Regularització de persones migrants: qui s'hi pot acollir, quan i què comporta

El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts una regularització extraordinària de persones migrades que ja viuen a l'Estat. Es calcula que la mesura pot tenir un impacte en mig milió de persones, que rebran un permís de residència i treball per un any.

En base a les dades dels estrangers que ja són a l'Estat, se'n pot desprendre que la majoria dels que hi poden optar seran de països de l'Amèrica del Sud (Colòmbia, el Perú i Hondures). Molt més lluny queden les persones que venen de l'Àfrica, l'Àsia o la Unió Europea.

Aquest tipus de regularització no és nova i des de finals dels anys 80 se n'han aprovat diverses a Espanya, amb governs del PSOE i del PP. L'última es va fer el 2005.

El Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions destaca que la mesura garanteix drets i dona seguretat jurídica a una realitat existent: "Reconeix i dignifica a qui ja viu entre nosaltres." I aposta per una migració ordenada.

Per acollir-se a la regularització cal complir una sèrie de requisits i s'ha de fer en uns terminis concrets. Responem tot seguit aquestes i altres preguntes sobre aquesta mesura:

Quins requisits cal complir?

• Haver residit de forma estable a Espanya un mínim de 5 mesos abans del 31 de desembre del 2025. Es podrà acreditar amb un document públic (padró), privat (un contracte de llum) o una combinació de tots dos.
• No tenir antecedents penals.
• En el cas dels sol·licitants de protecció internacional, hauran de demostrar que van presentar la sol·licitud d'asil abans de finals del 2025.

En quin termini es pot presentar la sol·licitud?

• S'espera que es puguin presentar des de principis d'abril fins al 30 de juny.

Què suposa la regularització?

• L'autorització de residència que es concedeix habilita de forma automàtica el permís per treballar a tot el territori de l'Estat i en qualsevol sector.
• Amb l'admissió a tràmit de la sol·licitud ja es podrà començar a treballar.
• Permet la integració plena de les persones: podran cotitzar, pagar impostos i accedir a drets com la sanitat o l'educació.
• Es permetrà una regularització simultània de fills menors que ja siguin a Espanya.

Quina vigència tindrà?

• L'autorització es concedirà per una durada inicial d'un any. Per als fills, la vigència serà de cinc anys.
• Transcorregut aquest termini, s'haurà de complir amb el que ja preveu el reglament d'estrangeria.

Per què es fa ara i amb un decret llei?

• El govern espanyol justifica la decisió per donar resposta a la iniciativa legislativa popular (ILP) que va quedar aturada, tot i rebre un ampli suport al Congrés (310 vots a favor i 33 en contra).
• L'executiu justifica fer-ho amb un reial decret sense passar pel Congrés davant "la urgència social" i el consens polític, econòmic i social de la mesura. 

Hi pot haver un efecte crida?

El Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions descarta un efecte crida perquè la regularització fixa un marc temporal clar i un termini tancat per presentar les sol·licituds. 

Un estudi de la UPF i la UB, sobre la regularització del 2005, cita que amb les nacionalitats d'origen més predominants del moment, com marroquins o equatorians, no es van produir canvis significatius en les arribades posteriors.

El ministeri recorda que el reglament d'estrangeria, en vigor des del maig del 2025, reforça les vies regulars, segures i ordenades d'entrada, i que el 95% de les persones migrades que arriben a l'Estat ho fan d'aquesta manera.

A més, defensa que la regularització és la forma més eficaç d'aturar el negoci de les màfies que s'aprofiten de les persones que no tenen permís de residència. 

Quantes regularitzacions s'han fet fins ara?

Des de finals dels anys 80, s'han aprovat sis regularitzacions extraordinàries, tres d'impulsades per governs del PSOE i tres més per governs del PP: