Reflexions entre les cendres
"Entre cendres" és un estremidor document sobre el gran incendi que l'estiu de 2019 va devastar el nord de les Terres de l'Ebre. Tres joves cineastes flixanques, Xènia Ciuraneta, Alba Francín i Maria Pena, ens proposen reflexionar sobre la tempesta de foc que, entre el 26 de juny i el 7 de juliol, va destruir més de 5.000 hectàrees de bosc, garriga i conreus de la Ribera d'Ebre (la Torre de l'Espanyol, Vinebre, Flix i la Palma d'Ebre), les Garrigues (Bovera i la Granadella) i el Segrià (Maials i Llardecans).
És un film que posa el país davant d'un espill implacable i, per tant, transcendeix de llarg l'interès local i regional. Perquè ens mostra la urgència de plantejar el debat nacional sobre què som i què volem ser en un futur que cada cop és menys nostre, com afrontar l'inexorable canvi climàtic que ja és entre nosaltres, decidir si hem d'apostar seriosament per l'agricultura i la ramaderia o volem donar per perduda la lluita per la sobirania alimentària, com podem evitar la desertització -en el sentit lul·lià- de la Catalunya interior, com assegurar el relleu generacional al camp, com frenar la desaparició galopant del mosaic paisatgístic, de la seqüència bosc/conreu/espai urbà que fins fa cinquanta anys era el nostre territori, com fomentar l'economia circular per tal que l'euro que surti de la nostra butxaca reverteixi en la del veí, en lloc d'anar a parar a l'altre cap de món: tot un seguit de qüestions majors que afecten Alcarràs, Tombouctou o Manaus.
Tres dones joves plenes de talent començaven l'aventura l'agost del 2019, entre les cendres encara calentes, com aquell qui diu. Calia relatar la tragèdia i, alhora, denunciar la crisi permanent del camp, la condemna dels pagesos al pacte de la fam per la nostra conducta econòmica irresponsable. Prou sabem que només hi ha una sortida: el consum de proximitat, que facilita la prevenció d'incendis amb els camps conreats, els aliments frescos de qualitat, els preus justos i competitius, la protecció del medi i l'ocupació al món rural. Però tot això ho sabem en el pur nivell teòric, paralitzats en la nostra estupidesa que ens impedeix passar a la praxi concreta, l'acte tan senzill i alhora tan decisiu de consumir racionalment, l'exercici conscient d'un dels pocs drets que encara ens deixa el capitalisme salvatge: comprar el que ens dona la gana.
"Entre cendres" és el resultat de tres anys de feina en condicions desfavorables, travessats per la crisi de la covid i pels quefers diaris de cadascuna de les cineastes. Entre l'estiu del 2019 i l'estrena al "Sense ficció", aquest juny del 2022, hi ha hores i hores de converses, de rodatge, d'edició i de treball d'equip, una experiència compartida gairebé iniciàtica, perquè és un viatge a través dels sentiments de la gent i dels propis, un camí d'aprenentage artístic i vital que ens submergeix en un bany de realitat: el dolor que susciten les imatges dels boscos devastats, les emocions que costen de contenir quan sabem que hauran de passar anys abans no torni a donar fruit la terra, aquesta terra concreta, la minúscula pàtria que ens ha arribat des dels avantpassats. Sis, set, potser deu generacions de gent treballant en estius sufocants i en hiverns inclements aquest tros que ara és terra calcinada, les oliveres seculars que només són llenya recargolada, els ametllers que ja no floriran mai més, els fruiters que caldrà arrencar, tots els pinars absents que ara han deixat la muntanya despullada com una vella impúdica.
Marc Castellnou, riberenc de Tivissa, és una una autoritat mundial en la lluita contra el foc i el cap del GRAF, el Grup de Recolzament d'Actuacions Forestals. Explica que ens trobem davant d'un incendi de sisena generació, de canvi climàtic, res a veure amb els de fa cinquanta anys, fins i tot amb els de vint anys enrere, amb una velocitat de propagació increïble, molt superior a la capacitat d'extinció, a causa de la meteorologia extrema i les immenses reserves de combustible dels boscos estressats i els camps abandonats. "Fa cinquanta anys els boscos eren el trenta per cent del nostre territori. Ara en són el setanta", recorda.
Ara cal saber sacrificar grans extensions de paisatge per poder controlar i extingir l'incendi. El foc del 2019 tenia un potencial destructiu de vint mil hectàrees i només en va cremar cinc mil. El batlle de Flix, Francesc Barbero, recorda la difícil decisió d'immolar quatre mil hectàrees del seu terme per poder perimetrar el foc i salvar el Priorat i les Garrigues. Els germans Alentorn rememoren tota una vida de treball desapareguda en qüestió de minuts: no saben si podran tornar a començar. El jove Pau Ciuraneta lamenta el nul reconeixement social que té la gent del camp, la bona gent que ens alimenta, els jardiners del paisatge. Quatre generacions de la família Masip Castellví parlen en un dinar campestre de l'impossible relleu generacional de la pagesia.
Les dos xiquetes -quatre i set anys- escolten distretament les lamentacions jeremíaques dels grans, mentre endrapen les costelles de xai a la brasa. A la seqüència final, caminen entre les cendres dels camps solitaris. Potser ens volen suggerir que aquest cop, i sense que serveixi de precedent, les estirps condemnades a cent anys de solitud tindran una segona oportunitat sobre la terra.
