Remuntem el riu Ges per Osona: de Sant Pere de Torelló a Vidrà pel Forat Micó

Fem una ruta de Sant Pere de Torelló a Vidrà (Osona) resseguint el riu Ges, un afluent del Ter, a través de l'estret del Forat Micó. Una caminada pels primers plecs del Prepirineu que, tal com diu el geògraf Guifré Lloses, és tota una "cruïlla de paisatges".

Hi anem amb l'excursionista Joan Vilaplana, ben tutelat per una caminaire que es coneix bé el tros: la periodista de Torelló Maria Costa, que ha perdut el compte de les vegades que ha fet aquesta excursió.

Anirem riu amunt, primer per un congost estret, el que separa la serra de Bellmunt de la serra de Curull, a la vall del Ges, i després pels paisatges curulls de bosc que ens ofereix el Vidranès. I sempre vigilats per les aigües del riu (si és que en baixa).

Dades bàsiques i itinerari

El punt de sortida el fixem a la carretera de la Vola, prop de Sant Pere, a l'àrea recreativa del pla de la Riera, al costat del riu. Des d'allà enganxarem el sender Vora-Ges que s'enfila cap al Forat Micó.

Caminarem uns 9 quilòmetres i mig amb uns 390 metres de desnivell. La proposta és d'anada i tornada, però molta gent prefereix, un cop arriba a Vidrà, dinar en algun restaurant i tornar a Sant Pere amb algun cotxe estratègicament estacionat hores abans.

Si no voleu tornar pel mateix lloc, la Maria recorda una bona alternativa: "Fer el camí de tornada pujant per Bellmunt i baixant pel vessant sud, tot anant a buscar l'ermita de Sant Roc". És més variat, però més sacrificat.

Si voleu més propostes i detalls sobre Bellmunt, els podeu escoltar aquí:

Reclams

1- El Forat Micó

Comencem amb una aproximació suau cap al congost. Camí ample amb poques ombres, que de mica en mica va enfilant-se serpentejant el riu, que ens obsequia amb petits gorgs amb barbs.

Abans no arribem a l'estret travessarem el Ges fins a cinc vegades, alguns cops amb passeres i d'altres a pèl.

La Maria avisa: val la pena portar uns mitjons de recanvi. "A l'estiu no és problema, però a l'hivern, si porta molta aigua, és una processó perquè t'has d'anar descalçant, peti qui peti."

Després de 2 quilòmetres d'excursió encararem l'estret de Forat Micó. A l'esquerra, la serra de Bellmunt, i a la dreta, la serra de Curull. I al mig, el Ges. A partir d'aquest punt la pista comença a pujar fort. El riu us quedarà a mà dreta, enfonsat uns 30 metres.

2- La tosca i el pla de Degollats

Passada la presa, deixem el congost i canviem d'ambient: deixem la vall del Ges i entrem de ple a la frondositat del Vidranès: els boscos de la serra de Curull, els boscos de Collsaplana, els boscos de la baga d'Espaulella…

Al cap de 2 quilòmetres trobem una desviació. Fem una petita incursió pel camí de la dreta per visitar un raconet feréstec: el pla de Degollats. És un petit prat envoltat de boscos i vorejat pel riu, que fa un meandre, i les restes mig derruïdes de l'antiga casa de Degollats.

L'indret i el seu nom té una llegenda vinculada a un accident macabre que trobem a VallGesBisaura.com.

De nou en ruta, trobarem la tosca de Degollats, un tros de paret humida, al marge esquerre, amb un degoteig d'aigua constant que ha donat a la pedra una forma suau i arrodonida molt característica.

El salt del Molí de Salgueda

Riu amunt, després d'unes quantes ziga-zagues i canvis de camí, baixem per una fageda amb boix resilient fins que ens trobem la peça grossa de la caminada: el salt del Molí de Salgueda, amb vint metres de desnivell:

L'indret convida a fer fotografies a tort a dret, a contemplar el moviment hipnòtic de l'aigua, o a fer una dutxa sota el salt.

Passat el salt, recuperem alçada, tornem a creuar el riu, aquest cop per un pont de pedra, i acabem arribant a Vidrà de manera triomfal, pel costat de la depuradora del poble.

Podeu trobar més ressenyes d'excursions aquí, i si voleu sentir els àudios, els trobareu tots a la pàgina del 3Cat del "No cal anar a Suïssa".

l, com sempre, ens podeu fer arribar comentaris, propostes i queixes al correu del programa de Catalunya Ràdio: suissa@3cat.cat