Quin cinema s'ha vist a la Mostra de Venècia: del nou "Frankenstein" a Jude Law fent de Putin
Després de gairebé dues setmanes de projeccions, la Mostra de Cinema de Venècia s'ha clausurat aquest dissabte amb el Lleó d'Or a la pel·lícula "Father mother sister brother", de Jim Jarmusch, en un polèmic frec a frec admès pel jurat amb "La voz de Hind", de Kaouther Ben Hania.
El programa de pel·lícules projectades a la Mostra consta d'una vintena de títols a competició, que són els que han centrat la nostra atenció, més les cintes fora de concurs, les dels valors emergents de la secció Orizzonti i les de vocació artística de la secció paral·lela Giornatti degli Auttori. Impossible veure-les totes!, però tot seguit en comentem unes quantes, emparellades per algun vincle insospitat.
Dues pel·lícules, sis històries
Tant Jarmusch com l'hongaresa Ildiko Enyedi han presentat llargmetratges formats per tres històries independents. Jarmusch s'ha endut el Lleó d'Or a la millor pel·lícula amb una cinta modesta sobre relacions entre pares i fills marcades per la distància i la fredor.
Una cinta de poc pressupost, bons actors, narrativa senzilla i una aguda capacitat de captar petits gestos i mirades. Ens va concedir una entrevista en què ens va assegurar que l'humor és fonamental al seu cinema perquè, com deia Oscar Wilde, "la vida és massa important per prendre-se-la seriosament".
"Silent friend", de la cineasta hongaresa, també entrellaça tres històries, en aquest cas vinculades a un mateix arbre al llarg de més d'un segle. Unes narracions que exploren com els humans percebem les plantes i els animals, i com la natura modela les nostres vides. Una de les seves actrius, Luna Wedler, s'ha endut el premi Marcello Mastroianni al millor intèrpret emergent.
Tensió de dos centres de comandament en plena emergència
A la Mostra hem vist dues pel·lícules d'equips que intenten evitar una tragèdia. Un és a la sala de crisi hipertecnològica de la Casa Blanca a "Una casa llena de dinamita", amb satèl·lits i contrasenyes digitals, interpretada per una dotzena d'estrelles de Hollywood, i l'altre a la modesta central d'ambulàncies de "La voz de Hind", amb telèfons fixos i auriculars que fallen, amb un repartiment de quatre actors desconeguts.
Les dues pel·lícules ens mostren la tensió, però ens emociona molt més el rescat infructuós d'una sola nena, Hind Rajab, assetjada a Gaza pel foc de l'exèrcit hebreu, que no pas la carrera del Pentàgon per aturar un míssil nuclear que podria acabar amb 9 milions de persones.
A la fi, la cinta de Kathryn Bigelow és un thriller polític trepidant, i la de Kaouther Ben Hania, Gran Premi del Jurat, és una pel·lícula modesta que ha aconseguit convertir-se en un poderós al·legat per la pau i la memòria de les víctimes civils de la guerra a Gaza.
Visitar tots els racons de dos palaus presidencials
Un és la Casa Blanca d'"Una casa llena de dinamita". I amb "La Grazia", de Paolo Sorrentino, ens hem passejat per tots els racons del Palau del Quirinal per recrear els dilemes morals d'un president de la República Italiana interpretat magistralment per Toni Servillo, guanyador de la Copa Volpi al millor actor.
És un home de lleis molt recte que, aclaparat per la responsabilitat, pensa, repensa i ajorna les seves decisions, per a desesperació del seu equip. Un president catòlic i viudo que quan ha de decidir si firma la llei de l'eutanàsia puja al terrat del Quirinal a fer una cigarreta clandestina amb vistes nocturnes sobre Roma.
Dos adolescents afligits
A la pantalla hem vist dos adolescents en una etapa de canvis personals, confidències i intimitats. Un és el Dídac, protagonista d'"Estrany riu", l'única pel·lícula en català del certamen, del director Jaume Claret Muxart, presentada a la secció Orizzonti.
És un noi de 17 anys que descobreix el despertar de la seva sexualitat durant unes vacances familiars en bicicleta pel Danubi. La cinta està protagonitzada pel jove actor debutant Jan Monter, que va superar un càsting amb centenars de candidats, i aquest és el mateix procés pel qual va passar Francis Eddú, un debutant adolescent en el paper de Julio a "Hiedra".
És una pel·lícula equatoriana amb participació de la productora catalana Guspira Films, sobre el traumàtic retrobament entre una mare molt jove i el seu fill adolescent, criat a l'orfenat. La cinta ha guanyat el premi al millor guió de la secció Orizzonti.
Dues grans interpretacions d'Óscar Isaac
L'actor nascut a Guatemala ens ha regalat dos papers de categoria en aquesta edició de la Mostra. Un, com a doctor Victor Frankenstein en l'esperada versió del clàssic de Mary Shelley de Guillermo del Toro.
Un "Frankenstein" que combina escenes de refinada estètica gòtica amb moments gore, com l'explícit esquarterament de cadàvers de soldats per seleccionar les millors peces per construir la criatura. Una escena cruel on Isaac ens mostra que el veritable monstre és ell, i no el cos fet de trossos sagnants que reposa sobre la taula d'operacions.
També hem vist Óscar Isaac fent un doble paper a la cinta fora de concurs "In the hand of Dante", del veterà cineasta i artista plàstic nord-americà Julian Schnabel. Isaac s'hi llueix per partida doble: interpreta en color el gran poeta italià a la Verona medieval i, en blanc i negre, fa de novel·lista expert en Dant que fuig d'uns mafiosos que volen el manuscrit de la "Divina comèdia".
Dues vides… de pel·lícula
Què tenen en comú un campió nord-americà de lluita lliure i un assessor presidencial rus? Poca cosa, més enllà de dues vides apassionants i molt intenses que hem vist recreades pel cinema aquí a Venècia.
Mark Kerr va ser un popular campió mundial d'arts marcials mixtes dels anys 90. Dwayne Johnson li ha donat vida a "The smashing machine", que ha obtingut el premi al millor director per a Ben Safdie.
"La Roca", en canvi, s'ha quedat sense premi tot i la seva caracterització insòlita, amb cabells rinxolats i patilles, i una interpretació plena de matisos quan es posa a la pell d'aquesta estrella de les competicions UFC per narrar una vida d'ambició, competitivitat, combats brutals, addiccions als calmants o la tempestuosa relació amb la seva dona, que interpreta Emily Blunt.
Vladislav Surkov, per la seva banda, va ser un dels més estrets col·laboradors a l'ombra de Vladímir Putin des que va arribar al poder. Amb "The Wizard of the Kremlin", d'Olivier Assayas, hem rememorat episodis com la guerra de Txetxènia, l'enfonsament del submarí Kursk, els Jocs de Sotxi o els episodis previs a l'actual guerra d'Ucraïna a través d'aquest Rasputin del segle XXI. Putin l'interpreta Jude Law, amb gestos estirats i mirada freda i impertorbable.
La cultura pop a través de dues grans figures de la moda i la música
El dissenyador Marc Jacobs, una de les grans icones fashion dels Estats Units, és el protagonista del documental de Sofia Coppola "Marc by Sofia".
Tots dos són amics des de l'època grunge, quan ella assistia a les primeres desfilades a Nova York d'un jove estudiant entusiasmat per vestir artistes com Courtney Love o Sonic Youth. El documental ens permet contemplar el making of d'una desfilada i, a més, ens mostra les infinites inspiracions creatives del dissenyador, des d'Yves Saint Lauren i Vivienne Westwood, a Marcel Duchamp, Fassbinder, Pina Bausch o Pharrell Williams.
I la cantant britànica Marianne Faithfull, al seu torn, aporta un valuós testimoni pòstum al documental "Broken English", que es va rodar poc abans de la seva mort. El documental té la missió de revisar l'hemeroteca de la cantant més emblemàtica del "Swinging London", tot netejant els estereotips més escandalosos o grocs, com l'eterna presentació com a "exnòvia de Mick Jagger", l'addicció a les drogues o els escàndols sexuals. La cinta ens descobreix una artista polifacètica, resilient, culta, espiritual i poètica, amb una veu que no es pot imitar perquè és la veu de tota una vida.
