Rússia i la guerra híbrida: drons, ciberatacs i accions de sabotatge per desestabilitzar Europa
"Un atac híbrid sistemàtic." Així és com el govern danès ha qualificat el recent episodi en què diversos drons han sobrevolat aeroports i instal·lacions militars, dies després d'un incident similar que va obligar a tancar unes hores l'aeroport de Copenhaguen.
Aquest dijous, Dinamarca ha assenyalat clarament Rússia, que està en el punt de mira dels països occidentals perquè només aquesta setmana sembla que estaria al darrere de diversos incidents relacionats amb drons i avions.
Els episodis protagonitzats per drons aquesta setmana a Dinamarca se sumen a la recent incursió d'avions de combat russos durant 12 minuts a l'espai aeri d'Estònia o l'abatiment per part de Polònia de diversos drons russos que sobrevolaven el seu espai a principis de setembre.
Aquest mateix dijous, l'OTAN ha hagut d'actuar per la presència de cinc avions que volaven prop de l'espai aeri de Letònia. I també s'ha sabut que, dimecres, caces dels Estats Units i el Canadà van interceptar quatre avions militars russos davant d'Alaska.
L'art de la guerra híbrida
"Conscient que el vincle transatlàntic està més debilitat que mai i que les diferències internes entre els Vint-i-set sobre el que ha de fer la Unió Europea amb relació amb Rússia no amainen, Vladímir Putin ha recuperat una modalitat d'acció que ja era habitual a la guerra freda", explica l'analista especialitzat en geopolítica i defensa, Jesús A. Núñez Villaverde, en un article d'anàlisi publicat pel Real Instituto Elcano.
Segons Núñez Villaverde, l'objectiu d'aquestes accions per part del Kremlin és "pujar un esglaó més en la guerra híbrida que fa anys que Moscou porta desenvolupant, sense traspassar mai el llindar que podria portar a un xoc convencional directe".
Per dur a terme aquesta "guerra híbrida", Núñez Villaverde apunta que Rússia no només recorre "a ciberatacs i a accions de propaganda i desinformació", sinó també a "la utilització de drons i avions als voltants de l'espai aeri dels seus potencials adversaris de l'OTAN, així com al trànsit de vaixells i submarins per les seves aigües".
L'objectiu d'aquestes accions
"L'objectiu d'aquests atacs és generar por i divisió a la població", ha afirmat el ministre de Justícia, Peter Hummelgaard, que ha subratllat que les autoritats es prenen els atacs "molt seriosament".
Tot i que Rússia ha negat reiteradament estar al darrere de les accions amb drons, o ha parlat d'"errors" o "accidents" en altres episodis, Núñez Villaverde assegura que la naturalesa dels atacs refuta aquesta hipòtesi.
Quan un fet el protagonitzen "una vintena de drons o quan els avions han penetrat el cel estonià durant 12 minuts, aquest argument és insostenible", assenyala Núñez Villaverde.
Sense cap mena de dubte, són actes intencionats.
Per l'analista especialitzat en geopolítica i defensa, aquestes "provocacions" tenen dos propòsits ben definits.
Pel que fa al pla polític, Núñez indica que l'objectiu de Putin és "tensar encara més les relacions entre els Estats Units i els seus aliats europeus de l'OTAN i eixamplar les fractures internes entre els membres de la UE, i posar a prova així la seva unitat i la voluntat dels governs nacionals en el suport a Ucraïna".
Les incursions russes posen a prova l'OTAN
Des del punt de vista militar, exposa Núñez Villaverde, "accions d'aquest tipus busquen revisar el desplegament i el nivell d'operativitat de les defenses antiaèries de l'enemic". L'objectiu és esbrinar "el temps de resposta d'ençà que es detecta la penetració i s'activen els sistemes de radars, les bateries antiaèries i els avions interceptors", detalla.
Aquest argument també és el que defensa Abel Riu, president del Catalonia Global Institute, que assegura el punt d'inflexió va ser la cimera entre Donald Trump i Vladímir Putin a Alaska, a mitjans d'agost.
Riu ha explicat en una entrevista al "Catalunya Migdia" que "allà és on es va trencar per primera vegada l'aïllament col·lectiu d'Occident a Rússia. Es va acabar la unitat d'acció, la forma similar d'entendre el conflicte a Ucraïna i la manera de fer-hi front."
El politòleg expert en l'espai postsoviètic apunta que la Casa Blanca enviava missatges molt ambigus, i Rússia ho va interpretar com un "abandonament parcial de l'Europa Oriental, deixant vulnerable aquest flanc".
És probable que Rússia estigui intentant esbrinar si l'OTAN és encara un òrgan funcional a l'hora de garantir la seguretat de tots els seus membres.
Segons Riu, el Kremlin també estaria enviant "missatges ambigus" en relació amb els Estats Units. Un fet que ho demostraria seria la detecció de diversos avions militars russos davant d'Alaska, malgrat que Moscou i Washington fa temps que intenten restablir i normalitzar les relacions entre els dos països.
