Sánchez, tocat però no enfonsat: es conjura per no deixar la legislatura en mans dels jutges
La legislatura en mans dels jutges. Aquest és el missatge que el Tribunal Suprem dona amb la condemna al fiscal general de l'Estat. Li ensenyen a Pedro Sánchez el camí que poden tenir les causes que en aquests moments té als tribunals. I aquí és on el PSOE i Sánchez hauran de mesurar bé si l'objectiu d'esgotar la legislatura, fins a l'estiu del 2027, és un horitzó realista.
La condemna al fiscal general de l'Estat no afecta l'estabilitat de la legislatura. Si més no, no de forma directa. Els socis de Sánchez han tancat files i han fet més compactes els dos blocs, a dreta i esquerra. La línia vermella que els socis han marcat és una altra: que algun cas de corrupció afecti directament Pedro Sánchez o que quedi provat que el PSOE se'n va beneficiar.
Preocupació per les revelacions
Cada nova revelació dels informes de la Guàrdia Civil és una alteració del ritme cardíac en la legislatura. Les darreres revelacions sobre Santos Cerdán, amb detalls i fotografies, han provocat preocupació. També les elevades penes que la fiscalia demana per l'exministre Ábalos pel cas de les mascaretes.
L'altre front que pot complicar la legislatura a Sánchez és el del seu entorn més directe: la família. Va quedar clar que era el seu punt feble quan es va agafar uns dies per reflexionar si valia la pena seguir. Amb la mateixa intensitat que ho va fer amb Álvaro García Ortiz, Sánchez ha defensat la innocència de la seva dona i del seu germà. Però, fins ara, els casos no s'han arxivat i una possible condemna seria tocar l'entorn més directe del president del govern espanyol.
El pols entre jutges i polítics és la marca d'aquesta legislatura. L'amnistia a tots els encausats pel referèndum del 2017 va ser llegida pels jutges com un atac que no podia quedar sense resposta. Ja va ser el motiu principal pel qual el Consell General del Poder Judicial es va oposar al nomenament d'Álvaro García Ortiz. Ell venia de ser la mà dreta de l'anterior fiscal general, l'exministra Dolores Delgado. I no li van perdonar mai que hagués defensat l'amnistia o que negués l'empara als fiscals del procés davant les acusacions de lawfare que recollia l'acord d'investidura del PSOE amb Junts.
"Els abusos de poder"
La primera reacció del ministre de Justícia va donar senyals de la gravetat de la resposta des de la Moncloa. Respectar però no compartir "en absolut" la decisió dels jutges. Més tard, Pedro Sánchez parlava dels riscos per a la democràcia que tenen "els abusos de poder".
El missatge servia per a la sentència contra el fiscal general de la mateixa manera que era aplicable al record del 23F i al 20N. La data triada per fer pública la decisió del tribunal tampoc passa desapercebuda.
Les altres dues derivades de com acaba el cas del fiscal general són cap als jutges i cap als periodistes. Cap als jutges perquè un cas històric com el d'asseure al banc dels acusats el fiscal general de l'estat i condemnar-lo comença i acaba sense unanimitat. Els vots particulars i les afinitats ideològiques dels jutges tornen a ser notícia.
La imatge del tribunal amb una majoria de cares coincidents amb el tribunal que va sentenciar els líders del procés era una mena de recordatori del perquè de tot plegat. L'altra derivada són els periodistes. La paraula de tots els que van declarar i van negar que el fiscal general de l'Estat els hagués fet arribar cap informació queda en dubte.
Ayuso, guanyadora del relat
I una última protagonista: Isabel Díaz Ayuso. És qui guanya el relat: el frau fiscal de la seva parella deixa de ser notícia. Els jutges han decidit que el titular sigui que el condemnat per aquest afer és el fiscal general nomenat per un govern socialista.
Alberto González Amador i Isabel Díaz Ayuso ho van poder celebrar amb la compra de l'àtic on vivien de lloguer fins ara. L'horitzó polític d'ella suma una victòria més davant un Pedro Sánchez que surt tocat però, de moment, no enfonsat.
