Reclamen més recursos i atenció a les persones adultes amb autisme: "És un desert"
Les reivindicacions per incrementar la dedicació a la diversitat funcional a escoles i instituts estan a l'ordre del dia, i això inclou els alumnes amb trastorn de l'espectre autista. Però com és la vida d'aquestes persones un cop s'acaba la infantesa i la joventut?
Entitats que agrupen afectats i familiars de persones autistes reclamen més recursos per incrementar les ajudes i la coordinació per atendre els adults amb aquesta condició.
"Sembla que les persones autistes no es facin mai grans perquè l'edat adulta és un desert", lamenta Susi Cordón, directora de l'Associació Aprenem Autisme, que explica que els suports i serveis canvien en funció de l'etapa de la vida de la persona:
Els suports queden dispersos i depenent del territori on vivim.
Aquestes són algunes de les reivindicacions en el Dia Mundial de la Conscienciació sobre l'Autisme, aquest 2 d'abril. Una proposta, per exemple, és fomentar els pisos compartits amb mentoria, per potenciar que persones amb autisme puguin viure amb autonomia sota supervisió.
Però les necessitats del afectats són diverses, perquè el trastorn es manifesta en graus i característiques molt diferents, "segons si necessiten autonomia i relacionar-se", apunta Cordón.
"Les necessitats que tenia de petit continuaran tota la vida"
En Raül és un jove de 20 anys que el curs vinent acabarà el seu recorregut a l'escola inclusiva. La seva família ja li està buscant un taller ocupacional on treballar, malgrat que les opcions són limitades i, amb l'adultesa, s'acaben algunes de les ajudes que havia tingut fins ara.
"Estem a punt de viure un canvi d'etapa. Crec que en Raül ha de fer feina, però necessitarà ajuda constant", explica la Cati, la seva mare. Pel seu grau d'afectació, "les necessitats que tenia de petit continuaran tota la vida".
Aquesta Setmana Santa, en Raül gaudirà de les vacances a la neu que organitza Oratge Associació, que es dedica des de fa 18 anys a fomentar el lleure de les persones amb autisme.
"El sistema no sap què fer amb mi"
El cas d'en Virgili és diferent. Després d'un periple per psiquiatres i psicòlegs, el diagnòstic d'autisme amb 45 anys va suposar un alleujament per a ell:
Va ser un alliberament, i ara estic aprenent a ajustar la meva persona amb l'entorn.
Reclama adaptacions i un suport que, de moment, només ha trobat en associacions d'afectats i en la medicina privada.
Un de cada 81 catalans tenen autisme
Un estudi del 2019 calcula que un de cada 81 catalans tenen autisme a Catalunya, tot i que no hi ha un recompte fiable de les persones amb aquest trastorn.
"És prioritari tenir dades clares per saber quants som i quines necessitats tenim per elaborar una estratègia i tirar endavant una mesura de govern", demana la directora d'Aprenem Autisme.
Un cop comptabilitzats els afectats, reclamen al govern un pacte nacional de les persones amb autisme, tal com ja s'ha fet amb la discapacitat o la salut mental.
