Qui vol ser notari? Només el 7,5% d'aspirants a les oposicions són catalans

Després de vuit anys, Barcelona acull de nou uns exàmens memorístics per a un centenar de places de notari
Marta Planellas Bassols
4 min

És una sala barroca i ornamentada, amb una gran làmpada d'aranya al centre i una taula llarga on se situa el tribunal. Només la sala ja imposa... i per aquí passaran els aspirants a notari per examinar-se en les quatre proves eliminatòries --dues d'orals i dues per escrit-- que han començat aquest setembre i duraran fins al juny.

Les oposicions a notari es convoquen cada dos anys i es fan en un dels 17 col·legis notarials que hi ha a l'Estat de manera rotatòria. I després de vuit anys es tornen a fer aquí, a Catalunya. Hi ha 800 aspirants que opten a 100 places, però d'aspirants catalans en són proporcionalment pocs, només una seixantena.

L'oposició no està en l'ADN del català.

Tot i això, "cada vegada n'hi ha més", explica el degà del Col·legi Notarial de Catalunya, José Alberto Martín Sánchez: "Això a nosaltres ens agrada perquè significa una permanència a Catalunya dels notaris per a tota la vida".

Cursos per augmentar el nombre d'aspirants

Opositar a notari, com també a jutge o fiscal, no és gaire usual aquí, però sí que ho és en altres comunitats autònomes, com Madrid o Andalusia.

Per intentar incrementar el nombre de notaris catalans, des del col·legi s'ofereixen classes pràctiques on es preparen els temes d'examen. Ho fan amb notaris en exercici que els guien sobre com han de treballar la memòria per recordar tots els articles.

La Brenda Muro Manzanero porta vuit anys estudiant aquestes oposicions. En els últims tres mesos ha estudiat un mínim de 10 hores diàries. Ja ha superat el primer examen, que "és molt exigent, amb un temari literal que has de dir en un temps concret". Ara va al Col·legi Notarial a "cantar" el temari de la segona fase.

Des de fora sembla una miqueta arcaic i passat de moda, però al final és necessari un coneixement molt extens de moltes matèries i lleis i l'única manera d'assegurar-se que els que passen ho tinguin ben interioritzat és fer-ho així.

El notari preparador Oriol González Corsellas també creu que aquest tipus d'examen memorístic és l'única manera de poder avaluar els aspirants.

González fa uns mesos que és el notari de Caldes d'Estrac després d'aprovar l'oposició en les últimes proves, que es van fer a Madrid. Ell es va poder treure l'oposició amb poc temps, només tres anys i mig.

Nosaltres el que fem com a preparadors és, un cop a la setmana, veure què han estat treballant i si estan estudiant bé els temes, a més de donar-los consells per poder-ho fer millor cada vegada.


No tothom s'ho pot permetre

La dedicació per preparar-se és màxima, en temps i diners. No tothom es pot permetre passar una mitjana de cinc anys estudiant.

Això ho sap bé la Paula Póvez González, que avui és el seu primer dia: "Has de tenir una família que t'acompanyi i et doni suport i que no els importi que estiguis aquests anys dedicada a l'estudi al 100% i que no puguis anar més enllà econòmicament."

És el preu que s'ha de pagar.

Com són les proves?

L'oposició a notari consisteix en quatre fases eliminatòries, cadascuna de les quals ha de ser superada per avançar a la següent.

En la primera, de caràcter oral, s'exigeix una exposició d'una hora sobre quatre temes, tres de Dret Civil i un de qüestions fiscals. Els opositors hauran de desenvolupar els exercicis que els toquin a la sort.

En el segon exercici, també oral, el candidat haurà de realitzar una exposició d'una hora sobre sis temes, que tracten qüestions de Dret Mercantil, Hipotecari, Notarial i Processal o Administratiu.

La tercera fase, de caràcter escrit, consisteix a resoldre un cas pràctic, conegut com a dictamen, en un termini màxim de sis hores.

Finalment, la quarta i última fase, també per escrit i amb una durada de fins a sis hores, exigeix la redacció d'una escriptura, la liquidació d'impostos i la resolució d'un supòsit de comptabilitat i matemàtiques financeres.

El tribunal està format per notaris, catedràtics de Dret, magistrats, registradors de la propietat i advocats de l'Estat. Del total d'aspirants, el 61% són dones (483) enfront del 39%, que són homes (313). Com a curiositat, hi ha 21 parelles de germans i tres de tres germans.

Temes relacionats

Avui és notícia