Sant Joan a Ciutadella, úniques festes de Menorca sense dones sobre els cavalls
Aquest Sant Joan a Ciutadella se celebra amb tota normalitat. Tota la normalitat que comporta que les dones no puguin cualcar per aquesta festa, com sí que ho fan els homes.
El debat sobre la participació de les dones en les mítiques festes d'aquesta població de Menorca són antics i acalorats. Els més puristes i conservadors volen mantenir-la com fins ara. Mentrestant, el canvi s'ha acabat imposant a la resta de festes de l'illa amb dones caixeres que cualquen en totes les festes dels pobles, de Ferreries a Maó, des del segle passat. Però a Ciutadella la tradició de tints medievals, nobles i franquistes, encara dura.
Carla Gener, exregidora d'Igualtat de l'Ajuntament de Ciutadella per Unides Podem - Gent x Ciutadella, va rebre amenaces durant setmanes fa dos anys només per plantejar aquest debat des de la institució. Ara, l'Ajuntament queda en mans del Partit Popular. Si amb un govern d'esquerres no es va poder canviar gaire cosa "ara el debat no anirà a més", afirma Gener.
Una tradició amb 70 anys d'història
I és que l'organització d'aquesta festa està totalment "concertada", l'Ajuntament no hi intervé --més enllà de seguretat, neteja, etc.--, però les paga. El consistori no participa "en l'elecció de càrrecs ni té accés a dir qui pot sortir i qui no", diu Gener. Totes les decisions les pren la noblesa ciutadellenca des d'un òrgan conegut com a Junta de Caixers.
La festa de Sant Joan a Ciutadella se celebra els dies 23 i 24 de juny i el diumenge anterior a aquests dos dies. La celebració representa els estaments de la societat cavalcant sobre cavalls negres menorquins: un Caixer Senyor que representa la noblesa terratinent, dos Caixers Pagesos, un Caixer Fadrí, un Caixer Casat, un Caixer Capellà, el Fabioler i la resta de pagesos del municipi. Tots en processó per anar a venerar el sant a l'ermita de Sant Joan de Missa, cavalcant pel centre del poble i participant en els Jocs des Pla. I les dones no hi tenen cap paper protagonista.
L'origen de la festa es remunta a principis del segle XIV, però tal com la coneixem actualment "només" té uns 70 anys d'història, quan la noblesa local va prendre'n el control poc després de la Guerra Civil. Més tard, el 1977, l'arxiver municipal i home del règim, Josep Pons Lluch, va publicar els Protocols de les Festes de Sant Joan basant-se en la "tradició oral" i garantint-ne el control per a la noblesa. D'aleshores ençà, la tradició ha romàs invariable, si bé el debat d'incloure-hi les dones és present.
El paper de les dones
Gener va intentar impulsar unes jornades per debatre el paper de les dones en les festes de Sant Joan, arran d'unes pintades que van aparèixer a Ciutadella l'any 2021.
I només per fer això, ja va rebre insults i amenaces durant setmanes: "Si jo vaig patir això, no vull imaginar la pressió d'una dona que vol sortir a cualcar en un entorn molt santjoaner".
Ara bé, al carrer el debat segueix viu. De fet, enguany per les festes de Sant Bartomeu a Ferreries farà 53 anys que va sortir sa primera dona a cualcar.
"Després de les declaracions de l'associació Salvem Sant Joan fa dos anys, està clar que el debat està obert", afirma.
Gener es refereix a les declaracions del president de l'associació Salvem Sant Joan, Joan Fedelich, el dia de la seva presentació: "Ni polítiques ni, amb tot el respecte, dones per enmig, quan elles realment saben i prenen gust de fer el que fan. A partir d'aquí, el tema de la dona, per a nosaltres, sobra".
L'exregidora va respondre, llavors, a les paraules de Fedelich i afirma que va rebre trucades de noies del camp per donar-li suport i dir-li que tenia raó, "però que la pressió social és molt forta. Tot i això, aquestes dones hi són".
"Vull pensar que acabarem veient dones cualcar per Sant Joan, però també em preocupa que aquestes festes perpetuïn una forta tradició feudal. Em preocupa que, sent una qüestió tan identitària, des de la institució no es faci una passa endavant, perquè la llei ens empara. Si el màxim òrgan institucional no es pronuncia, decanta la balança cap a la banda oficialista", rebla.
De fet, durant aquest dissabte s'ha desplegat una pancarta al centre de Ciutadella i ha estat visible des del port i que reivindicava la presència de les dones a les festes. A la pancarta es podia llegir "Ferreries 52, Ciutadella 0", en referència al nombre d'anys que fa que una dona va sortir a cavall per les festes de Sant Bartomeu a la població menorquina.
