Sílvia Munt Premi Gaudí d'Honor 2026
Rosalía LUX Tour
Nou atac israelià Gaza
ES-Alert dana
Federica Mogherini
Matthew Perry
Mundial 2026 Trump
Veritats i mentides immigració
Origen pesta porcina
Ajuts cotxe elèctric
Fira de Guadalajara
Manga Barcelona
Copa del Rei
Atlètic Balears Espanyol
Sant Andreu

Rodalies treu més mala nota que el govern i tots dos suspenen l'enquesta del CEO

En un any, els catalans han rebaixat la nota de Rodalies del 5,2 al 4,5, segons el Centre d'Estudis d'Opinió

Redacció

07/02/2025 - 17.50 Actualitzat 04/09/2025 - 11.49

El Centre d'Estudis d'Opinió ha fet l'enquesta anual de valoració del govern i de les polítiques públiques i, per primera vegada, Rodalies suspèn: treu un 4,5, enfront del 5,2 de l'enquesta anterior.

Els transports públics més ben valorats per la ciutadania són els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), que es mantenen en el 7,5 que ja va registrar el 2023, i els trens de llarga distància, com els AVE o Avant, que cauen d'un 7,9 a un 7,5. El metro i els autobusos urbans es mouen en el 7, mentre que els busos interurbans, en un 6,5.


El suspens de Rodalies s'accentua entre els joves que tenen de 16 a 24 anys (3,8) i entre els qui fan servir el servei per anar a treballar o estudiar (3,7).

Els ciutadans de Barcelona ciutat li donen una puntuació lleugerament més alta (4,9) que la resta de catalans (4,4).

Pel que fa als serveis públics, l'ensenyament concertat és el que rep més bona puntuació (7,6), seguit de l'educació pública (7) i els hospitals públics (6,8), mentre que el més mal valorat és l'administració de justícia, que aprova per la mínima, amb un cinc.


La gestió de la Generalitat treu un 4,8

Pel que fa a la gestió de la Generalitat, els catalans posen una nota de 4,8 sobre 10 a la gestió de la Generalitat. La pregunta del CEO no distingeix entre el govern de Pere Aragonès (ERC), que va durar fins al 10 agost, i l'actual executiu presidit per Salvador Illa (PSC).

Malgrat el suspens, un 60% aprova la gestió de la Generalitat en l'últim any.

L'enquesta, publicada aquest divendres, es va dur a terme del 25 d'octubre al 13 de desembre, amb una mostra de 1.939 persones.

En comparació amb les dades del 2023, la valoració de la gestió de la Generalitat ha caigut dues dècimes, una tendència a la baixa que segueixen totes les administracions valorades.

Desagregat per votants, la gestió de la Generalitat rep l'aprovació dels electors del PSC (5,8), ERC (5,7) i Comuns (5,0), mentre que la resta la suspenen. Els d'Aliança Catalana són els que en fan una valoració pitjor, amb un 3,4.

Aragonès i Illa a la presa de possessió del nou president (ACN/Marc Font)

Pel que fa a la valoració del govern espanyol, els catalans abaixen la nota del 4,5 al 4,1. Hi ha divisió entre els que aproven i suspenen la gestió del govern de Pedro Sánchez: un 49% l'aprova i un 48% la suspèn.

L'administració més ben puntuada són els ajuntaments, amb un 5,3 de mitjana, dues dècimes menys que a l'última l'enquesta. La Comissió Europea passa del 4,8 al 4,5.

Els ajuntaments de localitats més petites de 2.000 habitants són els més ben valorats amb un 5,6 i, per contra, els més grans d'un milió d'habitants són els més mal valorats, amb un 5,1. Els simpatitzants del PSC són els que posen més bona nota als governs municipals, un 6, seguits dels simpatitzants del PP, que donen un 5,9.


Suport als impostos

L'estudi també demana l'opinió dels enquestats sobre els impostos: un 52% es mostra partidari de mantenir els impostos actuals i els mateixos serveis públics, un 27% diu estar a favor d'apujar els impostos per millorar els serveis, i un 16% voldria que baixessin els impostos encara que fos a costa de la qualitat dels serveis.

Qüestionats per impostos en concret, destaca que un 57% dels enquestats es manifesta a favor de reduir l'impost de successions.


Sobre la relació entre impostos pagats i serveis públics rebuts, un 57% considera que paga més del que rep, un 24% creu que és equivalent i un 16% diu que paga menys del que rep.

Preguntats sobre com gestionarien un finançament de 1.000 euros addicionals per a les arques públiques, de mitjana els enquestats en destinarien uns 600 a millorar serveis i els 400 restants, a abaixar impostos.