Sabrem si va ser un entrepà l'origen del brot de la pesta porcina? Què en diuen els experts
La primera prioritat davant el brot de pesta porcina africana (PPA) detectat en porcs senglars a Cerdanyola és trobar, capturar i retirar tots els animals malalts o morts, i desinfectar la zona zero perquè no s'escampi. I la segona, trobar-ne l'origen i la via de transmissió inicial seqüenciant l'ADN de mostres extretes a tots els senglars que han donat positiu, 9 fins ara.
No està clar que s'arribi a saber d'on ha vingut exactament el virus ni com es van contagiar els primers senglars que van contraure PPA a Catalunya. O almenys, no amb el grau de detall que seria desitjable.
Primer, perquè no es pot garantir que els dos primers senglars trobats morts siguin l'origen del focus i, el seu hàbitat, l'autèntica o única zona zero. Un es va trobar en una zona boscosa de la urbanització Turó de Sant Pau, de Cerdanyola del Vallès i l'altre en un espai a tocar de Bellaterra i de la Universitat Autònoma.
I segon, perquè les soques europees no són tan diferents entre elles com per identificar-ne la regió d'origen, segons explica el catedràtic de la UAB i investigador de l'IRTA-Cresa, Joaquim Segalés: "El virus de la PPA està circulant en múltiples països. Són soques que s'assemblen molt. Trobar una porció de material genètic que en defineixi l'origen pot ser difícil, si no impossible."
El que sí que hi ha són hipòtesis més probables i altres pràcticament descartades.
Les teories més i menys probables
"La hipòtesi més probable és el contacte amb restes de menjar contaminades", diu el viròleg Xavier Abad. És el que de forma col·loquial s'ha anomenat "la teoria de l'entrepà".
La malaltia hauria arribat en carn, embotit o un altre derivat del porc infectats amb aquest virus que algú hauria llençat al terra o a les escombraries i que els senglars s'haurien menjat.
"Les àrees de servei són espais fantàstics per alimentar senglars. Hi ha transportistes que es porten els seus propis aliments i poden venir de països d'Europa de l'Est on la pesta porcina és endèmica", explica Joaquim Segalés.
El virus pot estar actiu en l'embotit fins a 6 mesos, encara que hagi estat congelat. En el llom ibèric, per exemple, està actiu 112 dies, i en l'espatlla o el pernil curat o l'ibèric sobreviu més de 4 mesos, fins a 140 dies, segons un estudi publicat a la revista Science. La carn congelada pot infectar més d'un any.
També podria haver arribat pel contacte entre animals malalts i sans o enganxada a les rodes d'un vehicle o al calçat d'algú que hagi vingut en avió d'una zona afectada.
El primer cas és poc probable, perquè no s'han detectat focus actius als països que tenim més propers i perquè els porcs senglars no acostumen a moure's més d'uns 14 km entorn el seu hàbitat. I menys en aquest cas, entorn Cerdanyola i Collserola, on troben menjar de sobres.
Per arribar en cotxe o en un camió de mercaderies que haguessin trepitjat restes biològiques també hauria d'haver estat en distàncies curtes, perquè "en les rodes hi ha molta abrasió i el virus s'acabaria desactivant", diu Segalés. "El virus aguanta a l'exterior però en unes condicions mínimes d'humitat, a una temperatura relativament baixa. En un ambient sec o calorós aguanta menys", afegeix.
I per haver arribat enganxat en el pèl o pell d'un altre animal caldria un contacte estret entre aquest animal i el senglar i "una quantitat important de virus". En canvi, els senglars sí que es van infectant entre ells si trepitgen poques partícules víriques.
Les pràcticament descartades
Hi ha dues opcions de transmissió pràcticament descartades. Una, que vingui d'una paparra, perquè tot i ser un hoste que pot transmetre la malaltia, no n'hi ha cap detectada actualment de les que poden fer-ho.
I l'altra és que hagi sortit del Cresa o d'un altre laboratori, que també s'ha valorat.
Al Cresa s'han fet controls de tots els registres i activitats dels últims quatre mesos i s'ha revisat que s'hagin complert tots els paràmetres. També de com s'eliminen residus com carcasses o femtes, que són molt contaminants.
"La probabilitat zero no existeix, però hi ha explicacions més senzilles", diu Yolanda Revilla, directora del Laboratori del Virus de la Pesta Porcina Africana del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa de Madrid, que tampoc creu que hagi vingut del Cresa.
A la Unitat de Biocontenció i als Laboratoris de l'NBS2 de l'IRTA-Cresas, que dirigeix Xavier Abad, també s'ha revisat tota la feina feta amb PPA en els últims 15 anys "i tots els registres han donat negatiu", diu.
No ha arribat a cap granja
El virus no ha arribat a cap granja de porcs d'engreix i els experts confien que es pugui controlar sense que afecti la producció porcina. Reconeixen que no és fàcil, perquè és un virus molt contagiós, però que es pot fer si es respecten les mesures de prevenció, com s'ha fet a França o Bèlgica.
Tots coincideixen que el sector és molt madur i professionalitzat i que s'han extremat les mesures de bioseguretat, que ja eren molt altes.
20 dies d'incubació del virus
El virus de la PPA és molt complex i resistent, també a baixes temperatures --en carn de porc i derivats congelats--.
El període d'incubació és d'entre 4 i 19 dies. És mortal per a porcs i porcs senglars, però no afecta la salut de les persones ni de la resta d'animals domèstics o salvatges, que no s'infecten, però poden ser-ne transmissors.
Els hostes que sí el transmeten són els porcs, els senglars i alguns tipus de paparra.
La malaltia és endèmica a molts països d'Àfrica, Europa, Àsia i Amèrica, on presenta patrons diferents. A Europa, fa dècades que està present a l'Europa de l'Est, als països bàltics i al Caucas.
Actualment, hi ha focus actius a països com Rússia, Polònia o Romania i en d'altres més pròxims, com Alemanya o Itàlia. A Bèlgica, Suècia o França també se'n van detectar, però van poder aïllar i controlar ràpidament el focus i evitar que es propagués.
El virus té una resistència molt llarga, fins i tot amb l'animal mort i en carn crua o congelada "i es pot mantenir estable fins que troba una cèl·lula hoste per infectar", diu Yolanda Revilla.
En porcs i porcs senglars provoca una malaltia hemorràgica que els mata pràcticament tots en entre 3 i 20 dies. I és molt contagiós, sobretot, en teixits com músculs, greix, medul·la òssia, carcasses, secrecions, sang o femta.
Els Agents Rurals fa més de 5 anys que recullen i fan analitzar senglars trobats morts --no per caça--, davant el risc de possible entrada d'aquesta malaltia. Fruit d'aquesta previsió s'ha detectat aquest brot.
Fins ara s'han trobat un centenar d'animals morts. Dels primers 50 analitzats, la majoria han donat negatiu i n'hi ha 50 encara pendents d'analitzar.
