Refugis antiaeris plens, una imatge impensable a Europa al segle XXI

La vida ha quedat aturada, com congelada en el temps. El so d'una sirena trenca un silenci dens i eixordador, mentre unes ombres fugaces corren esperitades a buscar refugi. Aquest és l'escenari a moltes ciutats d'Ucraïna des del 24 de febrer, dia en què Vladímir Putin va decidir envair el país. L'atac, "injustificat" i "bàrbar" en paraules de Joe Biden i Ursula von der Leyen, ha provocat escenes que connecten amb alguns dels moments més foscos de la història d'Europa.

Estacions de metro i soterranis s'han omplert d'ucraïnesos que esperen poder recuperar les seves vides sota l'amenaça dels projectils russos. Són fotografies que recorden inevitablement les de Londres durant la Segona Guerra mundial, imatges que fins fa unes hores semblaven impossibles a Europa en ple segle XXI.

Allà on abans hi havia activitat i moviment ara només hi ha carrers gairebé fantasmagòrics.

 

La vida s'ha traslladat sota terra. L'ajuntament de Kíev ha suspès el pas del metro a diverses estacions per habilitar-les com a llocs segurs. Ha estat després de l'entrada de tancs russos a la capital i de l'activació de l'alerta pel llançament de míssils.

La por, la incertesa i l'avorriment dominen l'espera. Una trucada o una parella jove que sembla aliena a la situació trenquen la monotonia.

Amb la guerra del Donbass i l'annexió de Crimea el 2014, el govern ucraïnès va veure que Rússia estava disposada a empunyar les armes. En un exercici de pragmatisme, o potser per un mal presagi, les autoritats ucraïneses mantenien una xarxa de refugis antiaeris construïts durant la guerra freda. Només a Kíev l'Ajuntament en tenia registrats 4.900 amb capacitat per a més de dos milions de persones.

Lluny de l'escenari on es viu l'afectació real de l'atac de Putin, als despatxos de Washington i Brussel·les, s'acaben de tancar els serrells per a un càstig que se suposa que serà exemplar per a Rússia.

Mentrestant, els dos grans protagonistes busquen una solució. El president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha demanat al president rus, Vladímir Putin, que s'assegui a negociar. Moscou diu que està disposada a parlar, però amb un requisit previ: la rendició. Negociar, en aquest cas, potser no seria la paraula adequada.