Quina rosa comprar per Sant Jordi: diferències entre les naturals i les preservades

S'acosta Sant Jordi i qui més qui menys comprarà o rebrà una rosa. Malauradament, però, les roses de Sant Jordi acostumen a ser flor d'un dia. L'endemà ja els ha caigut el cap.

Probablement, passar tantes hores fora de l'aigua, sovint sota un sol imponent i esquivant multituds pel carrer, no les ajuda.

Però més enllà dels imponderables del dia, podem tenir en compte algunes coses a l'hora de decantar-nos per unes o unes altres.

Quines roses trobem per Sant Jordi?

La majoria de les roses que ens regalem per Sant Jordi, entre el 70-80%, provenen de l'Equador i Colòmbia. El 20% restant, dels Països Baixos, que tenen producció pròpia i també n'importen sobretot de Kènia.

Dit d'una altra manera, les roses catalanes per Sant Jordi són una espècie en perill d'extinció. Dels 8 milions de roses que es calcula que es vendran entre el 22 i el 23 d'abril, només 20.000 s'han conreat a Catalunya.

L'únic productor català que resisteix és Can Pons, al Maresme, que lamenta que és impossible competir amb els agricultors estrangers. "Colòmbia i l'Equador són mercats molt forts tant per la mà d'obra barata com per les condicions climàtiques", ha explicat a "El matí de Catalunya Ràdio".

La vermella, l'estrella

Pel que fa al color, la gran triomfadora per Sant Jordi és la rosa vermella. D'aquestes, més de la meitat són de la varietat Freedom --clàssica i molt resistent al transport--, seguida de la Red Naomi --molt oberta i d'un vermell més intens.

En els últims anys, però, també ha fet forat en el mercat la Rosa Explorer, amb una corol·la gran i que es conserva en bon estat durant uns quants dies. És una flor de primera qualitat que acostuma a vendre's només en floristeries.

La cadena de fred, clau

La primera condició per aconseguir que una rosa de Sant Jordi es conservi bé almenys durant 3 o 4 dies és que el transport des del lloc d'origen s'hagi fet correctament.

Joan Guillén, president del Gremi de Floristes de Catalunya, explica que --igual com passa amb els aliments-- la clau és no trencar mai la cadena del fred. Un cop tallades al seu país d'origen, les roses s'han de transportar i emmagatzemar a una temperatura al voltant dels 5 graus.

I aquesta, diu Guillén, és la diferència entre els venedors professionals --les floristeries-- i els venedors ocasionals, que no tenen els mitjans necessaris per fer-ho:

En resum, si comprem una rosa que no s'ha conservat a 5 graus, poca cosa podrem fer a casa per mantenir-la en bon estat. Per contra, si se l'ha tractat bé, podem allargar-li la vida seguint algunes pautes.

Com cuidar la rosa a casa

Abans d'entrar en els consells que podem seguir per allargar la vida de la rosa, els floristes expliquen que sempre durarà més una rosa de tija llarga i corol·la gran, que no pas una que tingui la tija petita i el cap o corol·la també petit.

A partir d'aquí, cal seguir aquests consells:

• Canviar l'aigua: S'aconsella fer-ho almenys cada dos dies, però també es pot fer diàriament perquè l'objectiu és que l'aigua estigui com més neta, millor.
• Tallar la tija: S'ha de fer cada dos dies i en diagonal, per augmentar la superfície d'absorció. Si no es fa això, el tall cicatritza, s'asseca, es tanca i no permet que la flor xucli l'aigua que necessita.
• Aportar nutrients: A les floristeries venen uns sobres de pólvores que, a banda d'alimentar la flor, també aporten àcids que mantenen l'aigua neta i eliminen els bacteris que poden taponar la tija i dificultar l'absorció.
• Sucre i aspirina: En cas que no disposem dels sobres que hem mencionat, podem optar per remeis casolans que poden funcionar. El sucre aportarà energia a la rosa, i l'aspirina és un àcid que també contribuirà a netejar l'aigua del gerro.
• Retirar fulles de l'aigua: Per evitar que es podreixin i facin proliferar bacteris a l'aigua.

Què són les roses preservades?

Per molt bé que cuidem una rosa o un ram de roses naturals, tard o d'hora les flors es pansiran. Per evitar-ho, ja fa un temps que han sortit al mercat les anomenades "roses preservades", que poden durar anys.

El president del Gremi de Floristes de Catalunya, Joan Guillén, explica que a la seva botiga en tenen una des de fa 15 anys.

Diu que les roses preservades són roses naturals que "s'agafen en el seu moment òptim i, a través d'un procés químic, s'eliminen els organismes que farien que es podrís".

El resultat és una rosa molt similar a una rosa natural, diu Guillén:

Moltes vegades, les roses preservades es comercialitzen dins de recipients de metacrilat per protegir-la de factors externs, com el sol i la humitat, que la podrien fer malbé abans del previst.

Però aquest tipus de roses poden posar-se sense cap tipus de protecció en un gerro com faríem amb una rosa natural: "l'únic requisit és que mai hi hem de posar aigua".

Com assecar una rosa?

Si volem conservar la rosa que ens han regalat per Sant Jordi també podem optar per assecar-la. Ho podem fer de dues maneres: premsant-la o deixant-la assecar a l'aire lliure.

Si ens decantem per aquesta segona opció, el president del Gremi de Floristes adverteix que no podem deixar passar massa dies: "L'hem de treure de l'aigua als dos dies, abans que li caigui el cap i els pètals comencin a desenganxar-se".

I un consell important, diu Guillén, és que les roses s'han de posar cap per avall:

Un cop la rosa o el ram estiguin completament secs, els podrem posar de cap per amunt i aconseguirem que les corol·les o caps no quedin caiguts.