Ruta per les Botigues-museu de Salàs, 100 anys de productes del dia a dia
Fer un salt en el temps i anar al passat.
Això és el que ens proposen les Botigues-Museu de Salàs de Pallars. Entrar en un vell "colmado" i trobar-se amb productes que avui encara hi són, amb d'altres dels quals ja només queda el record, i amb alguns que desconeixem absolutament.
Els visitants més grans fan memòria i s'ho miren amb nostàlgia. Els més joves obren els ulls amb curiositat i més d'un s'ho imagina com l'escenari d'una vella pel·lícula en blanc i negre. Salàs ens convida a mirar enrere, però també a a gaudir de la seva vila closa.
L'aparició de les marques
La revolució econòmica que es va produir a partir de la Segona Revolució Industrial va transformar radicalment els sistemes de producció, les formes de venda i els hàbits de consum dels ciutadans.
Del 1860 al 1910, els petits obradors i tallers artesanals on es treballa manualment deixen lloc a les modernes fàbriques mogudes per vapor; els productes genèrics o a granel són progressivament substituïts per una allau de marques que intentaven diferenciar-se entre elles a través de la publicitat comercial.
A conseqüència de tot aquest procés, els carrers i les places de molts pobles i ciutats del nostre país es van omplir de rètols que evocaven terres llunyanes, de cartells amb exòtiques il·lustracions i de marques diverses...
A l'interior dels establiments, les balances i els expositors comercials omplien els mostradors, i munts de paquets, pots i ampolles competien per tenir-hi un lloc.
Tot això va anar recopilant en Siscu Farràs, professor d'història jubilat, que amb paciència i dedicació va anar recopilant tot aquest material, per crear a Salàs de Pallars una proposta museística singular:
Recrear botigues i espais d'època a partir de l'exposició i divulgació dels béns de consum quotidians, generats des de la Segona Revolució Industrial fins a les acaballes del franquisme:
L'ambientació està feta a partir del mobiliari de l'època, d'establiments comercials antics de tot el país, i els productes també són d'època: l'envàs comercial i el cartell, també comercial.
En aquest sentit, i a diferència de moltes poblacions on han proliferat museus de la vida rural i col·leccions privades dedicades a exposar l'art popular i els oficis artesanals, a Salàs s'ha apostat per una proposta museística menys coneguda i explorada.
Es tracta d'un bagatge sovint menystingut i oblidat, però que va ser clau en aquella època:
Aquí intentem recuperar un patrimoni que els museus l'han bandejat, perquè consideraven que era una cosa sense importància, efímera, però que nosaltres considerem que llavors va fer molt més per educar visualment les classes populars que els grans museus.
Imatges que evoquen
Aquest projecte proposa al visitant un recorregut per cent anys de vida quotidiana utilitzant com a vehicle el poder evocador d'uns escenaris, d'uns productes i d'unes imatges que ja formen part de l'imaginari col·lectiu.
"Netol, brilla tant com el sol", deia un dels molts eslògans que veiem arreu de les botigues, per publicitar el netejador i l'abrillantador de metalls. Als seus anuncis també apareix la imatge d'un majordom amb la corbata, l'armilla de ratlles i les galtes prominents.
"Norit, el borreguito" comparteix lleixes en un lloc carregat de retalls d'història que avui acull autèntiques joies...
Ampolles de lleixiu Fènix, flascons d'insecticida Flit, ampolles d'Anís del Mono i cartells publicitaris amb lemes tan coneguts com "Tintes Iberia, el millor per tenyir a casa" o "Cola Cao, l'aliment de la joventut."
Recorregut pel passat
De la mà de la Victòria Sala, guia de l'exposició i gran coneixedora de cada objecte, cartell i anècdota, acompanyem la visita d'avui, que comença al Salon-Cafè, i sortim a la plaça del mercat, on els porxos, que eren antics oficis, alberguen quatre comerços:
Aquí hi trobem una farmàcia, una estanc, una barberia i una merceria amb dos pisos; el de baix és la perfumeria i a dalt hi trobem vetes i fils.
Després pugem pel carrer Sant Pere, tot dins la vila closa, i, després de meravellar-nos amb la gran varietat de productes i cartells als "Ultramarinos y Coloniales", una de les joies de la corona, visitem la planta baixa de la casa Pairal la casa de Montsó, que també està museïtzada:
Només entrar ja es veu una impremta tipogràfica, una centraleta de l'operadora telefonista -perquè a l'estanc tenim un telèfon públic- i sota les escales es veu un quiosc, amb publicacions, diaris, joguines... i al fons de tot hi ha a la taverna.
Una taverna plena d'ampolles, una jukebox i un futbolí dels anys 30. Un lloc que, per cert, va ser fa poc escenari de rodatge del western "l'Escanyapobres", dirigida per Ibai Abad. Això deia el director quan li vam preguntar per què havia triat Salàs per al seu film:
Perquè aquí hi ha botigues, tavernes... amb molta bellesa, i a més que ja estan decorades, ideals per entrar ja a rodar!
I és que aquest petit poble amb encant ha estat escenari de diversos rodatges tant de pelicules com d'anuncis o videoclips. En Siscu s'ho agafa amb filosofia:
En fem bastants, sobretot anuncis publicitaris. Els del món del cinema t'ho posen tot daltabaix, i després cal refer tota l'ambientació... Però ho fem de gust.
Si voleu veure alguns dels anuncis o videoclips que s'hi han gravat, podeu consultar aquí aquest enllaç.
El recorregut acaba amb l'última incorporació, la pastisseria d'època. Aquesta es troba a l'era de la casa, i posa el punt final a una visita que, com diu la Victòria, a tothom li fa recordar o aprendre:
Recordem la història de tothom, no és la història de Napoleó o dels fets abstractes. És la història pròpia del dia dia, és igual que vinguis del món rural o del món urbà. Aquí ve gent de Madrid o de l'estranger i tothom s'hi identifica d'alguna manera: comprar és inherent a la nostra vida i per això tothom pot compartir aquesta experiència.
Per tot plegat, segons l'organitzadora de la mostra, Rosalia Ferrer, tenen una gran afluència de visitants:
El 2019 vam tenir 15.000 visitants. Després, aquesta xifra va anar baixant amb la pandèmia, però, aquest any, la superarem. Hi ha bones perspectives.
Visitants diversos
Tot i aquest gran volum de visitants anual, no es tracta d'una visita massificada, al contrari. La Rosalia té clar que l'èxit de la visita depèn d'una experiència personalitzada i d'haver automatitzat les reserves.
Ara tot es fa online i això ajuda molt a fer una millor gestió. El cupo és de 20 persones màxim, i es deixa un marge de 4 o 5 per als visitants de pas. Això fa que els grups no estiguin massificats, l'accés més fàcil a les botigues, l'atenció a l'explicació, etc.
I aquest públic que ve, com és? Segons en Siscu, hi ha dos tipus de visitant:
El primer és el que té més de 60 anys, i aquí és quan juguem amb la memòria. El segon és el de menys de 60 anys, que no té aquesta memòria evocadora del passat i, per tant, juguem amb l'aprenentatge. És a dir, utilitzem les botigues com una mena d'aules didàctiques per partida doble, a partir dels objectes de vida quotidiana expliquem com era llavors la vida en aquest país.
I quina és la clau del seu èxit? Per al seu promotor, es tracta de la connexió intergeneracional:
Penso que funciona molt bé perquè connecta amb tothom: hi ha vegades que et venen gent molt jove en visites de les escoles i et diuen que et portaran els avis... i a l'inrevés, de vegades ve la gent gran i et diuen 'ei, això és molt interessant per explicar als meus nets com era la vida d'abans'. Per tant, és intergeneracional.
Ens decidim a comprovar-ho: al final de la visita, d'un parell d'hores aproximadament, fem la ronda per saber-ne el feedback:
La veritat és que m'ha agradat molt, perquè fa recordar coses viscudes, són records bonics
Jo aquí he vist coses que he fet servir, i que els meus pares i els meus avis feien servir... és una mica nostàlgic tot plegat, i val la pena veure-ho.
Els que ja tenim una edat, al veure aquestes xocolates i aquests aparells antics que havíem tocat... ens sembla molt interessant.
M'he emocionat, fins i tot he trobat una caixa de galetes que tenia a casa quan era petita! M'ha agradat molt.
I és que es tracta, tal com ens recorda en Siscu, d'un museu diferent:
Té la seva pròpia idiosincràcia. S'utilitza el poble com a escenari, amb les peces disseminades pel casc antic, això li dona un encant especial... i els milers d'objectes formen un relat que et transporta. És únic.
.A més a més, també hi ha exposicions sobre alguna marca emblemàtica, que canvien cada any. La d'enguany és sobre Cruz Verde.
Les visites guiades tenen un preu de 8 euros, tot i que hi ha descomptes per a escoles i infants. Està obert tot l'any, però cal reservar a través d'aquest web.
L'àudio amb aquesta proposta i totes les que, cada setmana, fem a Catalunya Informació, les teniu a la web del programa "Un país per voltar".
