San Vicente de Leira, un poble d'Ourense reduït a cendres: "Ens vam haver de defensar sols"

Quan entres al poble de San Vicente de Leira sembla la imatge dels estralls d'una guerra, però en realitat és un poble del sud d'Ourense arrasat per les flames.

Els veïns hi són i encara estan en xoc. Les flames han arrasat cases, records i una part de la seva vida. "Aquesta és casa meva, on em vaig criar, on vaig passar tota la meva vida", explica Dominga Álvarez, veïna del municipi.

La seva llar, com la de tants altres, ha quedat reduïda a no res:

"Hi havia un menjador gran, les habitacions, el lavabo… i això és tot el que queda: res."

Com ella, gairebé mig centenar de veïns ho han perdut tot. 

Ara estan revistant els danys els pèrits de les assegurances, com José Javier Rivera:

"He estat en el terratrèmol de Llorca, en inundacions, però veure-ho tot així, el poble aquí inhòspit, no hi ha ningú... Sembla que ens hem remuntat a una guerra nuclear on tothom ha desaparegut."

Records que el foc s'endú 

"Es van cremar els quadres dels nostres avantpassats, els records, tot. Una cosa terrible", lamenta Antino Rodríguez, veí del poble. 

Per a molts, el més dur no és només la pèrdua material, sinó la desaparició d'uns records que formaven part de la història familiar. 

Jaime Fernández va saber que hi havia un incendi quan ja tenia les flames a sobre i va ser l'únic habitant que es va quedar tota la nit defensant casa seva, tot i el perill. Ho explica amb impotència:

"75 anys vivint aquí, al poble, i ara veure-ho tot destrossat! Ens vam haver de defensar sols."

Els veïns coincideixen en una queixa: es van sentir abandonats. "Vam tocar la campana per reunir-nos", recorda Dominga Álvarez. 

També Sheila Rodríguez denuncia la manca de suport: "Es va estar demanant ajuda moltes vegades amb antelació, des de feia dies, i aquí no va venir absolutament ningú." 

Un poble oblidat per les institucions 

L'Ajuntament feia anys que reclamava la construcció d'una carretera a la diputació autonòmica per a situacions d'emergència com aquestes.

Davant la manca de resposta, van ser ells mateixos els que van obrir una segona pista d'accés. 

Aquell camí improvisat ha estat clau, ja que l'entrada principal del poble era devorada per les flames, com relata Enrique Álvarez, alcalde del municipi:

"Ens vam arriscar a fer una pista de terra per on no es podia circular, però ha acabat salvant la vida dels veïns."

Entre les runes, una de les poques coses que han quedat intactes són uns poemes escrits en portes i finestres per Xosé Luis Álvarez, un veí molt estimat que va morir fa cinc anys.

Ni el temps ni el foc han pogut esborrar el seu record.