Quins factors han agreujat les conseqüències de l'incendi de Los Gallardos
Tretze persones mortes, 7.000 hectàrees cremades i més d'un miler de desallotjats que comencen a tornar a casa.
Han passat tres dies de l'inici de l'incendi de Los Gallardos, a Almeria, i es comencen a fer les primeres valoracions i a estudiar les causes d'un foc excepcional que ha desbordat la capacitat de reacció dels equips d'emergència i que posa en qüestió els plans locals d'evacuació i de protecció.
El president andalús ha reconegut que caldrà analitzar què ha fallat i treballar en coordinació amb els ajuntaments per evitar que una situació com la d'aquesta setmana a la comarca del Baix Almanzora es torni a donar. Juanma Moreno Bonilla ha dit que ha estat un incendi "molt especial" per la rapidesa amb què han avançat les flames i per la seva "cruesa". I ha afegit que probablement hi hauria hagut més víctimes si no s'hagués donat una "intensa, intel·ligent i honesta cooperació i col·laboració entre administracions".
Els familiars d'algunes víctimes estrangeres comencen a arribar per aportar mostres d'ADN que permetin completar la identificació de les restes mortals. Una tasca que fa el departament de biologia del Servei de criminalística de la Guàrdia Civil a Madrid.
Hi ha hagut un bon pla d'evacuació?
L'alcalde de Bédar, Ángel Collado, va explicar –l'endemà de l'incendi– que va anar des del primer moment del foc porta a porta donant instruccions del que havien de fer els veïns, ajudat per regidors i voluntaris. Alguns veïns haurien optat per no seguir les instruccions de confinar-se i, quan van decidir evacuar la zona pel seu compte, no van seguir la ruta indicada i van enfilar una via que es va acabar convertint en una trampa mortal.
Ara, el fill d'una de les víctimes nega aquesta versió i assegura que no van rebre cap ordre d'evacuació ni cap avís de les autoritats abans que les flames engolissin la zona al voltant del poble de Bédar dijous a la nit.

L'organització Ecologistes en Acció denuncia "la inoperància demostrada dels plans d'emergència locals". Tot i que a Andalusia des del 2010 tots els municipis situats en zona de risc d'incendi forestal estan obligats a tenir un pla local d'emergència, amb una estratègia d'evacuació clara i amb sistemes d'avisos a la població integrats al Pla Infoca, segons denuncien els ecologistes encara són moltes les localitats que no compleixen la llei i que no disposen de cap pla efectiu. Ho explica Juan Clavero, portaveu d'Ecologistes en Acció Andalusia:
Alguns ajuntaments no tenen plans d'emergència; altres no els tenen actualitzats, i quan els tenen aprovats no es posen en marxa.
Hi ha dos factors que, segons els ecologistes, agreugen la situació i el risc d'incendis forestals a Andalusia: el fet que s'ha autoritzat la construcció de segones residències en terreny forestal no urbanitzable, i que recentment la Junta d'Andalusia s'ha compromès a no prendre mesures contra el canvi climàtic.

Què té de particular Bédar i la comarca del Baix Almanzora?
Los Gallardos i Bédar són dos municipis de la comarca almerienca del Baix Almanzora. El primer té poc més de 3.000 habitants, el segon no arriba al miler.
Estan situats en una zona de paisatge escarpat, plena de barrancs i talussos de matolls i alguns pins, amb molts habitatges disseminats i de difícil accés, als quals només s'arriba a través de pistes forestals sense asfaltar. Alguns dels antics "cortijos" aïllats s'han reconvertit en habitatges d'ús turístic.
Un altre factor peculiar d'aquesta zona d'Almeria és la gran quantitat de residents estrangers: a Bédar, més del 55% dels residents són de nacionalitat britànica, segons l'últim cens.
En nuclis concrets com El Pinar, la xifra de residents estrangers s'enfila al 95% del total, principalment britànics, belgues i neerlandesos. A més, la gran majoria són persones jubilades i d'edat avançada –per sobre de la setantena. Molts d'ells, en viure en zones aïllades, tenen poc contacte amb els locals i pocs parlen espanyol.
A l'estiu és habitual que hi hagi també grups de turistes que desconeixen la complicada geografia i la xarxa de camins rurals, i que només poden orientar-se mitjançant aplicacions de navegació per GPS.

Una complexa realitat orogràfica, urbanística i demogràfica que, unida a unes temperatures per sobre dels 40 graus i els forts vents, han ajudat a propagar les flames de forma ràpida. En el moment àlgid de l'incendi, les flames es van estendre a un ritme de 100 metres per minut.
I, com s'ha demostrat, sortir de la zona zero de l'incendi a través de les pistes forestals era complicat si no es coneixia a la perfecció la topografia del terreny. Quan el foc va tallar les vies naturals de sortida cap als nuclis principals, l'alternativa van ser les pistes i camins veïnals, que es van convertir en autèntiques trampes mortals. Com va dir l'alcalde de Bédar, per desconeixement de la zona les víctimes "es van ficar a la gola del llop".






