Rodrigo Paz, nou president de Bolívia: gir a la dreta enmig d'una crisi econòmica

Bolívia deixa enrere dues dècades de bolivarisme. El candidat de centredreta, Rodrigo Paz, ha guanyat les eleccions i serà el nou president del país. 

El fill de l'expresident Jaime Paz Zamora (1989-1993) assumirà el poder en un context de crisi econòmica i haurà de desafiar l'encariment dels productes bàsics i la falta de combustibles. Per això, ha promès "obrir Bolívia al món" i treballar amb tots els sectors per "tirar endavant". 

Amb gairebé el 100% dels vots escrutats, Paz s'ha imposat en la segona volta amb el 54,61% dels suports, enfront del 45,39% obtinguts per l'expresident Tuto Quiroga, que ja ha acceptat els resultats: 

"Avui no guanya Rodrigo Paz, guanya Bolívia. En democràcia tots guanyem."

L'oficialisme, que durant gairebé dues dècades ha governat Bolívia, no ha aconseguit arribar a la segona volta i, de fet, gairebé no ha obtingut representació. 

El Tribunal Suprem Electoral (TSE) de Bolívia ha negat qualsevol mena de manipulació  o d'incidència en els resultats després de les protestes que han sorgit arran del triomf de Paz. 

Dos candidats de dretes

La disputa estava entre el senador opositor Rodrigo Paz Pereira i l'expresident Jorge Tuto Quiroga, també de l'oposició. 

Són dos candidats de dretes i, per tant, abans de la inèdita segona volta ja quedava clar que Bolívia viuria el final de dues dècades de governs progressistes. 

Rodrigo Paz, d'un centredreta més moderat, va ser la sorpresa de la primera volta. Senador durant l'última legislatura i candidat del Partit Demòcrata Cristià (PDC), promet "capitalisme per a tothom" i la polèmica proposta de legalitzar vehicles sense papers, molts d'ells robats a Xile.

Es va comprometre que, si sortia guanyador, ordenaria el tipus de canvi de dòlar, que actualment té un preu de 6,96 dòlars bolivians, però que costa més del doble al mercat negre per la falta de divises. 

D'altra banda, Tuto Quiroga abandera una dreta clàssica neoliberal amb Aliança Lliure. Havia proposat un pla per entomar la crisi econòmica que viu Bolívia, que va tancar el primer semestre de l'any amb un creixement negatiu del -2,40%. 

En l'últim debat presidencial havia dit que un canvi de govern no és suficient, sinó que cal que "hi hagi dòlars als caixers". Va governar el país durant un any, el 2001, quan l'expresident Banzer va renunciar per problemes de salut. 

Tant l'un com l'altre parlen d'obrir el país al comerç exterior i de reprendre les relacions amb els Estats Units de Trump.

A Bolívia, si cap de les candidatures arriba al 50% dels vots vàlids, o al 40% amb una diferència de deu punts respecte al segon, la Constitució marca que s'ha de fer una segona volta. És la primera vegada a la història del país que passa, després que a mitjans d'agost no hi hagués un clar guanyador.

Arce tanca una etapa convulsa

Moviment al Socialisme (MAS), el partit del fins ara president, Luis Arce, que havia apostat per Eduardo del Castillo com a cap de llista, va assolir el 3,16% dels vots a la primera volta, al límit per conservar la personalitat jurídica del partit. Després de gairebé vint anys sent la força dominant, ara només tindran dos diputats al legislatiu.

L'expresident Evo Morales (2006-2019) no es va tornar a presentar a la primera volta perquè no va aconseguir el paraigua de cap partit polític i va renunciar al seu propi (MAS) per una pugna amb Luis Arce. A més, Morales també té una prohibició constitucional, ja que l'alt tribunal dicta que només es pot accedir a la presidència per una sola reelecció consecutiva i ell ho va fer en tres ocasions.

Arce ha tingut un final de legislatura complicat, amb el cop d'estat frustrat d'ara fa un any i el país immers en una greu crisi econòmica. Bolívia també viu una crisi de combustible, amb cues de fins a vuit hores a les gasolineres que s'han repetit durant l'últim any.

Sense alcohol ni cotxes i amb l'obligació de votar

Més de 7,5 milions de bolivians estaven cridats a les urnes, un dret que a Bolívia és obligatori exercir. La persona rep un certificat conforme ha votat, que se li demanarà quan vulgui fer tràmits a l'administració pública o anar al banc.

Al país andí, la jornada de reflexió va començar dijous, i des de divendres estaven prohibides les aglomeracions o les reunions massives. Les 48 hores que precedeixen els comicis s'aplica la llei seca i no es pot comprar alcohol, i el dia de les eleccions es prohibeix circular. De fet, diumenge es van detenir un miler de persones per agafar el seu vehicle sense autorització de l'òrgan electoral.