Revelen els detalls de la primera obra de Gaudí, que era a Mataró i va costar 1.790 pessetes
Immersos en ple Any Gaudí, més enllà de l'històric debat entre Reus i Riudoms com a bressol del cèlebre arquitecte, una nova documentació històrica aporta informació sobre la seva obra més primerenca.
El 1878, cinc anys abans de construir la nau de blanqueig de cotó de la Societat Cooperativa La Obrera Mataronense (1883) –-coneguda avui com la Nau Gaudí i considerada el km. 0 de la seva obra-–, l'arquitecte ja havia dissenyat un xalet per al director i ànima de la cooperativa, Salvador Pagès, amb un cost de 1.790 pessetes.
Aquesta és la principal revelació d'una investigació de Núria Poch sobre la relació de Gaudí amb Mataró en la seva primera etapa de joventut.
Gaudí i Mataró
El treball veurà la llum el mes de març en una exposició amb motiu dels cent anys de la mort de Gaudí que obligarà a "reescriure" la biografia de l'arquitecte i a "reformular" el que s'ha estat explicant fins ara. Així la Nau Gaudí passa ara a ser el primer edifici de Gaudí "que es conserva".
Les revelacions de la mostra "Gaudí, Pagès i l'Obrera" es podran veure a la Nau Gaudí de Mataró des del 27 de març fins al 17 de gener de 2027. És l'acte principal de la commemoració de l'Any Gaudí a Mataró, una efemèride que va arrencar ja a finals de 2025 en diversos punts de Catalunya vinculats també a la figura de Gaudí.
Núria Poch, també comissaria de l'exposició, ha detallat que l'efemèride ha servit per "esperonar" la recerca sobre una etapa d'una forta vinculació de l'arquitecte amb Mataró, que va del 1878 al 1885 i que ha servit per ordenar cronològicament les intervencions de l'arquitecte a la ciutat.
Que havia fet una casa a la ciutat era més o menys conegut, però fins ara no se sabia amb detall ni quan la va fer, ni per a qui, ni amb quines condicions. I els resultats de la recerca suposen una fita històrica per farcir de matisos la biografia de l'arquitecte.
Cinc anys abans que la Nau Gaudí
La construcció de la casa de Salvador Pagès, el 1878, és doncs la primera obra de Gaudí, cinc anys abans de fer la nau de blanqueig, que encara avui es pot considerar el km. 0 de la seva obra perquè és la primera que es conserva.
Les dues construccions, però, van formar part d'un mateix projecte que Pagès va encarregar a Gaudí per donar forma al seu ideal cooperativista. On hi ha ara la Nau Gaudí, a més de la fàbrica s'havia projectat també un centre d'oci i un barri obrer amb una trentena de cases unifamiliars a quatre vents.
De tot allò, finalment només es va fer la nau i les latrines, a més de dues cases. D'aquestes només una la va dissenyar Gaudí per a Salvador Pagès. De la investigació també se'n desprèn que en la construcció d'aquella casa hi va haver un litigi pel pagament de les obres per culpa d'una desviació del pressupost inicial.
El paleta que la va fer, relata Núria Poch, va demandar Salvador Pagès perquè deia que les obres van ser més cares del que s'havia acordat inicialment. En aquest litigi Gaudí va voler fer de mediador i va fixar un preu de 900 pessetes, però el paleta en volia 2.451. Es van acabar pagant 1.790 pessetes.
