Rescaten un document inèdit del fill del president Companys a l'arxiu de Llemotges

El destí de Lluís Companys i Jover va estretament lligat a la figura del fill que va tenir amb la seva primera parella, Mercè Micó. Conegut popularment com a Lluïset, el fill del president de la Generalitat estava diagnosticat amb un tipus d'esquizofrènia severa que li impedia fer una vida autònoma. Una malaltia que es va anar agreujant durant la guerra del 36 i que ja es va mostrar devastadora durant els primers mesos de l'exili, a França.

Mentre el fill estava ingressat en un centre sanitari de la regió de Llemotges, el president Companys va desoir els consells del mateix Josep Tarradellas, que li va recomanar que es desplacés cap al sud de França per poder marxar cap a Mèxic.

Segons va explicar el mateix Tarradellas, Companys li va expressar la seva voluntat de mantenir-se a la vora del sanatori per poder visitar el seu fill.

L'avenç de les tropes de l'Alemanya nazi per França va fer que els espies de la policia espanyola i la Gestapo no triguessin a localitzar-lo i detenir-lo.

Un document inèdit

És en aquest context, els primers dies de la tardor del 1940, que Companys és traslladat a Barcelona, on serà afusellat pel general Franco.

Pocs dies després, el metge que assistia el seu fill Lluïset va aconsellar la petició d'un document d'identitat francès perquè es pogués traslladar a París, on vivia la segona parella de Companys, Carme Ballester.

La petició del document d'identitat a nom de Lluís Companys i Micó es va fer des del mateix sanatori de Naugeat, a Llemotges, i data del 27 de novembre del 1940; un mes i mig després de la mort del president de Catalunya.

Tot i que manifesta tenir una edat de 27 anys, en Lluïset ja en tenia 29, en aquell moment. El document aporta una foto inèdita del fill de Companys i una descripció física del jove.

Un descobriment fruit de l'atzar

La troballa d'aquest arxiu inèdit va ser, com passa sovint, fruit també de l'atzar. El va localitzar l'investigador David Ferrer als Arxius Departamentals de l'Haute-Vienne, a Llemotges, mentre estudiava l'exili d'altres refugiats catalans a França.

Ferrer va escanejar el document i el va traslladar als historiadors de l'Associació manresana Memòria.cat, especialistes en l'estudi d'arxius de la primera meitat del segle XX.

La sorpresa va ser generalitzada en els ambients historiogràfics, ja que existeixen molt poques dades de Lluís Companys i Micó, i encara menys fotografies del jove.

L'arxiu sol·licitant el document d'identificació francès també omple un buit essencial d'aquells primers mesos de l'ocupació de França i la vida dels exiliats catalans. I també explica com en Lluïset va poder viatjar sense impediments fins a París, on va viure amb Carme Ballester fins a la seva mort, el 1956.

Podeu recuperar els últims dies de la vida del president Companys al pòdcast "En defensa de companys".