Regular el sharenting: el govern espanyol vol frenar la sobreexposició dels fills a les xarxes

Compartir fotografies o vídeos dels fills a les xarxes socials és un hàbit cada cop més estès que afecta la seva privacitat i intimitat i que pot comportar més perills dels que els pares imaginen. Sovint es fa, a més, sense el consentiment dels menors, que són massa petits per dir-hi res o per ser conscients de les conseqüències, actuals i futures, d'aquesta sobreexposició.

9 de cada 10 famílies comparteix almenys un cop al mes imatges dels seus fills a les xarxes, especialment a Facebook, TikTok i Instagram, segons dades de l'Institut Nacional de Ciberseguretat. El 81% dels nadons tenen presència a les xarxes socials i un de cada cinc joves d'entre 9 i 17 anys diu que els seus pares comparteixen fotos seves. D'aquests, un 12% els demana que despubliquin les imatges.

Els experts recomanen, d'entrada, que no es pengin fotos de menors, ni d'esquena ni amb la cara tapada. Si es fa, cal prendre algunes precaucions com revisar la configuració de privacitat per publicar-les en un entorn segur, mai en una xarxa pública. També limitar la geolocalització i no exposar mai el nom, l'edat o els gustos de l'infant.

i un 72% del material que es comissa als pedòfils són imatges quotidianes penjades a les xarxes per familiars i amics, segons un estudi de la UOC.

Per posar fre a aquesta sobreexposició dels menors, el govern espanyol ha decidit regular l'anomenat "sharenting", la pràctica de compartir fotografies, vídeos o qualsevol altra informació dels fills per part dels seus progenitors a les xarxes socials o en plataformes audiovisuals. Tant si és en un context informal o lúdic com, sobretot, si es fa amb finalitats comercials o promocionals, per part de familiars que fan negoci amb les imatges dels fills.

Els especialistes en xarxes socials consideren que no és suficient i que cal formació en la criança digital i la implicació de tots els sectors de la societat. "Si tu deixes que l'infant tingui la vida exposada des que neix, li permets que es vulnerin els seus drets fonamentals", opina Natàlia Díaz, divulgadora pels drets de les infàncies.

Efectes a curt i llarg termini

La ministra de Joventut i Infància, Sira Rego, s'ha reunit aquesta setmana amb acadèmics i creadors de continguts per recollir les seves opinions i també ha posat en marxa una consulta pública --oberta fins al 12 de novembre-- per recollir les aportacions de la ciutadania, com explica en aquest vídeo:

El ministeri alerta que la sobreexposició infantil pot comportar conseqüències perjudicials per a la salut, el desenvolupament i el benestar dels menors d'edat, inclosos danys psicològics o malalties mentals, com la depressió o l'ansietat, per una exposició constant i continuada en el temps.

I avisen, a més, que el contingut compartit també s'utilitza a vegades en casos de ciberassetjament a infants i adolescents. Escoles i instituts fan sovint xerrades a l'alumnat, a vegades amb la participació dels Mossos, alertant-los de les amenaces de sobreexposar-se a les xarxes.

Uns perills als quals els exposen també els pares, sense ser-ne prou conscients, compartint la seva vida quotidiana sense el seu coneixement ni el seu consentiment. L'Agència de Ciberseguretat de Catalunya ofereix recursos i consells per als pares per acompanyar-los en aquesta gestió digital.

Riscos imprevisibles pel desenvolupament de la IA

En una entrevista a 3CatInfo, la professora d'ESADE Liliana Arroyo, especialista en innovació social digital, ha explicat que les famílies són cada cop més conscients que han de vigilar quines imatges comparteixen. I que exposar imatges de menors a les xarxes obre la porta a possibles assetjaments --ara o més endavant--, o que se n'apropiïn pedòfils. Però que no sabem encara "quin ús se'n pot fer, en un present o un futur", en l'era de la IA:

Entre els riscos futurs, Arroyo apunta el fet que les imatges que publiquem alimenten els algoritmes de la intel·ligència artificial que es poden utilitzar per crear noves imatges. "Un dia pot passar que li demanem que generi una imatge i la que generi s'assembli molt a la nostra criatura".

Excés d'exhibicionisme i "extimitat"

De la iniciativa del govern espanyol, Liliana Arroyo destaca que es reguli l'ús comercial de les imatges dels fills, perquè "no hi hagi qui treu un profit econòmic de mostrar les criatures". I també que és una oportunitat per fer pedagogia sobre un "shareting conscient".

És a dir, per "obrir un debat sobre fins a quin punt volem que les nostres criatures normalitzin radiografiar o retransmetre en directe la seva vida constantment". Reflexionar, diu, sobre "l'exhibicionisme i l'extimitat --en comptes d'intimitat-- de les xarxes socials", el fet que "tingui premi" mostrar-nos contínuament.

Per això, Arroyo creu que no n'hi ha prou de regular, sinó que també cal més educació digital i una mirada crítica per entendre els riscos associats. La regulació també hauria d'identificar la responsabilitat en aquest àmbit no només de les famílies, sinó també d'altres agents, com plataformes o operadores.

Pel Ministeri de Joventut i Infància, regular el sharenting "és imprescindible per garantir el respecte als drets dels menors reconeguts a l'ordenament jurídic espanyol i en instruments internacionals".

Aquesta proposta de regulació del sharenting coincideix amb la tramitació al Congrés dels Diputats de la llei de protecció a les persones menors d'edat en entorns digitals, que continua el seu procés després d'haver superat una esmena a la totalitat presentada per Vox.

Un dels països pioners en la regulació de la sobreexposició dels fills és França, on els pares poden rebre sancions per les publicacions sense considerar la seva privacitat.