És notícia:
Sant Valentí o Sant Jordi?
Sant Valentí o Sant Jordi?

Sant Valentí? Cupido arriba d'hora: l'amor, a l'abril

El 14 de febrer s'ha convertit en una festa de consumisme i a Catalunya la resposta és clara: l'amor se celebra el 23 d'abril, per Sant Jordi
3 min

Arriba el dia de l'amor i dels enamorats, la festivitat que ens bombardeja amb cors vermells, missatges embafadors, flors, bombons i moltes altres representacions de l'amor romàntic. Arriba el que per a algunes és el dia dels enamorats i per a altres és la festa consumista per excel·lència. Arriba Sant Valentí i les maneres de celebrar aquesta data són molt diferents depenent de la persona i el país.

Si parlem del nostre, ho tenim clar: Cupido arriba amb dos mesos d'antelació. La tradició ens dicta que nosaltres no som de 14 de febrer, peluixos gegants, globus amb forma de cor ni sopars a la típica franquícia de pasta. Nosaltres diem "t'estimo" bé, clar i català: amb llibres, roses i cultura per Sant Jordi.

Un sant ràndom vs. un drac i una llegenda èpica

Per què el món sencer insisteix a celebrar Sant Valentí? La festivitat arriba carregada amb tot el seu arsenal comercial i s'ha convertit en un reclam consumista que celebra la idea d'amor romàntic importada de pel·lícules, sèries, llibres, cançons i programes de televisió i que el màrqueting sap vendre massa bé.

Però... qui era Sant Valentí? Hi ha tantes llegendes que no està del tot clar. La més popular diu que era un capellà que va casar parelles en secret a l'antic Imperi Romà després que l'emperador Claudi II ho prohibís per assegurar que els joves soldats no es distraguessin de la feina, i el van executar un 14 de febrer.

Ara bé, comparem-ho amb Sant Jordi, el nostre veritable imperi romà: totes sabem fil per randa la llegenda. Tenim un cavaller, una princesa, un drac gegant i una rosa que neix de la sang de la bèstia. Tenim aventura, acció, simbologia i una tradició potent que ha aguantat durant segles. I, sobretot, tenim una festa autèntica amb esperit propi sense necessitat d'importar-ne cap altra de fora ni de comercialitzar-la. Sant Jordi 1, Sant Valentí 0.

L'amor és per a tothom

Pensar que l'amor romàntic i de parella és l'únic que té dret a ser celebrat no té sentit: la idea que necessites una mitja taronja, d'algú que t'estimi per completar-te, i que l'amor ho és tot és retrògrada. L'amor en cap moment és una obligació, sinó una elecció que et complementa com a persona. I quan parlem d'amor i de celebrar-ho, ho fem en tots els sentits.

No només parlem de relats èpics i històries d'ensomni, també parlem de la concepció de l'amor plural quan apostem per Sant Jordi. I és que Sant Valentí sol representar una concepció molt concreta de l'amor: romàntic i en parella. En canvi, per Sant Jordi pots celebrar l'amistat, la família o inclús l'amor propi. Sant Jordi 2, per inclusivitat, Sant Valentí 0.

El nostre love language: llibres i roses

Si dius fletxa, diem rosa. Si dius arc, diem espasa. I si dius Sant Valentí, diem consumisme. El dia dels enamorats és la segona festivitat més materialista. Més de la meitat de la població fa regals el 14 de febrer i la mitjana del que es gasta és de gairebé 100€, segons l'Associació de Consumidors. La festivitat impulsa la idea que l'amor es mesura en regals i es demostra a través del materialisme. Sant Valentí ha convertit el consumisme en una matèria obligatòria: "he de comprar alguna cosa a la meva parella per demostrar-li quant l'estimo".

Sant Jordi, en canvi, té més a veure amb el fet de compartir i fuig d'aquest parany consumista que envolta la festivitat dels enamorats. Perquè la qüestió no és el detall, sinó amb qui ho comparteixes. Sant Jordi, a més del dia del llibre, s'ha guanyat a pols també ser la festa de l'amor.

El més llegit

Avui és notícia