Qui necessita qui: l'intent de Sánchez per recuperar Junts i esgotar la legislatura

Pedro Sánchez ha decidit moure fitxa. Amb la manifestació organitzada pel PP aquest cap de setmana encara ressonant i quan no ha passat ni una setmana dels cants de sirena d'Alberto Núñez Feijóo demanant ajuda als empresaris catalans perquè convencin Junts de votar a favor d'una moció de censura, el president del govern espanyol ha concedit aquest dimarts dues entrevistes en què ha deixat clar que vol continuar la legislatura.

I no només això: ha admès públicament que, per fer-ho, ha de recuperar el suport dels de Carles Puigdemont, que van trencar tots els ponts i han abandonat les taules --aquí i a Suïssa-- en què es discutien cada un dels alts i baixos de la seva relació de conveniència. 

El pas de Sánchez no és menor, després d'un mes en què el president del govern espanyol i tots els seus ministres s'han esforçat a subratllar que el trencament anunciat per Junts no trencava res, o gairebé res. Ara Sánchez diu que sí, que té unes conseqüències que vol revertir. I admet, també, que hi ha hagut incompliments per part del seu executiu.

Junts en vol més

Més enllà de les declaracions, el Consell de Ministres ha posat fil a l'agulla aquest dimarts desencallant tres de les mesures que Junts esgrimia a la llista d'acords incomplerts.

Tenen a veure amb demandes dels alcaldes --un punt fort de Junts-- i dels autònoms i petites empreses --un sector que Junts vol cuidar--, però des de les files de la formació independentista consideren que encara cal molt més.

Reconeixen que Sánchez s'ha mogut i diuen que és gràcies al seu pas de trencar la relació, però insisteixen que ells són on eren i no confien que el president espanyol vagi gaire més enllà.

El que ha arribat al Consell de Ministres és, diuen, un petit tast del que ells voldrien: l'aplicació completa de l'amnistia que permeti el retorn de l'expresident Carles Puigdemont, l'oficialitat del català a la UE, la cessió de competències en immigració i les mesures contra la multireincidència.

Qui necessita qui

De moment, per prosperar, els tres primers punts desencallats en el Consell de Ministres necessitaran la setmana vinent al Congrés el vot de Junts i, com a mínim, l'abstenció de Podem. 

Perquè independentment del que hagi trencat Junts, l'aritmètica al Congrés continua sent la que era. Un tetris en què uns es necessiten als altres i tot condueix a dos grans blocs: el que va permetre a Sánchez mantenir-se a La Moncloa i el dels que somien fer-lo fora com més aviat millor.

Si no vol alinear-se amb PP i Vox, Junts necessita els vots de la resta dels partits de la investidura per guanyar votacions al Congrés.

I, malgrat que els Comuns i Podem ja han amenaçat de retirar els seus vots si es fan segons quines concessions a Junts, ells i la resta de socis que van investir Sánchez necessiten i necessitaran els vots del partit independentista si volen que es pugui aplicar la seva agenda.

D'aquí ve que el president del govern espanyol, que encara deu moltes altres promeses a formacions com Esquerra o Sumar, intenti ara recuperar els vots dels de Carles Puigdemont per mirar de quadrar el cercle i tirar-les endavant.

De totes, la que més maldecaps porta a l'executiu --i al ministre Bolaños-- és la seva mesura estrella, una reforma judicial que la dreta ha arribat a qualificar de cop d'estat. També la condonació de deute autonòmic que va demanar ERC i que pilota Maria Jesús Montero, convençuda que també la pot ajudar quan s'enfronti a les urnes a les eleccions andaluses.

Les orelles al llop

En un clima polític que sembla irremeiablement instal·lat en la confrontació, manifestacions com la d'aquest cap de setmana contra la corrupció i el govern de Pedro Sánchez --amb picada d'ullet a Junts inclosa-- ja no provoquen cap sorpresa a ningú.

Però, a diferència d'altres vegades, ara la pressió dels populars va acompanyada d'un context judicial gens favorable per als socialistes, assenyalats en diversos escàndols de corrupció que apunten al nucli més fidel del seu líder. 

Sánchez ha vist les orelles al llop, però gestos com les declaracions d'aquest dimarts deixen entreveure que no pensa a dimitir ni avançar eleccions.

Més aviat el contrari: somia en un horitzó d'estabilitat --fins i tot amb nous pressupostos-- que li permeti esgotar la legislatura fins a l'any 2027. Junts, que sobre el paper havia quedat fora de l'equació, hi tindrà molt a dir.