Rússia recupera les presons del KGB: "Es preparen per a una repressió massiva"

A Rússia, l'FSB --l'antic KGB-- tornarà a tenir les seves pròpies presons. L'argument oficial és que amb la guerra d'Ucraïna s'han multiplicat els enemics del règim. Periodistes i activistes, però, temen que es converteixin en un sistema opac on no es garanteixin els drets dels acusats.

La Duma, el Parlament rus, ha tirat endavant una llei que permetrà als serveis secrets recuperar el control sobre els centres de detenció preventiva. El 2006, Vladímir Putin va haver de posar-los sota el paraigua del Ministeri de Justícia per complir amb els estàndards del Consell d'Europa. Ara bé, vint anys després, ja no se sent interpel·lat per un òrgan del qual va ser expulsat el 2022.

Els autors d'aquesta norma justifiquen la necessitat de crear un sistema penitenciari paral·lel perquè, des de l'inici de la invasió a Ucraïna, "el nombre de sospitosos i acusats de traïció, cooperació confidencial amb un estat estranger, organització internacional o estrangera i espionatge ha augmentat significativament."

Concretament, asseguren que els casos de traïció, espionatge, terrorisme i extremisme s'han triplicat, mentre el nombre d'arrestats per aquestes causes s'han multiplicat per quatre.

Què passarà rere els murs?

De moment, no han especificat quins presos enviaran a aquestes instal·lacions, però un dels periodistes que millor coneix els serveis secrets russos i que fa dècades que els investiga, Andrei Soldàtov, té les seves sospites. En declaracions a 3Cat, alerta que s'hi destinaran "presos polítics, però també --i segurament més-- civils i militars ucraïnesos."

L'FSB es farà càrrec tant de la investigació com de la custòdia dels detinguts. Això ha posat en alerta els activistes pel drets humans, que vaticinen que els agents exerciran més pressió sobre els reclusos, els interrogaran amb mètodes il·legals i n'obtindran confessions forçades. I a més, tal com apunta Soldàtov, serà impossible denunciar-ho perquè no hi haurà proves.

En canvi, des del Col·legi d'Advocats de Moscou no els fa por que els seus clients quedin desprotegits. El seu vicepresident, Dmitri Klínkov, en declaracions a 3Cat, és del parer que es vetllarà pels seus drets, i fins i tot defensa la cessió de competències a l'FSB perquè els funcionaris de Justícia "no tenen cap experiència" a l'hora de tractar amb presumptes espies.

"No es condemnarà ningú sense proves. No s'ha de tenir por, no passa res dolent. Simplement, s'ha aprovat la llei a causa dels temps que corren", assegura Klínkov.

L'advocat admet que hi pot haver alguns problemes afegits per accedir als centres, però hi treu ferro: "El més probable és que sigui més difícil arribar als centres de detenció perquè s'ha d'entendre que hi haurà més control, tot i que ara ja passa a les instal·lacions de Moscou perquè hi ha molta gent. Suposo que a les grans ciutats d'altres països passa igual."

El retorn del gulag?

Segons Soldàtov, aquest nou moviment pot suposar l'avantsala d'una nova onada de persecucions polítiques que recorden l'època soviètica.

S'està preparant el terreny i el sistema per a una repressió més massiva. Els serveis especials russos estan buscant exemples a seguir en el passat soviètic. És per això que els mètodes de treball estalinistes tornen a estar molt demandats.

De fet, troba similituds entre les presons de l'FSB i el concepte dels camps de treballs forçats de l'URSS: els gulags.

El gulag era un sistema tancat, on absolutament tots els processos tenien lloc dins d'una sola institució. I aquí la idea és la mateixa.

Un dels supervivents del gulag, el periodista Aleksander Podrabinek, creu que només estem davant de l'inici del procés i que, si el règim continua emmirallant-se en Stalin, el país pot tornar a la seva era més fosca.

En un article al mitjà independent rus Slovo Zasxsite, escriu: "El model estalinista de comportament caníbal encara no s'ha aconseguit, però el camí per aconseguir-ho s'ha traçat clarament. El següent pas lògic serà la recreació de campaments polítics."

Un altre paral·lelisme amb l'època soviètica és la voluntat de dispersar els presos, alguns dels quals poden acabar en llocs remots. Aquesta és una de les conclusions dels activistes després de llegir la llei. El redactat preveu que es posin a disposició de l'FSB vagons de tren especials per a traslladar sospitosos, a més de vaixells o avions.

Els escenaris del terror

Un dels centres que s'espera que torni a mans dels serveis secrets és Lefórtovo, a Moscou. Aquesta presó era la joia de la corona del KGB i havia estat un penal militar tsarista. Als anys 30, es va guanyar una reputació terrible perquè s'hi executaven dissidents, i a partir de la dècada dels 60 s'hi van anar acumulant presos polítics.

Fins i tot quan Putin va prendre'ls-hi formalment les claus d'aquest centre, el 2006, a la pràctica els espies sempre hi van tenir influència, amb personal que reportava directament a la Lubianka, la seu central de l'FSB a la capital russa.

Tots els moscovites coneixen i temen la Lubianka, que va ser un altre dels escenaris principals del terror estalinista fins als anys 60. Un acudit de l'època soviètica deia que era l'edifici més alt de la ciutat perquè des dels seus soterranis es veia Sibèria. El motiu és que molts dels purgats acabaven en camps de treballs forçats en aquest regió inhòspita. Un malson que creien enterrat i que ara alguns temen que pugui reviure.