Quines són les vuit joies que han robat de la sala Apol·lo del Louvre

Els lladres que han entrat al Museu del Louvre de París aquest diumenge s'han emportat vuit peces de joieria "d'inestimable valor patrimonial", segons el comunicat del Ministeri de Cultura francès. N'han robat nou, però una, la corona de l'emperadriu Eugènia, els ha caigut i el seu estat està "en revisió".

L'objectiu del robatori han estat "dues vitrines d'alta seguretat".

Les vuit joies robades

Totes les peces que han robat de la galeria Apol·lo daten del segle XIX, segons la pàgina web del Louvre:

Tiara de la reina Maria Amèlia i de la reina Hortènsia, feta amb 24 safirs i 1.083 diamants. La van lluir successivament diverses membres de la reialesa francesa. Tot i que el seu origen encara és un misteri, es diu que podria provenir de la reina Maria Antonieta.

Collaret de safirs de la reina Maria Amèlia i la reina Hortènsia, amb vuit safirs i 631 diamants.

Arracades a joc de la reina Maria Amèlia i la reina Hortènsia:

Collaret de maragdes de Maria Lluïsa, amb 32 maragdes i 1.138 diamants. Va ser el regal de casament de Napoleó Bonaparte a Maria Lluïsa, lliurat el 1810 i que també incloïa una tiara, arracades i una pinta.

Arracades de maragdes a joc de Maria Lluïsa, amb quatre maragdes i 108 diamants.

Tiara de l'emperadriu Eugènia: conté 212 perles i 1.998 diamants:

Fermall de reliquiari, fet amb or i 94 diamants, creat per Alfred Bapst el 1855:

Agulla amb 2.438 diamants de l'emperadriu Eugènia. Aquesta peça formava originalment el centre d'un cinturó amb més de 4.000 pedres que pertanyien als diamants de la corona. Eugènia l'hauria dut en dues ocasions: el 1855 i el 1856:

Un valor incalculable

Quan es diu que les joies robades tenen un valor incalculable, vol dir que "no es pot saber quin valor tindrien si es venguessin o se subhastessin" perquè són "peces úniques" i, a més a més, "estan lligades a la història". Ho explica a 3CatInfo el director de la revista "Ars Magazine" i especialista en joies de la reialesa europea, Fernando Rayón.

La que probablement està més ben valorada és la corona de l'emperadriu Eugènia, que s'ha trobat trencada al carrer: "Era una de les joies més importants, però la més difícil de vendre si no es desmuntava", diu.

De fet, explica que si les peces es desmunten es poden vendre per separat i tenen un valor que sí que es pot calcular, però el seu preu en conjunt és molt més alt. Tot i que tindrien menys valor, creu que els lladres "volen fer negoci desmuntant les peces i venent-les al mercat negre".

Lladres professionals

Com a expert en art i joieria, Gerard Vidal, del gabinet Vidal Expertise, s'inclina a pensar que els lladres sabien perfectament el que robaven i "tenien les peces ja venudes abans de començar", ha dit en una entrevista a 3CatInfo.

Considera molt improbable que els lladres no siguin tan professionals i intentin vendre el botí desmuntant les peces perquè "potser l'or es podria fondre, però les incrustacions de pedres tenen un color i unes característiques molt concretes i es podria saber que formaven part de la corona francesa".

En tot cas, es descarta que les joies surtin al mercat legalment perquè "són molt fàcils de traçar al mercat de l'art i la policia pararia qualsevol subhasta i les tornaria al Louvre".

Crítiques a la seguretat del museu

Segons el Ministeri de Cultura, en el moment del robatori es van activar les alarmes, situades a la finestra exterior de la Galeria Apol·lo i a les dues vitrines d'alta seguretat.

Cinc agents del museu eren presents a la galeria i als espais adjacents i "van intervenir immediatament" per alertar les forces de l'ordre i garantir l'evacuació del públic, segons el ministeri, que ha lloat la seva "professionalitat". Els sindicats, però, han denunciat que faltava seguretat al museu.

La Galeria d'Apol·lo, on Lluís XIV va associar per primera vegada el seu poder amb el déu sol, "no era el millor lloc per tenir unes joies d'aquest valor", segons Gerard Vidal, que ha comparat l'accés que han tingut els lladres amb "una finestra que doni a la ronda General Mitre de Barcelona".

I ha demanat a tots els museus que es facin aquesta reflexió: "Podria passar el que ha passat a París aquest diumenge?"