Quim Masferrer toca el cel de Brunyola (literalment) a "El foraster"
Brunyola és un poble petit, però en aquest episodi d'"El foraster" es fa immens. A alguns capítols riem, en d'altres ens emocionem i, de vegades, tot passa alhora. Aquest n'és un. I, a més, amb un ingredient tan inesperat com espectacular: Quim Masferrer penjat del campanar del poble amb tota la plaça mirant amunt.
Després de més de deu anys de programa recorrent pobles i acumulant vivències de tota mena, en Quim pot dir que li ha passat gairebé de tot. Però acabar suspès a l'aire, fent d'àngel de pessebre vivent, no entrava a cap guió possible.
El poble veí... que encara no coneixia
Brunyola és un poble a prop de Sant Feliu de Buixalleu, d'on és Quim Masferrer. Però, malgrat tot, només arribar ell mateix admet que coneixia el lloc, però no la seva gent.
El fred és intens --gel al cotxe, temperatures molt baixes-- però el sol escalfa l'ambient i fa que la travessia sigui molt més agradable. I, com sol passar a "El foraster", el que comença com una visita pròxima es converteix ràpidament en un viatge humà inesperat.
"Barcelona? No hi tornaria mai més"
Un dels moments més celebrats (i còmics) del capítol arriba amb en Janot, un veí que explica el seu traumàtic viatge familiar a Barcelona fa uns quants anys. El que havia de ser una sortida innocent i plena d'il·lusió per veure un xou del Club Super3 a Montjuïc va acabar convertint-se en tota una odissea urbana.
És un trajecte que no treu més d'una hora i quart, com a molt, li recorda el Quim, però el Janot explica que van sortir de casa a les sis del matí i no van aconseguir arribar a Brunyola fins a la mitjanit. Carrers col·lapsats, rotondes que semblen no acabar-se, hores i hores per tornar a casa i una conclusió clara:
Allò és un lloc de formigues, però emprenyades.
El relat, exagerat i jocós alhora, fa esclatar el riure del Quim i connecta amb tots aquells que alguna vegada han sentit que la gran ciutat no és per a ells.
El pessebre vivent... i el Foraster volant
Per Nadal, Brunyola es transforma. El seu pessebre vivent, amb el campanar com a gran escenari, és una tradició imperdible i un dels més espectaculars del país. Entre pastors, romans i caganers, l'autèntica estrella és la Núria, l'àngel que cada any travessa la plaça suspesa a 25 metres d'altura.
Aquest cop, però, l'àngel no vola sol. Quim Masferrer accepta el repte d'enlairar-se a aquella altura amb un somriure nerviós. Es penja de la corda, mira avall, fa números, rebufa... I deixa anar una de les frases de la nit:
Si aquí caus, et mates... i recordem que el pessebre és vivent!
El mecanisme fa bellugar el Quim, el vent bufa, la plaça l'anima i ell queda penjat al mig del poble. El silenci de la plaça de Brunyola només es trenca amb rialles nervioses, crits, nervis i, fins i tot, algun ai contingut. Fins que un nen li dona el millor consell possible: "Gaudeix, Quim, gaudeix!".
Ell, amb la sinceritat que el caracteritza, li respon: "Gaudeix de què?". I la il·lusió indestructible de la infància no falla a rebatre'l amb una lliçó important: "De les vistes!".
Quan "El foraster" es converteix en teràpia familiar
Però si el capítol toca el cel físicament, emocionalment ho fa encara més, tocant ben a terra amb una trobada íntima i inesperada.
La Sílvia s'apropa al Quim per explicar-li què significa el programa per al seu germà Josep, que té una discapacitat intel·lectual. Cada dilluns, tota la família es reuneix per veure "El foraster". No fallen mai. I per al Josep, el Quim és algú més que un conegut: "Per al meu germà, tu ets el seu amic."
Quan el protagonista apareix, l'escena és d'una tendresa desarmant. L'abraçada és forta i les paraules simples i clares: "A tu et veig sempre. Sou bona gent!", li diu el Josep al Foraster.
Gràcies al Josep i la Sílvia vivim un d'aquells moments que expliquen millor que cap capítol per què aquest programa connecta tant amb la gent.
Un poble que sosté "El foraster"
El capítol de Brunyola ho té tot: rialles, vertigen, memòria col·lectiva, emoció, comunitat i una bona dosi d'humor. Quim Masferrer vola, sí, però no ho fa sol: ho fa perquè tot un poble és a sota, donant-li escalf i sostenint-lo.
Perquè, al final, l'essència d'"El foraster" no són els llocs on arriba, sinó la gent que el fa arribar-hi. I a Brunyola, una vegada més, el poble torna a ser el protagonista.
