Rafa Peña, cuiner del Gresca, Premi Nacional de Gastronomia: consulta tots els premiats

L'Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició ha atorgat aquest dijous al vespre els guardons als referents de l'any en l'apartat de la cuina, el farciment amb els productes saludables i de qualitat i la litúrgia que envolta les estovalles a casa nostra.

Per aquest motiu, el Palau de Pedralbes de Barcelona s'ha vestit de gala en la XXI edició dels Premis Nacionals de Gastronomia. El guardó principal, el Premi Nacional de Gastronomia 2023, ha recaigut en el cuiner Rafa Peña Cerro, copropietari del restaurant Gresca, de Barcelona.

Alhora, el Premi al Cap de Sala ha estat per a Pablo Sacerdotte, mestre de cerimònies al menjador del restaurant Cocina Hermanos Torres. També hi ha hagut reconeixement a una figura emergent com la de Nil Dulcet Padrós, xef i copropietari del restaurant Compartir, també ubicat a la capital catalana, que ha recollit el Premi Revelació.

El jurat, com és tradicional, també ha concedit un Premi Especial de l'Acadèmia. L'ha rebut una figura reconeguda arreu del planeta: José Andrés Puerta. El cuiner, format a Catalunya i establert als Estats Units, és l'impulsor de World Central Kitchen, una ONG que proporciona menjar a persones en situacions d'emergència a qualsevol punt del planeta.

Finalment, el Premi Néstor Luján de Periodisme Gastronòmic ha estat per a Marc Casanovas Anguera per la realitat retratada en un article, "La resistencia de la última subasta cantada de pescado en Cataluña", publicat al Canal Comer de La Vanguardia, sobre l'última subhasta de peix cantada que queda al país, a Montgat, al Maresme.

Els guanyadors dels Premis Nacionals de Gastronomia són el resultat d'un procés de votació secret que els acadèmics realitzen al llarg de l'any. L'Acadèmia selecciona els cuiners, professionals, institucions o col·lectius per l'excel·lència en la seva tasca i per l'aportació a la cuina i a la gastronomia del nostre país.

Rafa Penya i Cerro: el cuiner que no s'hi volia dedicar

A Rafa Penya li encanta la gastronomia, però també el que és mundà. I és que, tal com ell mateix diu, la cuina del dia a dia, ben feta, com una simple truita, no sempre passa.

Va començar a la cuina per guanyar quatre duros quan era estudiant i pregava perquè no li toqués haver-hi de treballar. I més fa dues dècades, quan a les cuines no hi havia gent jove i el grau de professionalització del sector era molt baix.

No va aconseguir tirar endavant els estudis d'Arquitectura ni, encara menys, de matemàtiques. Va passar-se a la informàtica fins que Josep M. Baixas, amb qui treballava al restaurant Balancí de Sant Joan Despí, va enganxar-lo del tot a la cuina amb històries de Michel Bras, Joël Robuchon o Pierre Gagnaire.

El 1997, va deixar la informàtica i es va posar de debò "en això de la cuina". Va iniciar-se com a ajudant. Després va fer una estada a El Bulli i amb Martín Berasategui.

També va rondar per Europa amb incursions al Pierre au Palais Royal de París i al Restaurant Rolfs Kök d'Estocolm per tornar com a cap de cuina del Follia l'any 2003.

El restaurant Gresca, del qual és copropietari amb Mireia Navarro, obre les portes a la seva cuina vista l'any 2006, un espai que li va permetre interactuar molt amb el client.

Nil Dulcet, l'art dels fogons de plaers per Compartir

Nascut a Terrassa l'any 1989, Dulcet va començar a elaborar delícies a la pastisseria Núria de la capital vallesana, va formar-se a l'escola d'hostaleria Joviat de Manresa i va passar una temporada a Mugaritz, abans que, el juny del 2010, entrés a fer pràctiques a El Bulli, on va conèixer Oriol Castro, Eduard Xatruch i Mateu Casañas.

Durant anys de treball conjunt, Dulcet ha esdevingut una peça clau per a l'equip i ha desenvolupat diferents tasques de màxima responsabilitat en el grup CVC. El 2022 és la punta de llança d'un nou projecte.

Davant la inquietud per obrir un restaurant propi, li ofereixen liderar-lo i convertir-se en soci del restaurant Compartir Barcelona, que fa una clara aposta per la ciutat i per gaudir conjuntament de la seva manera d'entendre la gastronomia.

Pablo Sacerdotte: del Mar de la Plata a mestre de cerimònies dels germans Torres

Pablo Sacerdotte fa més de vint anys que es dedica a fer rutllar projectes gastronòmics. Aquest argentí nascut a La Plata va començar la carrera professional viatjant pel seu país, intentant formar-se com a "bartender", especialitzat en destil·lats.

En dels restaurants on provava els seus dots com a cocteler, s'encarregava d'ajudar el sommelier, l'espurna que va enamorar-lo del món del vi. Després de viatjar per Mèxic i Europa es va instal·lar a Mendoza, una de les millors regions vinícoles d'Argentina, on es va formar com a sommelier i va treballar com a director de Sala del Celler Família Zuccardi.

L'any 2011 va decidir traslladar-se a Barcelona i va començar a treballar a l'ABaC, primer com a ajudant de sommelier. En menys d'un any es va convertir en cap de sala i, a continuació, en director.

Després d'un any a Marea Alta, el 2019, es va convertir en director de la sala del restaurant Cocina Hermanos Torres, un establiment guardonat amb tres estrelles Michelin.

José Andrés, sofregit català amb esperit universal

A José Andrés se'l coneix tant per l'exportació d'un element tan tradicional de la nostra gastronomia com són les tapes, com per la creació d'un imperi de restauració als Estats Units. Però sobretot per haver aconseguit contribuir a la societat amb la seva passió.

Des de 2010, l'any en què va fundar l'ONG World Central Kitchen, ell i el seu equip donen resposta a necessitats alimentàries en situacions d'emergència arreu del món.

Andrés es va formar en la gastronomia a Catalunya i s'ha convertit en un professional polifacètic que tant pot escriure best-sellers al New York Times com estar nominat als Premis Emmy de televisió. També ha liderat un grup de restaurants tan variat com un camió de menjar, un establiment especialitzat en les verdures o un menú degustació amb dues estrelles Michelin.