Redissenyen el genoma d'un bacteri per fer-lo immune als virus
Per primera vegada s'ha aconseguit modificar genèticament un ésser viu per fer-lo immune als virus, cosa que pot facilitar molt la producció de nous fàrmacs.
Ho ha fet un grup de recerca de Cambridge, al Regne Unit, que ha introduït 1.800 modificacions al genoma d'una soca del bacteri Escherichia coli.
La recerca, publicada aquest divendres a la revista Science, explica que han substituït parts naturals del genoma per altres de sintètiques.
Aminoàcids "no canònics"
El grup de recerca, liderat per Jason Chin, ja havia aconseguit refer el genoma d'aquest bacteri eliminant 3 dels 64 triplets de nucleòtids que el formen, cadascun dels quals correspon a un aminoàcid.
El que han fet ara és substituir els "forats" per altres triplets, de manera que el genoma produeix aminoàcids "no canònics", és a dir, que no són cap dels 20 que formen la matèria viva.
D'aquesta manera, el resultat és que el bacteri produeix proteïnes no naturals, cosa que ha de permetre crear-ne de nous perquè produeixin molècules artificials a la carta de manera massiva.
"Resistent a les infeccions víriques"
I una conseqüència tan o més important és que els virus no poden atacar aquest bacteri, perquè no són capaços de llegir-ne la seqüència de les proteïnes que el formen i entrar-hi:
El grup de Jason Chin ha creat cèl·lules amb un genoma sintètic i els ha instruït per primera vegada per fabricar polímers a partir de blocs artificials. Els nous bacteris també són resistents a les infeccions víriques.
En l'article asseguren que el bacteri no modificat mor quan se l'exposa a un còctel de virus, i que, en canvi, el modificat no només sobreviu, sinó que es reprodueix millor.
Això ha de permetre crear nous bacteris que produeixin fàrmacs i altres molècules de manera molt més fàcil, barata i més segura:
Hem desacoblat sintèticament el nostre bacteri de la capacitat de llegir el codi canònic, i aquest avenç proporciona una base potencial per a la bioproducció sense els riscos catastròfics associats a la contaminació per virus i al trencament de la membrana.
Molts fàrmacs ja es produeixen fent servir bacteris modificats, com ara la insulina o les mateixes vacunes contra la Covid-19 d'ARN missatger.
La modificació genètica l'han feta utilitzant la tècnica coneguda com a CRISP-cas9, que fa pocs anys que ha revolucionat la recerca genòmica.
Aquesta tècnica permet tallar i enganxar el genoma com si es tinguessin unes tisores molt precises, i ha motivat que les seves creadores, Emmanuelle Charpentier i Jennifer A. Doudna, rebessin el Premi Nobel de Química del 2020.
