Revolta a Madagascar: una unitat militar pren el poder després que el president hagi fugit

Madagascar està en mans d'una unitat militar insurrecta, que ha anunciat que han pres el poder i han suspès la constitució i diverses institucions d'aquest país insular del sud-est d'Àfrica.

La unitat militar insurrecta ha fet l'anunci després que l'Assemblea Nacional hagi votat la destitució del president del país, Andry Rajoelina, que està en parador desconegut després que aquest dilluns va decidir exiliar-se "en un lloc segur".

Ara, els revoltats preparen un consell de govern militar i civil per fer un procés de transició i un referèndum constitucional.

"Assumirem les nostres responsabilitats, prenem el poder", ha declarat als mitjans el líder militar, el coronel Michael Randrianirina, des del Palau d'Ambotsirohitra, seu de la presidència.

"Reconstruir els fonaments de la nació"

Randrianirina ha anunciat la creació d'un consell format per l'exèrcit, la Gendarmeria i la Policia Nacional, al qual es podran incorporar civils, i que assumirà les funcions del cap d'estat. Disposarà d'un termini màxim de dos anys per "reconstruir els fonaments de la nació".

Així mateix, ha afegit que dins d'aquest procés de transició "se celebrarà un referèndum constitucional".

El coronel també ha comunicat la suspensió de les activitats del Senat, del Tribunal Constitucional i del Tribunal Superior de Justícia, tot i que ha assegurat que l'Assemblea Nacional --la cambra baixa del Parlament-- continuarà exercint les seves funcions.

Poc després del discurs de Randrianirina, el Tribunal Constitucional ha instat el líder militar a assumir les funcions de cap d'estat.

Setmanes de protestes

Madagascar ha viscut protestes els últims mesos protagonitzades per joves de la generació Z enmig d'una greu crisi econòmica, que es van convertir en manifestacions massives contra el govern des de finals de setembre.

Diumenge al matí, una unitat de l'exèrcit de Madagascar va anunciar que havia pres el control de les forces armades, enmig de les manifestacions ciutadanes, en la pitjor escalada de violència en la història recent de l'illa.

Mentre el president Rajoelina denunciava un cop d'estat, el ministre de Defensa informava que havia acceptat un nou cap de l'Estat Major per succeir-lo. D'aquesta manera, militars d'elit s'unien a les protestes del carrer i començava a materialitzar-se la insurrecció.