Rússia expulsa diplomàtics europeus, 27 d'espanyols

Rússia ha expulsat 27 diplomàtics i el personal de l'ambaixada espanyola a Moscou i del consolat a Sant Petersburg. El Kremlin respon així a la mateixa mesura que havia pres el govern espanyol el 5 d'abril, quan va anunciar l'expulsió dels 27 diplomàtics i personal rus que hi havia a Espanya, deixant només l'ambaixador.

Així se li ha traslladat des del Ministeri d'Afers Exteriors rus a l'ambaixador espanyol a Moscou, Marcos Gómez Martínez, a qui ha citat aquest dimecres.

Els diplomàtics espanyols han estat declarats persones no grates i hauran d'abandonar Rússia en un termini de set dies.

El comunicat del departament rus explica els arguments que han exposat a Gómez Martínez: "Se li ha manifestat una protesta enèrgica en relació amb l'anunci provocatiu fet per Madrid de declarar persones no grates 27 empleats de les representacions russes a Espanya". 

Afegeix que "aquest pas poc amistós es reflectirà negativament en les relacions russo-espanyoles".

Una reacció previsible

Quan el govern espanyol va fer el mateix fa unes setmanes, va argumentar que els diplomàtics russos representaven una "amenaça per a la seguretat del país" i  que els expulsava, entre altres arguments, com a mostra de rebuig per l'actuació de les tropes russes a Ucraïna.

La mesura arribava després de la descoberta de cadàvers a altres ciutats al voltant de Butxa, on --recordem-ho-- Ucraïna va acusar les tropes de Rússia de crims de guerra. Des d'aleshores, s'esperava una resposta diplomàtica per part de Rússia. I això és justament el que ha passat.

La convocatòria arriba l'endemà que Rússia hagi decidit expulsar dos diplomàtics finlandesos, en resposta a l'expulsió de dos membres de l'ambaixada soviètica per part de Finlàndia.

I el mateix dia que el Kremlin ha anunciat l'expulsió dels 24 diplomàtics italians i dels 34 diplomàtics francesos, després que Roma fes fora els 30 russos que hi havia a Itàlia i que París fes el mateix amb els 41 russos que hi havia a França.

El govern francès va argumentar que la seva activitat era "contrària" als seus interessos de seguretat nacional, exactament el mateix que va al·legar Itàlia.