuez i Leganés, abans de ser destinada al jutjat d'instrucció número 16 de Madrid.

L'any 1996 va obtenir plaça de magistrada a l'Audiència Provincial de Madrid, d'on va ser nomenada presidenta el 2008.

El seu primer cas mediàtic va ser quan va portar la instrucció de la causa contra l'exdirector de la Guàrdia Civil Luis Roldán.

L'any 2019 va ser una de les magistrades del tribunal que va condemnar els líders de l'1-O al Suprem. Ha estat una de les dues magistrades que ha emès un vot particular.

Susana Polo

La que havia de ser la ponent de la sentència finalment ha emès l'altre vot discrepant. Ubicada en el sector progressista, està especialitzada en violència masclista i és membre de Jutges i Jutgesses per a la Democràcia. 

Va començar la carrera judicial el 1985 a San Sebastián de los Reyes i va passar pels jutjats de Barcelona, Fuenlabrada, Madrid i Alacant abans d'entrar a l'Audiència Provincial de Madrid el 1997.

L'any 2013 va ser nomenada magistrada de la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Madrid. Membre del Suprem des del setembre del 2018, va ser la ponent de la sentència que va elevar de 9 a 15 anys les penes pel cas de la Manada.

El febrer de l'any 2024 es va fer càrrec de la instrucció de la causa contra Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg --en aquell moment, tots dos aforats-- pel Tsunami Democràtic. Al juliol, el cas es va arxivar després que l'Audiència invalidés la investigació feta pel jutge Manuel García-Castellón.