Salut vol "redefinir els serveis" dels capellans dels hospitals, que costen un milió d'euros l'any
Batejar un nadó terminal, donar la unció dels malalts o, simplement, escoltar-los. Aquestes són algunes de les funcions dels capellans que ofereixen serveis espirituals a una seixantena de centres sanitaris públics.
Segons ha pogut saber el 324.cat, l'any 2023, el cost aproximat d'aquest servei va ser d'1.076.992,36 euros. Aleshores hi havia 87 sacerdots treballant als hospitals catalans, 45 en persones equivalents a jornada completa.
Les xifres provenen d'una petició d'accés a la informació pública i són aproximades perquè la majoria de capellans no tenen una relació laboral amb l'hospital. El Servei Català de Salut argumenta que té limitacions a l'hora de comptabilitzar la despesa:
El fet que la prestació del servei religiós es faci a través de diferents vies no facilita el fet de conèixer amb exactitud el nombre de sacerdots que hi participen ni disposar d'una comptabilització de les hores en referència a la jornada completa anual
Un conveni que fa més de 20 anys que no s'actualitza
El Departament de Salut assegura que al llarg del 2025 treballaran amb l'Església catòlica per "actualitzar els detalls de la seva relació".
El 324.cat ha tingut accés a l'acord marc de col·laboració entre l'Església i Salut, que data de 1986 i va ser ratificat el 1992 per l'aleshores conseller del ram, Xavier Trias, i pel representant de la Conferència Episcopal, Lluís Martínez.
L'acord només ha estat revisat dues vegades: la primera, el 2001, per facilitar i estandarditzar els convenis entre les entitats sanitàries i l'arquebisbat, el bisbat o les parròquies locals.
El segon i últim cop, el 2003, per actualitzar les tasques dels sacerdots i els seus sous.
Ara fa més de vint anys que no es revisa aquest acord marc, malgrat que el govern d'Aragonès va intentar posar fil a l'agulla. Aleshores es van negociar dues possibilitats:
- Que totes les religions cobrin per l'assistència espiritual. Això implicaria replicar els convenis amb l'Església a les confessions que ho sol·licitin.
- Que l'assistència espiritual es faci de forma voluntària. O, cosa equivalent, que l'Església catòlica s'equipari amb la resta de religions.
Finalment, no es va aplicar cap reforma i el conveni continua pendent de revisió.
Els capellans defensen que són un "servei professional"
Sebastià Aupí i Esquerrà, delegat de la Pastoral de la Salut del Bisbat de Girona i sacerdot de l'Hospital Josep Trueta, va participar en les reunions per renovar el conveni i defensa que l'assistència religiosa sigui remunerada:
Abans aquest servei el feien els capellans funcionaris de les Diputacions, però el 1986 es va optar perquè la fessin capellans diocesans. El govern necessita que es cobreixin unes hores i les paga a la Diòcesi, que fa de col·legi professional
Per a Aupí, la tasca dels capellans als hospitals és un "servei professional" i destaca que els agents pastorals reben formació en "sociologia, ètica i psicologia bàsica de gestió emocional".
A l'Hospital Vall d'Hebron, un dels mossens que hi treballa és Alfons de Alarcón Santaeularia, que posa de relleu la disponibilitat del seu càrrec: "Tenim un telèfon 24 hores i, en casos d'urgència, com una unció dels malalts, l'atenció ha de ser de seguida", subratlla.
Per a nosaltres, com a cristians, el malalt és sagrat, és imatge de Crist. Està en una situació molt delicada de la seva vida i és natural que es recolzi en la fe, si en té.
La doctora Carmen Benito Sevillano, directora del secretariat de la Pastoral de la Salut de l'Arquebisbat de Barcelona, argumenta que els capellans també fan de "porta d'entrada" dels pacients que no són catòlics: "Quan els malalts ens ho demanen, els posem en contacte amb el referent de la seva religió".
El Departament de Salut vol "redifinir els serveis religiosos"
Salut està a l'espera de "revisar les propostes obertes", però sí que considera que "la societat ha evolucionat cap a un marc multiconfessional":
Això obliga el Departament de Salut a redefinir els serveis religiosos en els centres i els espais de culte, que han de tendir a estar lliures de simbologia religiosa estàtica, per tal de ser utilitzats per persones de diferents confessions.
El Departament també opta per fer desaparèixer els llocs de pernoctació dels capellans dins dels hospitals, per tal de "destinar-los a àmbits assistencials".
