Rentar roba sintètica o conduir, entre les accions que més contaminen els oceans
Cada any, mars i oceans reben 9,5 milions de tones de plàstics. I entre el 15 i el 31% -entre 0,8 i 2,5 milions de tones- no són grans trossos visibles o els fragments en què aquests es van desfent. Corresponen als anomenats microplàstics, fragments pràcticament invisibles que tenen menys de 5 mil·límetres de diàmetre.
Són dades de l'estudi "Primary Microplastics in the Oceans: a Global Evaluation of Sources" (Microplàstics primaris als oceans: avaluació global de les fonts), que acaba de fer públic la Unió Internacional per la Conservació de la Natura (IUCN).
El més sorprenent poden ser les fonts d'on sorgeixen aquests microplàstics primaris -s'anomenen així per diferenciar-los dels secundaris, que es generen per degradació de trossos de plàstic més grans. Aquests perillosos contaminats provenen de productes d'higiene personal, com sabons de dutxa o cremes, de fragments minúsculs de roba sintètica que es desprenen quan es renten i, finalment, del desgast dels pneumàtics en carrers i carreteres.
La major part, dos terços, d'aquests microplàstics arriba al mar per vessaments o abocaments, la quarta part prové de sistemes de tractament d'aigües i la resta són transportats pel vent. Són fragments tan petits que molts animals els ingereixen sense adonar-se'n. Animals que al seu torn són menjats per altes animals i així els contaminants avancen en la cadena alimentària, fins a arribar a l'organisme humà. Així, no només perjudiquen la vida marina, sinó que poden incidir en la salut de les persones.
L'estudi ofereix dades agrupades en set regions geogràfiques, que inclouen tots els continents menys l'Antàrtida. De cadascuna s'ofereix la quantitat total de microplàstics que cada regió aboca. En primer lloc se situen la Xina i el Sud-est asiàtic més Oceania; Nord-amèrica i Àfrica més l'Orient Mitjà estarien a la cua.
Nord-amèrica en el primer lloc segons la quantitat per càpita
Però la dada més significativa és la quantitat per càpita. I aleshores Nord-amèrica destaca en el primer lloc, a molta distància del Sud-est asiàtic més Oceania. Àfrica més l'Orient Mitjà es mantenen a la cua. La mitjana és de 212 grams per persona i any, i això equivaldria al fet que cada habitant del planeta llencés cada any 43 bosses de plàstic al mar -gairebé una per setmana. Però en el cas de Nord-amèrica serien 150 bosses per persona i any.
Pel seu origen, la roba sintètica és la font principal a l'Àsia, i els pneumàtics en generen la major part a Amèrica, Europa i l'Àsia central.
Segons Inger Andersen, director general de la IUCN, les dades obliguen a mirar més enllà dels residus plàstics i estudiar com reduir els fragments que es generen en activitats com conduir o rentar la roba.
Proposta per reduir els contaminants
L'informe també fa propostes per reduir aquests contaminants. Així, demanen prescindir de l'addició de certs components en forma de microesferes, com es fa en xampús o cosmètics. Aquest any ja es prohibiran en certs productes als Estats Units i al Regne Unit.
També proposen dissenyar la roba per incloure-hi menys components sintètics i fer campanyes informatives perquè els consumdors triïn els productes que generin menys microplàstics.
