Refugiats ucraïnesos: benvinguts ara, sense dret a asil els darrers anys

La nova directiva de protecció temporal de la Unió Europea preveu que els ciutadans ucraïnesos que fugen del seu país cap a qualsevol estat comunitari tinguin dret, de manera immediata, a treballar, escolarització, atenció sanitària i als drets socials amb els quals compta qualsevol altre ciutadà.

Es tracta d'una acollida massiva i automàtica, que no s'ha produït amb els refugiats d'altres països en guerra, com l'Afganistan o Síria, i que tampoc es van trobar els ucraïnesos que van fugir del seu país entre 2014 i 2020, quan Rússia va atacar el Donbass i es va annexionar Crimea.

Durant aquells anys, Catalunya va liderar les peticions d'asil d'ucraïnesos en el context de l'estat.

En total, se'n van fer 1.864 i pràcticament totes es van denegar. Els qui marxaven llavors de la guerra es van veure abocats a seguir el procediment ordinari, com la resta de migrants. Això els va implicar a haver d'afrontar un procés molt complicat per aconseguir els papers sense que se'ls reconegués el dret a l'asil.
 

En Sergii, sis anys per obtenir un permís de residència, però no de treball

És el cas del Sergii, a qui van fer un trasplantament de ronyó a Barcelona, on va arribar el 2015. A l'hospital de Kíiv li feien diàlisi, però es van acabar els líquids necessaris per fer-la a causa de l'atac rus al Donbass, com explicava la seva dona, l'Irina Batahova, al documental "No vam néixer refugiats" (2018): "Vam venir des d'Ucraïna en cotxe per portar la màquina de diàlisi, perquè en Sergii ho necessitava fins i tot durant el viatge".

I afegeix: "Arribats aquí, vam demanar l'asil, perquè aquesta era l'única manera de salvar la seva vida".

Aquí, durant set anys se'ls ha denegat l'asil diverses vegades, i han passat per tota una gimcana burocràtica.

Finalment, a l'estiu de 2020, després de sis anys, han aconseguit un permís de residència per arrelament, tot i que el Sergii encara no té dret a treballar. No se'ls ha reconegut el dret d'asil, tal com explicava en una entrevista amb TV3:

"Mai vam pensar que amb un problema de salut tan greu seria tan difícil aconseguir l'asil"

 

L'Olena: "Porto quatre anys com una il·legal"

Tal com va passar als gairebé 2.000 ucraïnesos van arribar a Catalunya per demanar l'asil entre 2014 i 2020, l'Olena Burlutska tampoc no el va aconseguir.

Treballava al sector farmacèutic a Ucraïna, a la frontera del Donbass. Va haver de fugir a causa de la guerra. Aquests dies ajuda classificant medicaments per enviar-los al seu país. Ara, es mostra desolada.

"Per aquesta guerra ho he perdut tot i tinc moltíssima depressió. Vaig demanar asil, però porto quatre anys com una il·legal."

Ara, tots aquells que van fugir i no han pogut regularitzar la seva situació administrativa ho podran fer gràcies a la nova directiva europea que el govern espanyol assegura que aplicarà, ara sí, de manera àgil i senzilla.

Inés Torío, advocada de la Comissió Catalana d'Ajuda als Refugiats, afirma a TV3 que li sembla "molt bé" la iniciativa comunitària, però recorda que "a l'Afganistan també fugen d'una guerra i [quan arriben] han d'esperar sis mesos per treballar". El mateix passa amb els qui fugen de "Síria, Mali o el Iemen", diu.

Torío considera que es tracta de "situacions molt delicades, que poden produir casos de discriminació". També alerta que, "com a norma general", les sol·licituds d'asil poden arribar a trigar a aprovar-se fins a 3 o 4 anys. Per això reclama més recursos: "Si no amplien mitjans humans, la resta de sol·licituds es quedarà a una banda, i això és un problema per la vida de les persones", afirma.