Sanae Takaichi, del heavy metal a dama de ferro del Japó

Nacionalisme, economia en dificultats, societat masclista i envellida, auge de l'extrema dreta... El Japó ha escollit aquest dimarts nou cap de govern. I ara caldrà veure si una primera ministra pot aportar una visió diferent a aquests reptes, no menors, que els successius caps de govern masculins dels últims anys al Japó no han aconseguit afrontar amb èxit. Desconfia del feminisme, tot i que vol millorar, diu ara, la ràtio de dones en el lideratge.

Takaichi té 64 anys. Va néixer a Nara en el si d'una família allunyada de la política, però visiblement un clar exemple d'ordre: pare administratiu, mare policia. En l'obsessivament estricta i reglamentada societat nipona, els joves, en la generació de Takaichi, incorporaven també radicalment tendències vingudes d'Occident, com el heavy metal, en el cas de Sanae.

Es diu que duia sempre al damunt moltes baquetes davant l'alta probabilitat que acabessin saltant pels aires per l'ímpetu d'aquesta antiga bateria, ara al capdavant de la quarta economia del món, i una de les més desenvolupades tecnològicament. Amant del submarinisme i dels cotxes esportius, va treballar com a presentadora de televisió abans de decantar-se per la política.

Takaichi arriba al càrrec de primera ministra després d'aconseguir derrotar els altres candidats a líder del conservador Partit Liberal Democràtic (PLD), la formació hegemònica al Japó des de mitjans del segle passat. Per això liderar el PLD equival a la pràctica a governar el país.

No era el primer cop que intentava l'assalt al lideratge del partit. El 2021 va perdre enfront de Fumio Kishida i l'any passat la va derrotar Shigeru Ishiba. Però la tercera era la bona, després de tancar un acord amb el Partit de la Innovació, una formació fins ara poc inclinada a participar en els governs de l'establishment que representa el PLD.

Fidel seguidora de l'Abenomics

Takaichi no comptarà amb el tradicional aliat del PLD, els budistes de Komeito, que no combreguen amb les seves idees més nacionalistes. I, en canvi, ha trobat en el Partit de la Innovació --Ishin-- el suport per ser investida.

Ishin diu que Takaichi ha promès incorporar les idees més liberals, en matèria econòmica, d'aquesta formació, en contradicció flagrant amb el dispendi de diner públic de l'era Abenomics, el programa de Shinzo Abe per rellançar l'economia i del qual la flamant primera ministra és una defensora acèrrima.

Una altra cosa és que pugui aplicar la recepta del seu mentor. Compta amb un dels artífexs d'Abenomics, Etsuro Honda, com un dels seus assessors més directes. Però, per altra banda, des del partit no estan tan convençuts que el que convingui ara sigui rebaixar impostos i l'expansionisme fiscal.

El perfil de Takaichi mostra una personalitat forta i decidida, que pot voler aplicar les seves polítiques amb determinació i que, malgrat tot, poden topar amb la realitat. Per exemple, difícil ser coherent si el teu principal soci d'investidura defensa una política econòmica diferent en un context complex.

D'entrada, la nova primera ministra haurà de fer front a un encariment dels preus combinat amb l'estancament dels salaris que ha submergit les llars japoneses en l'ofec de la pèrdua de poder adquisitiu i qualitat de vida.

Sense majoria parlamentària i un entorn internacional convuls

Takaichi considera que les polítiques del desaparegut Shinzo Abe --víctima d'un atemptat en plena campanya electoral-- van ser un èxit. Abe ho tenia més fàcil. Mirava d'acabar amb dues dècades d'estancament des d'una posició molt més sòlida que la nova líder. Els últims temps, el PLD ha perdut la majoria a les dues cambres.

La jove heavy metal ha aconseguit arribar al càrrec que tant desitjava, però sense un suport estable i just quan el Japó es veu immers en un entorn cada cop menys plàcid. La Xina va creixent com a nova superpotència cada dia més nacionalista i assertiva a les àrees en conflicte, com al mar de la Xina.

Alhora arriba el gran factor disruptor, teòricament el gran aliat que decideix, però, imposar tarifes monumentals a les exportacions japoneses: Donald Trump. Aquest apartat l'ha deixat resolt, en principi, Shigeru Ishiba, però amb el president republicà res no permet pensar que el Japó pot estar tranquil.

Takaichi va entrar en política en part per culpa dels Estats Units, quan als anys vuitanta del segle passat la relació entre Washington i Tòquio estava marcada pel contenciós comercial entre les aleshores primera i segona economia mundial.

Des d'aleshores, el seu ascens s'ha fet sense presses però sense pausa. Elegida diputada en 10 legislatures, ha estat ministra de Seguretat econòmica, Comerç i Indústria i Afers Interiors i Comunicacions, guanyant-se una reputació de fermesa en la defensa de la línia més conservadora i nacionalista dins del PLD.

Potser frenar l'ascens de l'extrema dreta dins del país, contrarestar el de la Xina en l'entorn regional i definir més clarament el perfil exterior del Japó en un món canviant han pesat en la decisió dels seus companys del Partit Liberal Democràtic de posar-la al capdavant de la burocratitzada i immobilista societat japonesa.

Ara com ara està triant una línia moderada, si més no enfront de la Xina. És una habitual de les visites al santuari de Yasukuni, on hi ha enterrats criminals de guerra nipons, un gest que indigna la Xina per les atrocitats comeses en el seu territori per l'exèrcit imperial japonès. Ara ha decidit evitar la visita i només hi ha enviat una ofrena.

Dosi de realisme, doncs, també en les relacions exteriors. Amb tot, caldrà veure si tira endavant el projecte de reformar la constitució pacifista del Japó imposada pels Estats Units després de la Segona Guerra Mundial.

Quan l'ordre mundial que en va sorgir està entrant clarament en crisi davant l'ascens de la Xina, Sanae Takaichi, la dama de ferro japonesa, arriba al poder amb rock & roll i actitud, però sense prou força per imposar el seu ritme a cop de baqueta.