Sánchez respon a Trump i exigeix una resposta diplomàtica a l'Orient Mitjà: "No a la guerra"
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha reiterat el "no a la guerra" d'Espanya i ha exigit una resposta "coordinada i eficaç" des d'Europa per aturar el conflicte armat a l'Iran.
Ho ha fet aquest dimecres en una declaració institucional pensada per donar resposta a l'amenaça de Donald Trump de tallar tot el comerç amb Espanya pel rebuig del govern a l'acció militar conjunta dels Estats Units i Israel.
En la seva compareixença, Sánchez ha reclamat el retorn a la diplomàcia i ha reafirmat la posició "clara i consistent" d'Espanya davant dels diferents conflictes armats:
Espanya té una posició clara i consistent: no al trencament del dret internacional; no a assumir que el món només pot resoldre els seus problemes amb bombes; no a repetir els errors del passat. En definitiva, no a la guerra.
Uns errors del passat que Sánchez ha identificat directament amb la guerra de l'Iraq. Un conflicte, ha dit, que en teoria va ser iniciat eliminar les armes de destrucció massiva però que "va acabar comportant l'onada més gran d'inseguretat a Europa des de la caiguda del mur de Berlín".
Es d'hora per saber quines seran les conseqüències de la guerra a l'Iran, però sabem que no portarà un ordre mundial més just
"Els governs estem per millorar la vida de la gent", ha afegit abans d'acusar indirectament a Donald Trump de tapar les deficiències del seu mandat "amb el fum de la guerra".
Sánchez "exigeix" la fi del conflicte
En el seu discurs Sánchez també ha volgut mostrar la seva solidaritat amb els països de la zona que han estat atacats i ha assenyalat el repudi del seu govern al règim iranià.
Un rebuig que no li ha impedit a Sánchez exigir la fi de les hostilitats i el retorn a la diplomàcia de la mateixa manera que diu que ho va fer durant les crisis d'"Ucraïna, Gaza, Veneçuela o Groenlàndia".
La paraula és exigir, perquè Espanya és país de ple dret a l'OTAN i aquesta crisi també ens afecta
Sobre la posició d'Espanya, ha assegurat que l'executiu ha mantingut una actitud "clara i consistent" davant dels diferents conflictes armats i crisis internacionals i ha demanat una resposta europea "coordinada i eficaç", que permeti una "pau duradora".
Així mateix, ha rebutjat les veus que titllen el seu govern d'ingenuïtat per la seva postura i ha assegurat que el seu govern no serà "còmplice d'una cosa dolenta simplement per por a les represàlies":
Ingenu és pensar que la democràcia brota de les ruïnes o que practicar un seguidisme cec i servil és literal
Recupera tota la compareixença aquí:
La vicepresidenta Yolanda Díaz ha afirmat que "Espanya no accepta xantatges ni lliçons d'un país agressor". "Som un país de pau: si els Estats Units volen un aliat, que comencin per respectar la nostra sobirania i el dret internacional", ha reblat.
La negativa a autoritzar l'ús de les bases nord-americanes
Trump va ser taxatiu després que Sánchez es negués a permetre la utilització de bases nord-americanes a Espanya en el marc de la guerra a l'Orient Mitjà.
Ningú ens dirà que no fem servir les bases nord-americanes.
Des del despatx Oval, Trump ha qualificat Espanya d'"aliat horrible" de l'OTAN i ha titllat de "poc amistosa" la posició del govern espanyol.
Per això, el president dels Estats Units ha insinuat la possibilitat d'un "embargament" comercial a Espanya i ha assegurat que té el dret d'aturar "qualsevol relació" amb el país.
"No volem tenir res a veure amb Espanya", ha insistit, a més d'assegurar que aquest país "no té absolutament res que necessitem". "Té gent estupenda, però els falta lideratge", ha reblat.
Tot plegat, acompanyat de diversos dards directes a Sánchez, a qui ha tornat a retreure que Espanya sigui l'únic membre de l'OTAN que no ha acordat arribar al 5% del PIB en despesa militar. Un desacord que el juny passat ja es va traduir en una nova amenaça d'aranzels.
L'anunci de Trump s'ha conegut en el marc d'una trobada a la Casa Blanca amb el canceller alemany, Friedrich Merz, que ha dit que està intentant convèncer Espanya perquè augmenti la despesa en defensa. "Forma part de la seguretat comuna" dels membres de l'OTAN i "tots hem de complir amb aquestes xifres", ha afirmat Merz.
Després que Espanya s'hagi desmarcat de la guerra, quinze avions cisterna nord-americans han abandonat les bases militars andaluses de Rota i Morón i set han anat cap a Alemanya, segons l'agència Reuters.
