Reintroduir el llop per controlar la població de senglars? L'opinió d'ecologistes i ramaders
Davant la crisi de la pesta porcina africana, la plataforma Grup Llop Catalunya demana afavorir el retorn natural del llop a casa nostra per ajudar a regular la població de senglars. Una proposta que xoca frontalment amb l'opinió de pagesos i ramaders, que consideren que la presència del depredador és incompatible amb la ramaderia extensiva de muntanya.
La recuperació d'un depredador natural
Els senglars no tenen avui cap depredador natural. Per això el Grup Llop Catalunya, format per les ONG ADDA, ADLO, ARBA litoral, Ecologistes en Acció de Catalunya, Greenpeace i WWF, considera que la presència de més llops als nostres boscos ajudaria a reequilibrar l'ecosistema.
El biòleg i portaveu del grup, Jaume Grau, el descriu com un "depredador apical", és a dir, que es troba al capdamunt de la cadena tròfica i que juga un paper fonamental en el control de les poblacions d'altres espècies. Assegura que "els científics expliquen que el llop fa de netejador dels boscos perquè depreda sobretot animals malalts o dèbils. Això fa que les possibles malalties tendeixin a expandir-se menys."
Fa unes setmanes el cos d'Agents Rurals va notificar el naixement dels primers cadells de llop a Catalunya en cent anys. Un fet que el Grup Llop celebra. Segons Grau, consideren que cal afavorir el retorn de l'espècie als boscos catalans, "deixar, amb respecte, que vagi retornant i vagi ocupant el territori que li és propi".
El llop ha patit una persecució injustificada fins a extingir-lo a Catalunya i a tres quartes parts de la península.
Un problema per a la ramaderia extensiva
L'albirament de llops a Catalunya es produeix des de fa aproximadament vint anys. Fins ara, però, es tractava d'individus solitaris. Fa dos anys es va crear una taula sectorial del llop formada per l'administració i diversos representants del sector ramader, arran d'alguns atacs puntuals a bestiar.
Tot i que el govern aposta per la coexistència, la pagesia de muntanya no veu viable la convivència i algunes entitats com Unió de Pagesos o l'Associació de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) parlen d'incompatibilitat amb la ramaderia extensiva, els ramats que pasturen a la muntanya.
Asseguren que no els afecta només pels possibles caps de bestiar que puguin perdre, sinó perquè els atacs de fauna salvatge provoquen altres problemes com estampides o avortaments, sobretot en el cas de les ovelles. En aquest sentit, consideren que les solucions que proposa l'administració, com tenir gossos mastins, posar tancats elèctrics o geolocalitzar els ramats no són efectives.
El portaveu del Grup Llop Catalunya, Jaume Grau, en canvi, opina que "els pagesos que pateixen també la presència d'altres animals silvestres com són els senglars, els cabirols, les daines o altres animals, també haurien de ser uns grans defensors del retorn del llop, perquè els beneficia directament". També assegura que els llops "no suposen cap risc per a les persones".
Extingit fa un segle i reintroduït de forma natural
Els llops es van donar per extingits a Catalunya fa prop d'un segle, a causa sobretot de l'acció dels caçadors. L'any 2000 se'n va detectar un exemplar per primera vegada a la zona del Cadí, i des d'aleshores se n'han vist una vintena d'individus.
Sempre han estat llops solitaris i concentrats en una desena de comarques del nord de Catalunya, entre Girona i el Pirineu Occidental. Els experts creuen que es tracta d'individus que provenen dels Alps italians que van passar als Alps francesos i que des d'allà feien incursions puntuals a Catalunya.
El gener del 2024 es va detectar una femella i un mascle que anaven per separat, i el desembre de l'any passat se'ls va veure junts. D'aquesta parella n'han nascut els primers llops autòctons, detectats entre la Garrotxa i l'Empordà. Un fet històric.
Els experts indiquen que, que una espècie es consolidi en un lloc és indicatiu de la bona salut d'aquell espai natural. Els llobatons suposen un canvi de paradigma per l'espècie a Catalunya, ja que significa que s'han establert aquí i, per tant, passa a ser una espècie protegida en perill d'extinció. Els experts afirmen que si la parella s'estabilitza aquí, és possible que d'aquí un any tornin a criar.
