Qui és qui en la ferotge lluita de les faccions chavistes per quedar-se el poder a Veneçuela

El chavisme ha rebaixat el to de veu habitual exaltat i inflamat antiimperialista i contra els Estats Units. Els seus principals líders ja no criden, parlen baixet, amb formes suaus. Han canviat, sí, les formes, i molt, i també, en part, el fons.

És cert que mantenen les proclames chavistes històriques implementades per l'expresident de Veneçuela, Hugo Chávez, "comandante eterno supremo", com l'anomenen els seus "fills" polítics i militars en la doctrina del socialisme bolivarià del segle XXI.

El cop militar contra el fins ara cap d'estat veneçolà, Nicolás Maduro, i la seva detenció per les forces de seguretat nord-americanes ha deixat la cúpula chavista semi-KO. El dolor al cos se'ls nota quan parlen als veneçolans.

Encara estabornits, el chavisme mira de fer un complicat i delicat equilibri entre no fer empipar més el president dels Estats Units, Donald Trump, mantenint, això sí, les proclames revolucionàries que fa 25 anys sostenen un règim en hores baixes, sota la tutela dels Estats Units, i que estaria cridat a liderar una transició de la qual es desconeixen encara els detalls.

Des de la detenció de Maduro el 3 de gener juntament amb la seva dona, Cilia Flores, "la primera combatiente", la lluita pel control del poder ha estat fratricida en el si de les diferents faccions del chavisme. De moment, l'ala política s'ha imposat.

Els germans Delcy i Jorge Rodríguez, l'ala política que controla el poder executiu i legislatiu

Jorge Rodríguez és el president del Parlament i la seva germana Delcy, històrica dona del chavisme, exministra en diverses carteres, fins ara vicepresidenta, ocupa la presidència interina de Veneçuela en absència de Nicolás Maduro.

Sempre al costat de l'expresident ja mort Hugo Chávez i també de l'excap d'estat Nicolás Maduro, se'ls considera dos importants cervells de la revolució bolivariana del segle XXI.

Encarregats de desplegar la seva doctrina, tenen una elevada formació acadèmica, amb estudis a l'exterior. Saben combinar les bones formes amb la fermesa doctrinal chavista. I són els qui han pres el control del poder legislatiu i executiu després de la detenció de Maduro.

Tenen la complicada missió de mantenir unides les diferents famílies chavistes, que s'han enquadrat darrere d'ells en aquesta nova etapa. El dubte és quant temps podran mantenir frenades les altres faccions més agressives i neochavistes. Alguns la consideren la lliuradora de Maduro als Estats Units.

Vladimir Padrino López, general en cap de les Forces Armades Bolivarianes, el poder militar

Segon comandant de l'exèrcit bolivarià i ministre de Defensa, Vladimir Padrino López és la cara visible militar del chavisme. Des dels inicis del chavisme, sempre ha estat al costat dels expresidents Hugo Chávez i Nicolás Maduro.

Ha sabut inculcar la doctrina chavista del socialisme bolivarià del segle XXI als seus comandaments i soldats en aquestes dues dècades de revolució bolivariana, una doctrina que idealitza a l'extrem el pare de la pàtria veneçolana i alliberador d'Amèrica, Simón Bolívar, així com les seves gestes contra l'imperi espanyol fa 200 anys i contra els Estats Units en l'actualitat.

Exmilitars veneçolans exiliats a Colòmbia i a altres països en fugir de les purgues internes i amenaces per falta de fidelitat a la revolució el situen com un dels caps narcos veneçolans. Els Estats Units li han posat preu: 15 milions de dòlars. El dubte de no pocs antichavistes és entendre per què no va ser detingut de la mateixa manera que Maduro.

Diosdado Cabello, cap de les forces policials, els serveis secrets i els "colectivos"

Diosdado Cabello podria haver sigut president de Veneçuela després de la mort d'Hugo Chávez, exmilitar com el pare de la pàtria moderna veneçolana. Però Chávez va triar Maduro finalment, que el va succeir com a cap d'estat.

Cabello s'ha fet molt conegut, entre altres motius, per presentar un programa diari a la televisió pública veneçolana batejat "Con el mazo dando", des d'on assenyala opositors i crítics amb el chavisme. És la seva plataforma mediàtica per mantenir adoctrinada la societat veneçolana.

I en aquestes darreres hores se l'ha vist en antena en directe articulant un discurs més suau, autoreflexiu, amb crítiques pels errors comesos, però mirant de mantenir ben viva la flama de la revolució bolivariana. Segons alguns analistes, podria ser la veritable pedra a la sabata per a la nova presidenta, Delcy Rodríguez.

És la força parapolicial chavista que pot descarrilar en qualsevol moment, el que vol evitar l'ala política del chavisme, s'apunta des de Veneçuela.

Nicolasito Maduro, fill de l'expresident: figura per mostrar fidelitat a Maduro

Nicolás Maduro Guerra és el fill de l'expresident de Veneçuela. Diputat al Parlament del país sud-americà, ha ocupat des de ben jove diversos càrrecs de govern i legislatius.

Sempre a passes darrere del seu pare, encarna ara la fidelitat al detingut Maduro. El seu pes polític és més formal que real. Mai se l'ha considerat un successor del seu pare, però la seva figura serveix d'eix vertebrador entre els Rodríguez, Padrino López i Diosdado Cabello.