Una mànega davant la costa de Coma-ruga el 12 de juliol (Jeroni Lorente)

Rècord de mànegues marines al juliol: enguany n'hi ha hagut tantes com en els últims 24 anys

El passat cap de setmana, coincidint amb la dana, se'n van detectar cinc a la costa entre el Baix Penedès i el Garraf i una altra prop del Montsià
La periodista Montse Poblet mirant a càmera
Periodista de la secció de Societat de Catalunya Ràdio, especialitzada en crisi climàtica
2 min

El Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) ha registrat aquest any un rècord de mànegues marines a Catalunya en un mes de juliol.

Dissabte passat, coincidint amb el pas de la dana, se'n van detectar sis: a la costa entre el Baix Penedès i el Garraf n'hi va haver 5 i l'altre va ser prop del Montsià.

En els 25 anys que fa que el Meteocat pren dades d'aquest fenomen, s'han registrat un total de 13 mànegues al mes de juliol i 6 d'aquestes són les de dissabte passat.

Una mànega davant la costa de Coma-ruga el 12 de juliol (Jeroni Lorente)

Oriol Rodríguez, tècnic de teledetecció del servei meteorològic, apunta els motius que explicarien aquesta excepcionalitat: bosses d'aire fred i un mar excepcionalment calent. Totes dues condicions són més pròpies, explica, de finals d'estiu.

Es va ajuntar una situació meteorològica més pròpia de finals d'estiu, com és l'arribada d'un embossament d'aire fred en altura que afavoreix les tempestes, i, d'altra banda, tenim un mar més calent del compte, amb una temperatura més típica del mes d'agost, que és quan les mànegues marines són més freqüents


Aproximadament un 15% de les mànegues marines que es produeixen a prop de la costa acaben tocant terra, però les de dissabte es van quedar al mar i no van provocar danys.

Un esclafit al Bages

El que sí que va fer estralls va ser el fenomen que hi va haver el 5 de juliol al vespre entre Sallent i Artés i que el Meteocat ha pogut identificar com un esclafit. A Castellnou de Bages es van detectar ratxes de vent de fins a 50,8 km/h.

Efectes d'un esclafit el juliol de 2023 a Vic (ACN)

Oriol Rodríguez forma part de l'equip que es va desplaçar a la zona per examinar la franja de gairebé cinc quilòmetres de longitud i dos i mig d'amplada que ha resultat afectada. En aquesta zona boscosa, assegura que al voltant de la meitat dels arbres van quedar tombats o escapçats.

Hi havia pins, amb diàmetres de tronc d'uns 20 cm, que estaven trencats. El vent era prou fort per trencar-los com si fossin escuradents. I en el cas dels edificis, vam veure teules arrancades, danys en cobertes i teulades.

A diferència dels tornados, que tenen un moviment rotatori, els esclafits són ventades fortes que baixen del núvol i que quan topen amb el terra s'escampen en línia recta i provoquen desperfectes en àrees més extenses.

Avui és notícia

Més sobre Fenòmens extrems

Mostra-ho tot