Ruta per Sant Miquel del Fai: obert i esperant les pluges

El conjunt monumental de Sant Miquel del Fai, dins l'espai natural dels Cingles de Bertí, ha estat prop de set anys tancat. Durant aquest temps s'hi han fet obres d'adequació, per garantir la seguretat dels visitants. Està dins el terme de Bigues i Riells del Fai, a la comarca del Vallès Oriental. El parc és un BCIN, bé cultural d'interès nacional. 

El director del recinte, Lluís Martínez, explica que, durant el temps que el parc ha estat tancat, s'ha adequat tot l'entorn a la normativa de seguretat.

S'ha fet una actuació per garantir que tot l'itinerari que s'ha obert al públic sigui el més segur possible, amb mesures de seguiment:

"Ens donaran, en temps real, avís d'un possible moviment o fissura de les parets, un sistema de monitorització de les cingleres."

També s'han posat cargols i xarxes a les parets de roca per evitar la caiguda, en cas de despreniment.

Visites de dues hores

La Diputació de Barcelona va comprar el conjunt monumental que abans explotava una empresa privada. Per això, ara el concepte d'ús de l'espai és completament diferent. 

"Ara no hi ha restaurants, bars ni zona de pícnic, i no està pensat perquè les persones hi vinguin a passar tot el dia. La ruta que es pot visitar es pot veure en dues hores i aquesta és la durada que té l'accés al parc: tres torns al dia, de dues hores, entre les deu del matí i quarts de cinc de la tarda. Com a màxim, a dins el recinte hi pot haver dues-centes persones." 

Anys enrere, anar a Sant Miquel del Fai tenia un caràcter d'oci i entreteniment, i ara això ha canviat.

"Oferim una visita per observar els elements del patrimoni històric, arquitectònic, cultural i de natura."

El recorregut comença al pont del Rossinyol

El primer punt d'interès és el pont del Rossinyol, d'estil romànic, que es va construir el 1952. Aquí trobem un rètol amb un codi QR que ens permetrà planificar tota la visita.

Tot seguit trobarem el pas de la Foradada, un pas estret entre parets de roca, i la portalada fortificada que, un cop la travessem, ens porta a la plaça on hi ha la Casa Prioral.  En aquest edifici, d'estil gòtic, és on s'acollia el prior i vivia la comunitat de monjos benedictins. Aquí és on, anys enrere, hi havia ubicat el restaurant. 

La imatge emblemàtica de Sant Miquel del Fai és el salt d'aigua que cau a tocar de la Casa Prioral, el salt del Rossinyol. Ara, però, baixa molt poca quantitat d'aigua a causa de la sequera.

"La situació de falta de pluges fa que tots els racons que habitualment trobaríem molls, ara estiguin secs. Veuríem córrer l'aigua per tot arreu i els salts baixarien plens, no com un petit rajolí."  

Cingles, balmes i l'església troglodita de Sant Miquel 

Els cingles són les parets verticals, formades per roques sedimentàries, i les balmes són cavitats naturals que s'han anat obrint a causa de l'erosió causada per l'aigua.

"La combinació de cingles i balmes, o baumes, dona lloc a coves, a refugis, i és en una d'aquestes cavitats on es va construir l'esglèsia romànica de Sant Miquel, una esglèsia troglodítica perquè està feta sota una gran balma, el sostre és la mateixa roca.

Al davant, s'hi manté el campanar. Els historiadors creuen que va ser un refugi per la instal·lació de l'home del neolític o anterior." 

Actualment, per raons de seguretat, no es pot visitar la cova de Sant Miquel, descoberta el 1836. 

La llegenda de les monges i Josep Pla 

Un altre punt destacat del recorregut és el llac de les Monges. 

"Una bassa d'aigua estancada que amaga una antiga llegenda: un convent de monges que es va esfondrar una nit de tempesta, per la caiguda d'un llamp. És el càstig que van rebre per la nit de disbauxa que les religioses haurien compartit amb uns cavallers: viurien per sempre al llac, en forma de peixos."

Molt a prop hi ha la plaça del Repòs on trobem una estàtua de Josep Pla, un dels personatges coneguts que va visitar el monestir. Un mirador privilegiat al qual l'escriptor es refereix en la seva obra "Guia de Catalunya". 

El salt del Tenes i l'antiga porta d'accés

Arribem al final de l'itinerari i aquí hi veiem més aigua, tot i la sequera. El salt del Tenes, des de dalt de tot, té uns 300 metres de desnivell.

"El riu Tenes manté un curs més estable. Passar per sota és molt agraït, el soroll, la vista, la sensació... És com passar per una cova, amb el tancament que fan els dipòsits calcaris. I a les parets, hi veiem les formes tan interessants i atractives que fan les diferents làmines."

Deixem enrere el salt del Tenes i trobem el camí que ens condueix fins a l'antiga porta d'accés, actualment l'últim punt del trajecte. Era la primera entrada abans que s'obrís la del pont del Rossinyol i el pas de la Foradada.

Es conserven part de les frontisses però la porta ja no hi és. A partir d'aquí, hem de fer mitja volta.

"De moment, no podem visitar l'ermita de Sant Martí ni la cova de les Tosques. El camí que ens hi porta té unes cingleres molt inestables. Quan hi ha canvis tèrmics o un aiguat, hi ha despreniments de roques."

Reserva prèvia d'entrades  

L'entrada al parc és gratuïta però cal fer la reserva prèvia per l'aforament limitat. Si es vol accedir al recinte en cotxe privat, també s'ha de reservar l'aparcament. Si hi ha persones amb mobilitat reduïda, cal informar-ne perquè puguin arribar en cotxe fins a la portalada fortificada i fer bona part del recorregut en un petit vehicle motoritzat. 

Durant la visita, trobarem rètols que ens descriuen a quina part de la ruta ens trobem.

"Estan situats en un punt baix expressament, a l'altura recomanada per a la gent que va en cadira de rodes, i també per als nens. A més, els plafons informatius són tàctils, la imatge té relleu i els textos estan en braille."

A la pàgina dels parcs de la Diputació de Barcelona es poden fer tots els tràmits i ampliar la informació sobre Sant Miquel del Fai. 

Tot el circuit té wifi per facilitar les connexions. 

Podeu escoltar els protagonistes d'aquesta ruta per Sant Miquel del Fai, en el reportatge que trobareu a la web del programa de turisme "Un país per voltar" de Catalunya Informació.