Qui és qui en la constel·lació de talent català que ha fet possible "Sirat"

Oliver Laxe s'ha consagrat com un dels grans directors de cinema que ha aconseguit enlluernar la indústria, la crítica i el públic tant en l'àmbit espanyol com internacional. "Sirat" es va estrenar a la prestigiosa secció oficial del Festival de Canes, on es va endur el reconeixement del jurat. És la pel·lícula escollida per l'Acadèmia de Cine espanyola en la cursa dels Oscars i una de les cintes amb més nominacions de cara als Gaudí i als Goya.

"Sirat" té al darrere Movistar i El Deseo, la productora dels germans Almodóvar, però bona part de la producció és catalana i hi ha molt de talent català, a l'equip d'Oliver Laxe. Ja se sap que, com tantes d'altres, això del cinema és una feina col·laborativa.

Laxe va néixer a París el 1982 i és fill d'emigrants gallecs a la capital francesa. Quan tenia 6 anys la família retorna a Galícia (passant un temps per Manlleu) i, més endavant, estudia Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

I aquí comença la relació amb tres figures clau en la filmografia del director gallec: el guionista i professor de la Pompeu Fabra Santiago Fillol, el director de fotografia Mauro Herce i el productor Xavi Font.

Santiago Fillol, guionista

Ha escrit a quatre mans amb Oliver Laxe títols com "Mimosas" (2016), "O que arde" (2019) i "Sirat".

Va néixer a Córdoba (Argentina), però fa molts anys que viu a Barcelona. Aquí es va doctorar a la Universitat Pompeu Fabra, on és professor i investigador en cinema i literatura.

Es podria dir que fa tàndem creatiu amb Laxe. Tots dos estan nominats als Goya per millor guió.

A banda de guionista, també ha dirigit els llargmetratges "Ich bin Enric Marco" (2009) i "Matadero" (2022).

Mauro Herce, els ulls de Laxe

Va conèixer Oliver Laxe en un cineclub de la Filmoteca quan rondaven la vintena i l'ha acompanyat com a director de fotografia també a "Mimosas", "O que arde" i "Sirat".

Va estudiar a l'Escola de Cinema de Cuba i va entendre la professió cinematogràfica de manera molt col·laborativa i horitzontal. I així l'ha practicat amb el director gallec, amb qui ja va guanyar un Gaudí i un Goya per "O que arde"

Torna a estar nominat per als mateixos guardons amb "Sirat" i el 22 de gener se sabrà si també pot aspirar a un Oscar. De moment, va passar la shortlist i està entre els 15 candidats preseleccionats.

A "Sirat" ha fet, sobretot, una feina de planificació de càmera; un treball importantíssim en rodatges tan complicats com, per exemple, la "rave" de "Sirat", que es va gravar durant tres dies i amb música en directe.

Xavi Font, soci i productor

Ja va ser un dels principals productors de "O que arde" i ha format part del projecte de "Sirat" des dels inicis.

Està vinculat amb la productora Filmes da Ermida, d'Oliver Laxe. Va néixer a Bellpuig, però des de fa temps viu a Galícia, on ha fundat la productora Zuzú Cinema.

Primer va ser tècnic en comerç internacional a la banca, un sector on va treballar 20 anys. Però la seva formació i interès per la música el va portar a especialitzar-se en composicions per al cinema, una feina que compagina amb la producció.

Darrerament ha estat reconegut per la seva feina a sèries com "Hierrro", "Código Emperador" o el llargmetratge "Sica" de Carla Subirana.

Oriol Maymó, el braç executor

Forma part del grup de productors catalans que estan tirant endavant molts dels projectes seleccionats i premiats als festivals de cinema.

És el director de Producció de "Sirat", una feina que qualsevol que hagi vist la pel·lícula ja es pot imaginar que no és gens fàcil. Ell ha estat l'executiu que ha controlat un pressupost de 6,5 milions d'euros i es va envoltar de molts professionals catalans amb els quals ja havia treballat anteriorment per gestionar-lo.

Va estudiar guió a l'ESCAC, però la insistència d'un professor el va portar pel camí de la producció. Aviat va descobrir que era molt més creatiu del que s'imaginava. Li agrada el cinema d'autor que pot arribar al públic majoritari i, en això, "Sirat" és tot un exemple.

Està vinculat a les productores Corte y Confección i Uri Films.

Laia Ateca, creadora d'atmosferes

Va néixer a Andorra i va estudiar cinema a Barcelona. És la directora d'Art de "Sirat" i, per tant, una figura imprescindible que s'ha d'entendre amb el director, amb el compositor de la banda sonora, amb vestuari i caracterització, amb el productor... i ha de buscar entre tots la coherència de la història en els escenaris on passa.

Aquí li ha tocat recrear l'atmosfera de les "raves" i dels participants d'aquestes festes de música tecno que viatgen arreu.

Amanda Villavieja, el so d'allò que passa

És l'encarregada del so en directe, tan important a "Sirat". I és la responsable de so de capçalera de directors tan potents com José Luis Guerín o Isaki Lacuesta.

A banda d'Oliver Laxe, col·labora amb Neus Ballús, Celia Rico, Pilar Palomero, Kikol Grau, Lluís Miñarro o Jonàs Trueba, entre molts d'altres. S'ha format a Barcelona i compagina la feina als rodatges amb la docència.

Laia Casanovas, el so de taula

S'ha encarregat del disseny de so, és a dir, del so que s'ha postproduït a sala, al seu estudi Limalimón del barri de Sants. Una feina nominada als Gaudí i als Goya i a la cursa dels Oscars.

La música és element crucial a "Sirat" però no només. Hi ha molts elements sonors que mantenen la tensió i l'interès en la història que s'explica. No ens oblidem que estem parlant de sector audiovisual, i ella controla la part d'àudio d'aquesta equació.

Lluís Rivera i Pep Claret, efectes especials

Són els artífexs dels efectes especials de la pel·lícula. I no volem fer espòiler, però les explosions, els cotxes o els accidents formen part del nucli de la trama.

Tots dos tenen una llarga experiència en el sector. Per aquest projecte s'hi ha sumat el francès Benjamin Ageorges per a la postproducció dels efectes visuals (VFX) i estan nominats als Gaudí i els Goya.

Quim Vives, els retrats de "Sirat"

Ha tocat moltes tecles en el món del cinema, especialment des del Departament de Producció. Però la seva passió per la fotografia el va convertir, ja fa una vintena d'anys, en fotògraf de cinema.

La foto fixa permet documentar els rodatges de les pel·lícules i són tot testimoni de la feina feta. També és la manera de proveir de material perquè se'n pugui fer promoció.

Ha fotografiat el rodatge i l'equip de "Sirat" i té altres títols en el seu currículum com "La societat de la neu" (J. A. Bayona), "El fotògraf de Mauthausen" (Mar Targarona), o "Saben aquell" (David Trueba).

I a més a més...

"Sirat" té com a gran protagonista Sergi López, en un paper de pare que busca la filla desapareguda per les "raves" del Marroc acompanyat del seu fill adolescent.

L'actor català torna a lluir la seva naturalitat encarnant aquest home que es veu desbordat i obligat a sobreviure després de patir un cop molt inesperat. Porta un centenar de pel·lícules a les espatlles i ha treballat amb grans directors nacionals i internacionals. És un dels grans noms de la interpretació catalana.

I el jove actor que interpreta el fill adolescent que acompanya Sergi López en aquesta road movie amb música tecno és Bruno Núñez. Ja havia treballat abans a la sèrie "La Mesías" dels Javis, i s'ha format a l'Estudi Karloff de Barcelona.

"Sirat" és la pel·lícula espanyola de l'any, amb una projecció internacional que ha situat Oliver Laxe entre el selecte grup de directors que han portat el seu treball a l'altra banda de l'Atlàntic.

Un projecte gestat i creat en gran part a Catalunya gràcies a la potència i la qualitat d'una indústria que demana un treball conjunt i que construeix pel·lícules molt més enllà de les figures més visibles, com els intèrprets o la direcció.