L'Assemblea General de l'ONU arrenca amb el multilateralisme cada cop més debilitat
Un any més, els líders mundials es reuneixen a Nova York per participar en la Setmana d'Alt Nivell de l'Assemblea General de les Nacions Unides.
En aquesta 80a sessió, que finalitza el pròxim dia 27 de setembre, els representants dels 193 estats membres hauran d'exposar i tractar de buscar solucions als principals reptes que afronta un sistema multilateral cada cop més debilitat.
La cimera arriba en un moment de tensions internacionals creixents marcat per la crisi de Gaza i el reconeixement oficial de l'estat palestí, la invasió russa d'Ucraïna, l'augment de la bel·ligerància entre Washington i Caracas, els aranzels de Trump, les sancions a l'Iran, o l'impacte de la crisi climàtica, entre altres qüestions.
Amb la legitimitat de l'ONU fortament qüestionada per la Casa Blanca, el Kremlin o el govern israelià, també s'espera que durant l'Assemblea General s'abordi l'anunciada reforma de l'organisme després de la greu crisi financera que ha forçat a reduir el seu pressupost en 426 milions d'euros.
Reptes i plats forts de l'Assemblea General
D'entre la gran quantitat de mandataris que intervindran durant les maratonianes jornades de l'Assemblea General de l'ONU, destaca la presència de Donald Trump aquest dimarts a la tarda, Volodímir Zelenski, Benjamin Netanyahu, Keir Starmer, Emmanuel Macron o el ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov.
1. Gaza i el reconeixement de l'estat palestí
L'Assemblea General de Nacions Unides arriba en un moment en què la solució de dos estats --Israel i Palestina-- cada cop té més suports a escala internacional.
El reconeixement oficial de l'estat palestí per part de països com el Regne Unit, França, el Canadà o Austràlia redobla la pressió sobre la Casa Blanca i Benjamin Netanyahu per buscar una sortida política al conflicte.
Com ja han fet mandataris com el president espanyol, Pedro Sánchez, es preveu que les acusacions a Israel de "genocidi" estiguin presents en els discursos de molts mandataris en un moment en què les morts a Gaza ja sobrepassen les 65.000.
Després que el Departament d'Estat dels Estats Units hagi denegat el visat als representants de l'Autoritat Palestina, també al president Mahmud Abbas, s'espera que la delegació palestina hagi d'intervenir per videoconferència.
2. Guerra a Ucraïna
La invasió russa d'Ucraïna, que va cap als quatre anys de conflicte, s'ha convertit en un dels principals reptes per a l'ONU i ha despullat la desunió mundial després que molts països emergents s'hagin mostrat equidistants, o fins i tot, hagin expressat el seu suport a Rússia.
Fins al moment, ni la intervenció directa de Donald Trump ha aconseguit un alto el foc a Ucraïna, ni tampoc que els presidents Zelenski i Putin acordin asseure's en una taula de negociació.
Les intervencions de Volodímir Zelenski i el ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, durant la cimera, serviran per copsar si la possibilitat d'una entesa és propera o encara és més remota.
3. Sancions a l'Iran
Després de 12 dies d'enfrontaments armats entre Israel i l'Iran el mes de juny passat, el programa nuclear i les sancions al règim dels aiatol·làs tornen a estar al centre del debat.
Aquest dijous expira el procés de resolució de 30 dies promogut per Alemanya, França i el Regne Unit per assegurar un acord nuclear amb Teheran.
Per aquest motiu, la delegació iraniana encapçalada pel president, Masoud Pezeshkian, negocia a correcuita a Nova York evitar la restauració de les sancions integrals per mandat del Consell de Seguretat.
4. Tensió entre els EUA i Veneçuela
Pel que fa a Veneçuela, es preveu que la intervenció del seu ministre d'Exteriors, Yván Gil, se centri a denunciar l'increment de la presència militar nord-americana al Carib i els recents atacs a embarcacions de "narcotraficants veneçolans", segons els EUA.
El govern de Nicolás Maduro ha assenyalat que aquests fets suposen una amenaça per a l'estabilitat regional.
5. Altres conflictes: del Sudan a Síria
La situació al Sudan, que fa més de dos anys que està sumit en una sagnant guerra civil entre forces regulars i paramilitars, també tindrà el seu espai en l'agenda de l'Assemblea General.
Amb prop de 13 milions de persones desplaçades, l'ONU ha decretat la situació d'emergència extrema en aquesta regió de l'Àfrica.
La seu de les Nacions Unides a Nova York també comptarà amb la presència del nou govern sirià, amb el seu president Ahmed al-Sharaa al capdavant, després de l'enderrocament de Bashar al-Assad el passat desembre després de tretze anys de guerra civil.
La situació del Pròxim Orient preocupa perquè el grup islamista Hayat Tahrir al-Sham, que Sharaa lidera, no ha estat capaç d'estabilitzar el país i ha protagonitzat episodis violents contra les minories drusa, alauita i kurda.
6. Crisi climàtica
Mantenir l'augment de la temperatura per sota dels 1,5 graus, principal punt de l'Acord de París el 2015, esdevindrà també un altre dels punts principals de la cimera.
En un context en què molts mandataris neoliberals i d'extrema dreta posen en dubte la crisi climàtica, els líders mundials presentaran noves mesures per abordar aquesta qüestió. La cimera també comptarà amb la presència d'empreses i membres de la societat civil per presentar idees que impulsin l'acció en mitigació, adaptació i finançament.
L'Assemblea General se celebra abans d'una conferència clau de l'ONU sobre canvi climàtic, coneguda com a COP30, que tindrà lloc al Brasil al novembre.
7. Reforma i finançament de les Nacions Unides
Més enllà de buscar tractament i cura per a un multilateralisme greument malalt, la cimera haurà d'abordar la pròpia reforma de l'organisme després de la greu crisi d'identitat i financera en què està immersa.
La iniciativa, batejada com ONU80, es va presentar al març com a resposta a la greu retallada de fons de l'ONU.
També s'espera que durant aquests dies es debati sobre la funció i l'eficàcia de l'organisme.
Després que països com els Estats Units hagin reduït o cancel·lat les seves aportacions a l'organisme, s'estima que l'ONU pugui veure reduït el seu pressupost ordinari en 426 milions d'euros. Aquesta xifra suposa una retallada del voltant del 15% del pressupost i prop d'un 19% de la plantilla per al 2026.
