Sánchez treu la pols a la bandera del "No a la guerra"
Fa gairebé 25 anys de la famosa fotografia de la reunió en què George Bush, Tony Blair i José María Aznar van acordar la invasió de l'Iraq.
Va ser coneguda com "el trio de les Açores" i el mateix Pedro Sánchez hi ha fet referència aquest dimarts en la declaració institucional que ha fet per respondre a les amenaces de Trump de trencar les relacions comercials amb Espanya. Aquella guerra va generar inestabilitat a l'Orient Mitjà i va tenir conseqüències a Espanya, ha recordat Sánchez.
El llavors líder del PSOE, José Luis Rodríguez Zapatero, va capitanejar políticament l'oposició a la guerra amb altres moviments de l'esquerra. Va ser el moment del "No a la guerra", amb nombroses manifestacions al carrer. Aquesta oposició va desembocar en la victòria per sorpresa de Zapatero en les eleccions del 2004, després de l'atemptat de l'11M i amb la promesa de retirar les tropes de l'Iraq.
Ara, en una època de moviments cap a la dreta a tot el món, Sánchez vol recuperar aquesta bandera i situar-se als antípodes d'aquell Aznar que avui reivindica la dreta espanyola i que ja ha qualificat d'hipòcrita i equivocada la decisió de Sánchez. És un moviment amb riscos, però que creu que pot donar-li rèdits tant internacionals com a Espanya, immersa en un clima preelectoral.
Quines oportunitats veu Sánchez en aquesta aposta?
Pedro Sánchez anticipa que el sentiment majoritari en la seva base electoral és de rebuig a l'atac a l'Iran, com ho va ser el 2003 amb l'Iraq, i que, per tant, pot ser un catalitzador electoral que necessita, i molt, davant unes enquestes que situen el PP i Vox a les portes de governar Espanya.
De fet, segons el CIS, vuit de cada deu espanyols consideren que el president dels Estats Units, Donald Trump, és un perill per a la pau mundial. A més, en un moment de debilitat parlamentària, això el podria ajudar a cohesionar els seus socis, sobretot a l'esquerra.
Quins riscos pot tenir l'estratègia de Sánchez?
Però aquest moviment també té riscos per a Pedro Sánchez. Perquè, més enllà de les possibles represàlies dels Estats Units, aquesta estratègia dona per fet que la Unió Europea li cobrirà l'esquena davant de Trump. I en això ja s'han vist senyals contradictoris, que van des del silenci inicial del canceller alemany, Friedrich Merz, al suport de la Comissió Europea.
A llarg termini, el fet de nedar a contracorrent pot generar incomoditats i provocar que sigui considerat un soci díscol. I la Unió Europea pot acabar fent-lo sortir de la foto.
I en l'esfera internacional, vol liderar un bloc d'oposició a Trump i a l'auge de l'extrema dreta a tot el món. Ja es van reunir a Xile el juliol passat i es tornaran a reunir a l'abril a Barcelona.
